Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  25.02.2015  06:00

Autor/s: Xènia Serrat i Clara Congost

3+2 o 4+1: què fan les universitats a Europa?

Els sistemes universitaris d'Alemanya, Itàlia, Portugal, França, Suïssa, Noruega, Regne Unit i Dinamarca

Men?ame
 

La comunitat universitària viu uns dies convulsos a causa de la reforma proposada pel ministre espanyol José Ignacio Wert, que obre la porta a reduir a tres anys els graus i ampliar a dos els màsters. La proposta ha estat mal rebuda per una part dels estudiants i professors. Ara convé fer un cop d'ull a alguns altres països europeus per saber com organitzen l'ensenyament superior. Segons que denuncien alguns sindicats d'estudiants, a l'estat espanyol la reforma es fa per homogeneïtzar els anys d'estudi amb la resta d'Europa, però no perquè sigui una modificació convenient ni necessària.

En aquest moment, a l'estat espanyol el model implantat és el 4+1 (quatre anys de grau i un de màster), els preus dels estudis de grau van de 700 euros a 2.600 i els màsters en costen 4.000 de mitjana. Vegem què passa en els principals països europeus.

Alemanya

A Alemanya s'aplica un sistema universitari flexible, que combina el 4+1 i el 3+2, i permet diverses formes estudi d'acord amb les circumstàncies individuals de cadascú. S'hi pot estudiar a temps complet, a temps parcial (treballant alhora) i a distància.

El grau té una durada mínima de tres anys i és el primer nivell de qualificació per a una professió. La durada màxima d'un grau és de quatre anys.

Després del grau es pot cursar un màster per ampliar la formació, i pot durar entre un any i dos.

El sistema universitari alemany preveu també que en un període de tres anys els estudiants puguin cursar un doctorat i especialitzar-se en àrees concretes de la seva professió. 

A Alemanya els graus són gratuïts i els màsters tenen un preu màxim de 1.300 euros, però a la pràctica acaben essent també gratuïts.

L'estat, a més, atorga beques d'uns 8.000 euros per motius econòmics, que beneficien de mitjana un 30% dels estudiants. Les famílies amb una renda baixa poden rebre més ajuts de l'estat: reduccions impositives o subsidis periòdics.

Itàlia

El sistema universitari italià es basa en el 3+2. El primer cicle consisteix en un curs que anomenen 'laurea', equivalen a un grau, que dura de tres anys. L'objectiu del 'laurea' és que s'adquireixin mètodes i nocions generals del coneixement d'una professió concreta. El segon cicle, 'magistrale', de dos anys, correspon al màster i ha de permetre un nivell avançat de preparació per a encarar el món laboral. 

El cost dels graus i els màsters supera els 1.000 euros i gairebé el cent per cent dels estudiants l'han de pagar. Es preveuen beques econòmiques fins a 5.000 euros, però no n'obtenen ni el 10% dels alumnes.

Portugal

A Portugal s'aplica un sistema mixt que combina el 3+2 i el 4+1, segons les necessitats de cada estudi. L'accés a la universitat té un cost mitjà de 1.066 euros cada curs de grau.

Després dels estudis per a obtenir el grau, es pot cursar un màster d'uns 1.000 euros per a l'exercici d'una professió regulada. La resta de màsters són de preu lliure.

Les despeses universitàries hi van a càrrec dels estudiants, però el sistema ofereix beques que oscil·len entre 1.000 euros i gairebé 6.000. De totes maneres, la quantitat d'estudiants que se'n beneficia és tan sols d'un 15%. A les famílies amb un nivell de renda més baix, l'estat els atorga subsidis fins a 9.000 euros.

França

El sistema francès preveu una característica específica: amb dos anys d'estudis universitaris, un alumne pot obtenir el diploma d'estudis universitaris generals. Si els estudiants volen, després de cursar un any més aconsegueixen la llicenciatura.

Un cop obtingut aquest títol es pot fer un màster, que també pot ser d'un any o de dos: si és d'un any, s'aconsegueix el mestratge ('maitrise'), i si és de dos, el magisteri  ('magistére').

El 62% de la despesa en estudis universitaris recau en l'estat i el 20% en corporacions locals i més administracions públiques; les famílies paguen al voltant d'un 2% del preu total.

A més, a França un 35% d'estudiants reben beques que poden arribar a ser fins de 6.000 euros i impliquen l'exempció del preu de la matrícula. També es concedeixen beques d'uns 2.000 euros per mèrits acadèmics i les famílies amb un nivell de renda baix poden optar a subsidis fins a 1.500 euros.

