Duran demana a Rajoy que s’arxivi la querella contra Mas pel 9-N

  • Coscubiela retreu a Rajoy les polítiques recentralitzadores i la seva 'reiterada negativa' al dret de decidir

VilaWeb
Redacció
24.02.2015 - 18:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La intervenció del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, al debat de política general ha tornat a posar Catalunya sobre la taula. En aquest sentit, Duran ha acusat al president espanyol, Mariano Rajoy, d’estar cometent una ‘negligència política’ per ‘no fer ni una sola proposta’ destinada a resoldre ‘el problema de Catalunya’. En aquest sentit, el portaveu de CiU ha considerat ‘un error’ les querelles contra Mas, Ortega i Rigau, i li ha demanat que reclami el seu sobreseïment.

Rajoy, en la seva rèplica, ha arribat a admetre que el de Catalunya és ‘un problema polític’, però ha retret que ‘encara ho és més no complir les lleis’ i la Constitució, en referència al 9-N i al Govern.

Duran i Lleida ha reclamat a Rajoy que no es quedi indiferent davant ‘la demanda d’un nou estatus quo’ que assegura que reclama ‘la majoria de catalans al carrer, a les urnes i a les enquestes’. ‘Les coses són com són i aquesta demanda existeix, i a més una part d’aquesta gent, entre els que no m’hi trobo jo, aposta per la independència per raons sentimentals o per raons instrumentals. Tot això no es pot ignorar’, ha dit Duran.

I és que el líder de CiU a Madrid s’ha entestat en remarcar que el de Catalunya és ‘un problema polític que requereix de solucions polítiques’. Davant aquesta situació, Duran ha denunciat que el que es troben els catalans és que el govern espanyol ‘no desenvolupa l’Estatut, recentralitzen l’estat espanyol, rebutgen un pacte fiscal i no donen cap proposta alternativa, i el que hauria de resoldre’s al poder legislatiu i executiu es porta al poder judicial’. ‘No fa ni una sola proposta; i em sembla que això és una negligència política per la seva part. A cop de recurs vostè es trobarà que el Parlament declararà un dia la independència de manera unilateral i vostè ho portarà als tribunals. La política es respon amb política’, ha sentenciat des de la tribuna del Congrés.

En aquest sentit, Duran ha volgut remarcar que, a criteri seu i de CiU, va ser ‘un error’ que el govern espanyol impulsés ‘la impugnació de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, primer, i el procés participatiu del 9-N, després’. De la mateixa manera, el portaveu nacionalista ha considerat també ‘un error’ que l’executiu espanyol volgués que hi hagués interposada una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. A més, ha recordat que la Junta de Fiscals de Catalunya ‘va esta en contra de presentar aquesta querella’ i el Fiscal general de l’Estat ‘va plegar just després d’interposar-la assegurant que no estava d’acord’.

És per això que Duran ha demanat al govern espanyol que ‘faci us de l’article 8 del ministeri Fiscal, demani que s’arxivin i hi hagi un sobreseïment de les querelles’. I és que per al líder de CiU al Congrés, el problema no passa només per aquest procés judicial, perquè ‘amb o sense retirar les querelles, existeix a Catalunya una demanda política que requereix una resposta i que, sigui la que sigui, haurà de sotmetre’s a l’opinió i una consulta’.

Per últim, Duran i Lleida ha acusat Rajoy de tenir ‘una incapacitat manifesta per part seva per posar una proposta política sobre la taula, només la judicial, i a més no dóna ni una sola resposta al document dels 23 punts que li va donar Artur Mas’, tot evidenciant que Rajoy ‘no es mou, i veure’m que passa després de les eleccions’.

En la seva rèplica, Mariano Rajoy ha insistit en la idea que ha manifestat al matí, assegurant que no vol ni pot posar en qüestió aspectes que vagin contra la unitat d’Espanya. En aquest sentit, ha insistit que ell està ‘disposat a parlar i mai m’hi he negat’, però ha retret a Catalunya que ‘quan l’únic marge que se li dóna a un és que accepti o no un referèndum il·legal, el marge és molt menor. Només hi ha un sí o un no’. Tot i afirmar, de nou, que està obert a dialogar sobre el document dels 23 punts presentat per Mas, ha tornat a dir, en un to més elevat, que ‘amb mi no comptin per parlar de la unitat d’Espanya, ni dels drets fonamentals, ni de la sobirania nacional. Per a la resta, sí’.

