18.02.2015 - 13:35
El Tribunal Suprem ha fet avui la vista pública de revisió de la sentència de l’Audiència espanyola que va absoldre els 19 jutjats pel setge al Parlament al 15 de juny del 2011. La fiscalia i els representants del Parlament i de la Generalitat han demanat al Suprem que corregeixi la decisió de l’Audiència i condemni els joves per les agressions, insults i amenaces contra els diputats del Parlament, així com per impedir el normal funcionament de la cambra catalana.
El fiscal ha criticat davant el Suprem la ‘politizació extrema’ de la sentència absolutòria de l’Audiència, i la defensa, que ha reclamat que es mantingui l’absolució, l’ha acusat d’haver convertit la vista en un míting.
El Suprem s’haurà de pronunciar ara sobre la sentència de l’Audiència on dos dels tres magistrats de la Sala Penal -Fernando Grande Marlaska va fer un vot particular- van dictar l’absolució perquè entenien que no estava provat que els 19 acusats participessin en cap agressió, amenaça o intimidació dels diputats, ni tampoc que intentessin impedir la seva entrada al Parc de la Ciutadella. Només un dels acusats va ser condemnat per una falta molt lleu per haver pintat una creu negra a la jaqueta de l’ex-consellera Montserrat Tura, que no va reclamar cap indemnització.
Durant la vista d’aquest dimecres, el fiscal Salvador Viada ha argumentat que la sentència de l’Audiència dóna via lliure a conducte molt greus”i ha recordat que el dret a manifestació ha de tenir límits. Segons Viada, els vídeos que es van veure al judici són clars i que aquesta va ser una manifestació orientada a impedir que els diputats accedissin al Parlament. Uns fets, ha recordat, que van fer la volta al món i que van constituir ‘una agressió no només als parlamentaris, sinó també al poble català’.
Els representants del Parlament i de la Generalitat també ha expressat la discrepància amb la sentència de l’Audiència espanyola i han recordat que el president de la Generalitat no va poder accedir en cotxe al Parlament, un fet que la sentència no va tenir en compte. Han recordat els informes que identifiquen les persones que van participar en aquesta acció i que va quedar clar que es va utilitzar la violència i l’extorsió per impedir l’accés al Parlament.
Per contra, les defenses han argumentat que la Sala no tenia proves per atribuir als jutjats cap mena de conducta delictiva i que els fets que van tenir lloc queden emparats dins dels límits de la llibertat d’expressió. Els quatre advocats han posat en dubte les identificacions que es van utilitzar per detenir els 19 joves així com les diligències que van tenir lloc en les primeres hores de les detencions.
L’advocat Benet Salellas ha recordat que només els diputats de CiU i del PP van defensar durant el judici que s’havia comès un delicte greu, i per tant aquest cas té una càrrega ideològica. Salellas ha afegit que en cap moment ha quedat provat que cal dels jutjats hagués agredit o amenaçat a cap diputat.
Els jutges han de decidir ara sobre els recursos que la fiscalia de l’Audiència, el Parlament i la Generalitat van presentar contra l’absolució. El Parlament entén que la sentència de l’Audiència va menystenir la institució, i el Govern recorda al seu recurs que els jutjats van provar d’impedir el normal funcionament de les institucions democràtiques i, en canvi, veuen avalats certs excessos.
La fiscalia -que durant el judici demanava cinc anys i mig de presó per delictes contra l’autoritat i contra les altes institucions de l’estat- també va presentar recurs perquè entén que el 15 de juny del 2011 van tenir lloc uns “fets molt greus que afecten la sobirania democràtica” i, per tant, que mereixen una revisió que serveixi també de baser per a futurs “fets similars”, en paraules de l’aleshores fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce.
La sentència de l’Audiència no només absolia els acusats, sinó que situava el dispositiu policial al punt de mira perquè recordava que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que els Mossos van decidir obrir només un accés, cosa que deixa entreveure l’Audiència que hauria suposat més risc per als diputats.
La sentència admetia com a vàlides les fotografies i vídeos aportades a la causa pels Mossos, procedents de la pròpia policia, els mitjans de comunicació o usuaris individuals que ho van penjar a internet. Però alhora afirmava que en les imatges no es pot identificar clarament cap dels acusats com a autor de les amenaces o agressions, sinó que simplement eren prop dels diputats que accedien a la Ciutadella.
A més, considerava que les actituds dels acusats, posar-se davant dels parlamentaris amb els braços en creu o seguir-los de prop escridassant-los, no es podis considerar un delicte contra les institucions de l’Estat, ja que entra dins de la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que admetia un cert abús.
En la seva argumentació, l’Audiència defensava que els manifestants no tenien capacitat d’incidir en el vot dels diputats al ple del Parlament que havia d’aprovar els pressupostos i les retallades socials perquè els diputats anaven a la cambra catalana “convençuts” de la seva posició i estaven sotmesos a la disciplina de grup.
Revés a Manos Limpias
Paral·lelament, aquest mateix dilluns el Suprem va donar un dir revés judicial a l’acusació particular de Manos Limpias. No només va rebutjar la querella que el sindicat d’ultradreta havia presentat per prevaricació contra dos dels tres jutges de l’Audiència Nacional que van dictar l’absolució, sinó que va obrir una peça separada de la causa contra el sindicat per un presumpte abús processal, en considerar que la “greu acusació” no té “fonament”.
