19.02.2015 - 06:00
Ramon Folch, biòleg, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Desitjo la independència per a construir, aprofitant les obres, un estat realment nou. No un nou estat vell, sinó un estat nou. Ho van fer els Estats Units quan va ser l’hora i no ho van fer la majoria d’estats llatinoamericans. Uns i altres van treure’s del damunt les monarquies colonials, però els uns van inventar-se un estat modern per a l’època i els altres van copiar les maneres de l’antiga metròpoli. Qualsevol pot veure’n els resultats. Penso en una República Catalana dissenyada en termes de segle XXI, moderna des del primer moment. Això no és cap ‘brindis al sol’. Molts fa temps que hi rumiem. La qüestió afecta des de les polítiques lingüístiques fins a les estratègies energètiques, passant pel model fiscal i les dinàmiques parlamentàries.
Supeditats a un estat que respon a un altre codi genètic i que té pendents processos històrics de fons (això que ells mateixos en diuen ‘la casta’ correspon a la permanència resilient de l’oligarquia preindustrial que viu de privilegis i influències àuliques) no aixecarem mai el cap. La independència, amb tots els seus desafiaments, permetrà que ens puguem instal·lar coetàniament en la nostra realitat. Això serà balsàmic per a nosaltres i bo per als nostres veïns, que seran ells. Totes aquestes prevencions de volada curta sobre mercats que es perdran i coses per l’estil són preocupacions de qui ja s’ha avesat a besar la mà que el fueteja.
Algú pot dir-me què aporta Podem que no hagi aportat ja la CUP? Ho van dir primer, ja fa anys, i tenen tota una trajectòria al darrere. Però ara Podem sembla la gran novetat. És l’etern ‘ritornello’: hem de supeditar-nos a una dinàmica aliena que, a sobre, sempre arriba tard. Faig notar aquest fet concret com a botó de mostra entre mil. Amb tots els nostres defectes i limitacions, som una societat postindustrial amb una dinàmica pròpia, encotillada per la pertinença a un estat ‘ancien régime’ que ens fa arribar tard i malament on ja fa dies que podríem haver arribat a l’hora i bé. Em sembla que cal emfasitzar aquest qüestió, perquè és cabdal. Després podem afegir-hi aspectes identitaris (ben mirat, aquest també ho és…), rescat d’escales operatives més favorables, alliberament de monarquies borbòniques i més arcaismes, etc.
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—En demografia i PIB, Catalunya representa l’1‰ (u per mil) del món. En uns altres dominis, sens dubte pesa molt més, potser deu vegades o quinze més, però sempre en aquest ordre de magnitud. El món no serà gaire diferent si nosaltres som independents. Però el poc o el molt que hi puguem aportar, ho aportarem millor des de la plenitud. Això no ens hauria d’encaparrar gaire. No existim per tal que el món se’n faci creus. Per contra, el món sencer és la mar en què pot navegar la nostra petita barca. Però hem d’amollar les amarres engavanyadores, vet-ho aquí…