Malgrat això, el que sí s’ha avingut a admetre Rajoy és que el de Catalunya ‘és un problema polític’. Però tot i així, lluny de fer una proposta política concreta, ha optat per retreure que ‘encara és més un problema polític que la llei no s’acompleixi. Perquè si una obligació tenim és vetllar pel compliment de la llei’, en referència a la seva insistència per respectar ‘les lleis i la Constitució.

La dependència i la pobresa

Josep Antoni Duran i Lleida ha dedicat tota la primera part de la seva intervenció inicial al debat del Congrés a qüestions econòmiques i socials. Entre les seves crítiques mes rellevants, ha destacat la que ha fet a l’estat de la llei de la dependència. ‘Una de cada cinc persones amb el reconeixement de rebre prestació es moren abans de cobrar-la; fins a 100.000 persones en 2014’, ha criticat Duran, tot recordant la ‘baixada dràstica’ de l’aportació de l’estat espanyol i que siguin les comunitats autònomes les que suportin ‘el 80% de la prestació’.

Donada aquesta situació, Duran ha proposat ‘un ajornament del tema de la dependència’. ‘Nosaltres no vam votar la llei perquè no la veiem viable econòmicament, com s’ha demostrat. Estem disposats a seure, fer un recés i sentar les bases per una autèntica llei de dependència viable, perquè s’han creat moltes il·lusions però també moltes decepcions’, ha conclòs.

L’altra gran crítica econòmica que ha fet el portaveu de CiU ha anat encaminada a l’increment de la desigualtat i als nivells de pobresa que hi ha a l’estat espanyol a resultes de la crisi. I és que per a Duran, ‘la crisi hauria de servir-nos, i no ho fa, per reflexionar i prendre decisions més enllà de les perspectives electorals, i analitzar si la crisi qüestiona el model econòmic’. ‘Cal anar a una economia del be comú. Cal parlar del benestar però tenint clar que no s’aconseguirà sense el compromís de polítiques integrals, per exemple, per a les famílies, perquè són el motor i garantia del benestar’.

I és per lluitar contra la pobresa i contra uns nivells que Duran considera ‘alarmants’ que Duran ha requerit a Rajoy ‘més iniciatives legislatives’ i més ‘recursos’ per lluitar contra la pobresa i contra el risc de desigualtat. ‘No se poden dedicar ingressos no previstos com els de la regularització de diners a l’estranger a la lluitar contra la pobresa?’, ha preguntat Duran.

La recentralització de l’Estat

Duran també ha acusat al govern espanyol d’estar ‘recentralitzant’ l’Estat i ‘laminant les competències’ de les autonomies i dels ajuntaments. ‘Alguns des de Catalunya plantegem un canvi d’estatus quo i ho fem políticament, però vostès ho estan fent per la via de laminar les competències’, ha criticat. A més, el portaveu de CiU ha retret també a l’executiu de Rajoy que, emmarcat en aquesta voluntat de ‘recentralitzar’, s’hagi negat a reformular el sistema de finançament autonòmic.

En la seva rèplica, Rajoy ha considerat ‘opinable’ aquesta ‘suposada recentralització’, però s’ha excusat assegurant que el govern espanyol ‘ha actuat fixant prioritats per sortir de la crisi’. Aquest mateix argument li ha servit a Rajoy per argumentar que no s’ha reformat el sistema de finançament autonòmic ‘perquè creiem que no era possible’. ‘El model s’ha d’aprovar en una situació on creixin els ingressos. Ho hem de deixar per a més endavant perquè hi ha altres prioritats’, ha conclòs.

Coscubiela retreu a Rajoy la seva reiterada negativa al dret a decidir

El diputat d’ICV al Congrés, Joan Coscubiela, ha retret al president espanyol les polítiques recentralitzadores que ha portat a terme el govern del Partit Popular durant aquesta legislatura, la ‘reiterada negativa’ al dret a decidir i l’incompliment de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), que ‘exigeix una revisió del finançament des del gener del 2014’. També ha acusat Rajoy de vendre fum i de viure al marge de la realitat. El cap de l’executiu espanyol ha admès que queden moltes coses a fer però ha demanat a l’Esquerra Plural que faci un ‘judici ponderat de la realitat’.