Suïssa

A Suïssa el sistema universitari també es basa en el 3+2. Els graus universitaris són de tres anys i costen entre 700 euros anuals i 3.000. El màster és d'un any i mig i costa uns 3.000 euros. Aquests són els preus que s'estableixen de mitjana per a graus i màsters, però el preu que ha de pagar cada estudiant depèn totalment del seu nivell de renda.

Suïssa destina 4.774 milions de francs del pressupost públic anual a la despesa universitària. D'aquesta partida, un 46% l'aporta la Confederació Helvètica, un 39% els cantons (organisme polític i administratiu sobre el qual es basteix l'estat federal) i un 15% va a càrrec de fons privats i de les famílies. S'hi ofereixen beques que poden superar els 13.000 euros i que beneficien aproximadament un 10% dels estudiants. Van destinades, principalment, a compensar el preu de la matrícula a estudiants amb dificultats econòmiques. A més, les famílies amb rendes més baixes també compten amb una reducció impositiva que pot arribar a 5.000 euros i subsidis fins de 8.000 euros.

Noruega

El sistema universitari noruec combina el 3+2 i el 4+1. La majoria d'universitats funcionen amb el 3+2, però les escoles universitàries d'art ofereixen programes de 4+1.

El cost de graus i màsters va a càrrec de l'estat que, a més, preveu beques per motius econòmics que poden arribar a ser de 7.000 euros per a quasi el 60% dels estudiants.

Regne Unit

El finançament del sistema universitari al Regne Unit és diferent als diversos territoris. A Escòcia, per exemple, els estudiants no han de pagar matrícula i poden obtenir préstecs per a finançar-se els estudis, en funció de la renda de la llar. El préstec màxim ronda els 7.600 euros per als estudiants que no viuen a la llar familiar i els 6.200 per als qui hi viuen. El mínim, sigui quin sigui el nivell d'ingressos és de 840 euros l'any per qui viu a casa i de 1.200 per a qui viu fora. També es concedeixen beques no reemborsables d'uns 3.600 euros per a estudiants de famílies amb ingressos baixos, com també un préstec addicional de fins a 1.100 euros. Per altra banda, l'Associació d'Estudiants Independents concedeix beques d'uns 1.365 euros, també en funció dels ingressos familiars, que substitueixen una part del préstec d'estudiants. 

Els estudiants anglesos que estudien a Escòcia sí que paguen matrícula, que té un cost de mitjana d'uns 12.285 euros, però poden accedir a una beca de subsistència de fins a 4.436 euros anuals, disponible en el nivell màxim per als estudiants amb ingressos familiars fins a 34.125 euros. Les famílies amb ingressos de fins a 58.149 euros poden accedir a beques parcials. També és possible obtenir un préstec fins a 7.500 euros, però no és acumulable a la beca. Els estudiants també poden obtenir beques, borses o premis concedits per la mateixa universitat on cursaran els estudis. També hi ha el programa nacional de beques que ajuda els estudiants amb uns ingressos familiars inferiors a 34.125 euros. Els estudiants d'altres estats de la Unió Europea no paguen matrícula, però no tenen dret a obtenir ajuts.

El preu dels màsters a Escòcia no figura a les dades de la Comissió Europea. 

Anglaterra el preu anual de la matrícula pot arribar als 11.000 euros i el 100% dels estudiants se n'han de fer càrrec. A Gal·les el preu oscil·la entre els 4.500 euros i els 11.000 i també se n'han de fer càrrec els estudiants. A Irlanda del Nord el cost anual té una mitjana de 4.500 euros i el 100% dels estudiants l'han d'assumir. De totes maneres, es pot optar a un préstec estudiantil, 'student loan', per cobrir les taxes de matrícula. Així, les taxes de la matrícula quedaran automàticament pagades per la Student Loan Company, empresa pública que s'encarrega de finançar i gestionar aquests préstecs d'estudiants. La devolució del préstec (amb un 3% d'interès) començarà, com a mínim, a mitjans de l'any següent d'haver-se graduat, tot i que només es començarà a pagar en cas de tenir un salari superior a 21.000 lliures anuals.

Els preus dels màsters a aquests territoris no està regulat. 

Dinamarca

A Dinamarca s'aplica el sistema del 3+2. Els estudis equivalents al grau reben el nom de 'bachelor's', i els de màster s'anomenen 'candidatus'.

El cost dels graus i els màsters va a càrrec de l'estat, que també ofereix, al 100% dels estudiants, beques que oscil·len entre 9.000 euros i 10.000 per motius econòmics.

En la majoria de models universitaris analitzats, hi ha certs estudis de grau, com ara medicina, cirurgia, veterinària, odontologia, farmàcia, arquitectura o jurisprudència, que tenen una durada superior a quatre anys.

Men?ame