‘El caloret’ dels polítics

VilaWeb
VilaWeb
Tudi Torró
23.02.2015 - 22:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dissabte 21 de febrer, als carrers de València hi va haver una gran festa per l’escola valenciana. Hi eren tots: partits polítics, sindicats, associacions, col·lectius diversos… fins ací, tot normal. Estem en les  vespres d’unes eleccions i tothom vol deixar-se veure en fòrums diversos. Els partits d’esquerra no hi podien faltar, és part del seu electorat el que va a eixe tipus de manifestacions, i allà, tots, o majoritàriament, parlen en valencià. Els polítics estan còmodes, responen a les preguntes dels periodistes en valencià. És com el Nou d’Octubre. Eixe dia és un pecat no parlar en valencià. Tanmateix, què passa la resta de l’any? La resta de l’any les coses ja no estan tan clares. El valencià pot arribar a resultar incòmode, toca situar-se. On som? Qui ens escoltarà? Podem ofendre algú? Podem perdre vots? Quan canvien d’escenari, a la majoria dels polítics se’ls oblida parlar en valencià, pensen que la ràdio l’escolta molta gent, que als mítings va gent molt diversa i han de parlar per a tots, en castellà, sens dubte, no siga cosa que per culpa del valencià perden un grapat de vots. I no diguem si estan pel sud. Allí encara més; deuen pensar que més avall de la línia Biar-Busot el valencià ha desaparegut, i no els entenen. Després passa el que passa, no tenen la fluïdesa necessària per expressar-se quan sí que toca. Als partits de dreta, en aquest tema, ni estan ni se’ls espera. I clar, de no fer ús, se’ls oblida, i els entra ‘un caloret’ que no hi ha qui els entenga… dir que fan el ridícul és una expressió amable. El que fan és no respectar el lloc on viuen, i com han perdut l’ànima de la terra, estan fets uns ‘zombis’. És normal, ja fan prou defensant el bilingüisme ‘castellano-inglés’: això és el que cal, el futur, ‘lo moderno!’. Estic esperant que ens sorprenguen i ens facen un míting en anglès. No cregueu, igual la idea triomfa i amb el papanatisme imperant s’ho copien, fins i tot, els partits d’esquerra, especialment els nacionalistes espanyols, que n’hi ha de tots els colors. Els nacionalistes espanyols, encara que es diguen d’esquerra, diuen coses com aquesta: ‘A mí lo que me importa es que haya sanidad pública para todos. Que se esté atendiendo en catalán, en euskera, en gallego o en castellano para mi es una cuestión secundaria’. Ja està tot dit, claret com l’aigua. Que qui ho ha dit? Doncs el líder de Podemos. Es parla més en anglès en els serveis públics que en la llengua pròpia del territori. Per això, ja tenim famílies valencianes (vivint al País Valencià) que parlen en anglès als fills, i no és broma! ‘Tu no sabes lo bueno que es eso para su futuro’. El valencià és una rèmora del passat, del qual no se’n poden desprendre per culpa de la Constitució. Sí, així com sona, i mira que ‘eso de las lenguas cooficiales’ quedava ‘light’, però ‘haverlas, hailas’.

Fins ací, estareu pensant que de què vaig, en compte d’estar festejant com de bé que va eixir la mani, com era d’emocionant era escoltar les dolçaines i els tabalets, la Muixeranga, eixe himne que no és oficial però que a tots ens emociona i ens identifica. Arreplegant la simbologia de les muixerangues, com deia Vicent Moreno ‘es construeix una forta base, persona a persona, fins enlairar-se gràcies a la feina col·lectiva i ben organitzada que té com a colofó un xiquet al cim, que per a nosaltres representa el futur del nostre poble, l’alumnat valencià que es mereix la millor educació possible’. I tanta gent com hi va anar, però em dedique a clavar-me amb els partits polítics d’esquerra, els únics que poden canviar aquesta situació. Esperem que guanyen, que ens governen i que, en aquest tema, es posen a la feina, possibilitant tot allò que el PP ens ha negat fins ara. Doncs sí, d’això es tracta. De dir-los als polítics d’esquerra d’aquest País Valencià que en valencià no s’ha de parlar únicament quan parlem del valencià, que en valencià es pot parlar de tot, que s’ho han de creure, que no fer com si si, i després, afirmar que cal anar a poc a poc, que els d’esquerra no imposen… Han passat més de trenta anys de la Llei d’Ús i està tot tan embastat com al principi. Que el bilingüisme valencià/castellà ha demostrat ser un engany, i una forma suau de substitució lingüística.

Elx, 23 de febrer de 2015

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any