Joan Cuscubiela ha fet aquestes manifestacions durant la seva intervenció en el debat de política general que ha iniciat amb un retret a l’executiu espanyol per ‘la indemnització de 4.700 milions d’euros’ als propietaris del magatzem de gas Castor. Coscubiela s’ha mostrat especialment crític amb les polítiques socials del govern de Mariano Rajoy al que ha acusat ‘d’abandonar les persones en situació de dependència’.   

‘Les persones tenen pànic a perdre el seu contracte temporal i terror a ser acomiadats per ser substituïts per autònoms o becaris amb salaris de misèria’, ha assenyalat per denunciat la reforma laboral del govern de Rajoy, tot afegint que els treballadors també estan atemorits perquè és una reforma que ‘permet les empreses imposar canvis constants de jornada i d’horaris ‘. ‘Aquesta és la realitat social que vostè ha ignorat’, ha sentenciat.   

Per tot això, el portaveu adjunt del grup de l’Esquerra Plural ha proposat davant la cambra ‘un Pla de Rescat Social’ que garanteixi els drets i béns bàsics als ciutadans. Un pla que passi per recuperar ‘els milers de milions regalats a les elèctriques amb què es podria garantir l’accés a serveis com la llum i l’aigua a aquells que pateixen de pobresa energètica’. La proposta d’ICV també plateja la derogació de la reforma laboral i per adoptar noves mesures per ‘garantir ocupació digna’.   

Finalment, Joan Coscubiela ha dit que per recuperar la ‘dignitat i els drets’ cal defensar la democràcia en tots els seus àmbits. ‘Vostè i el seu govern són incompatibles amb una societat amb dignitat, drets i democràcia’, ha conclòs .   

Viure en una ‘bombolla’ amb un discurs mancat de ‘rigor i de vergonya’

El candidat d’Esquerra Unida a les eleccions espanyoles, Alberto Garzón, ha assegurat que el discurs del president espanyol, Mariano Rajoy, està mancat de ‘rigor i de vergonya’. Garzón considera que la meitat de les coses que ha dit durant la seva intervenció inicial són ‘directament falses’ i que l’altre meitat són ‘una descarada apologia de les polítiques que estan portant els país a la misèria’. ‘La conclusió és que vostè viu en una bombolla, en un país diferent al de la majoria dels ciutadans’, li ha etzibat.

Alberto Garzón també ha criticat la política econòmica del govern del Partit Popular assegurant que ha portat a incrementar la desigualtat, la precarietat i l’agressió mediambiental’. Garzón ha demanat a Rajoy que toqui de peus a terra i que deixi d’explicar històries per entretenir. ‘Són un arma de distracció massiva perquè ens ha descrit un país fantasiós que només existeix a la seva ment’, ha lamentat.     

El líder d’Esquerra Unida a les eleccions espanyoles ha acusat el president espanyol de governar per a les grans fortunes i per a les grans empreses, i de fer-ho al dictat de la cancellera alemanya, Angela Merkel.  ‘Ens està deixant un país desolat’, ha sentenciat.     

Molt per fer

Durant el seu torn de rèplica, el president del govern espanyol ha criticat la intervenció dels  portaveus de l’Esquerra Plural i els ha demanat que no s’apropiïn de les polítiques socials: ‘Vostès no tenen el patrimoni de les polítiques socials ni dels sentiments’. Acte seguit, Rajoy s’ha dirigit a Garzón i a Coscubiela ironitzant: ‘No estic a la realitat però estic amb l’obligació de dir que en les darreres dates han passat coses positives com l’increment de l’economia un 0,7 per cent en els darrers mesos del 2014 o del Producte Interior Brut un 1,4 per cent’. ‘Estem en les millors dades des del 2005, haurien de tenir en compte aquest tipus de coses. Queda molt per fer però els convido a que facin un judici ponderat del que passa al país’, ha subratllat.

Informació relacionada

Rajoy: ‘Mai no acceptaré que es posi en dubte la unitat d’Espanya’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any