Jordi Martí: ‘Més que voler la independència, a mi em fan fora de l’estat espanyol’

VilaWeb
Redacció
17.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El portaveu de Moviment d’Esquerres (MES), Jordi Martí, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Vull la independència obligat. Si he de ser sincer, és una manera de no voler-la gaire. Sempre m’ha semblat que hauria costat poc de dissenyar un estat que definitivament incorporés i acomodés les seves diverses nacions i no generés desequilibris econòmics injustos i injustificats. Aquests anys de democràcia, que en moltes coses han estat molt positius, han demostrat la impossibilitat de superar un esquema jacobí d’estat-nació que va quedant obsolet dia rere dia. I aquesta és la paradoxa. En bona mesura, la crisi de l’estat espanyol s’explica per aquesta incapacitat dels seus governants (i també les elits) d’imaginar un altre model. Perdre sobirania cap amunt en favor d’Europa, i cap avall en favor de les nacions que la componen, hauria estat la via per a superar l’estancament i una crisi que l’afecta molt més enllà de l’economia. M’han acabat convencent els qui sostenen que no hi ha manera. O potser el clam sobiranista de Catalunya és l’última oportunitat per a l’estat espanyol. Què voleu que us digui: més que voler-la, a mi em fan fora.

Ara, posats a tenir-la, la celebraré si serveix per a deixar de plantar banderes i venerar essències. S’ha de tenir cura de la cultura regant-la i no amb una exaltació que enfarfega. Amb tota la resta de coses, no ens enganyem, l’encertarem i ens equivocarem igual que els altres. Idealitzar la independència és tan absurd com negar-la per impossible.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—El mateix que qualsevol altre país. Em sembla que vaig sentir explicar a l’Anna Cabré que la població catalana, durant els darrers segles, sempre ha estat l’u per mil de la població mundial. En l’actualitat els més de 7,5 milions de catalans representen l’u per mil dels més de 7.500 milions de ciutadans del món, però la curiositat és que aquesta proporció s’ha mantingut més o menys invariable en el curs del temps. Em sembla que és la mesura més clara per a entendre quin pot ser el nostre paper al món, i evitar, una vegada més, els escarafalls.

D’una altra banda, potser fóra bo que l’endemà de proclamar la independència miréssim de superar-la, és a dir, que la utilitzéssim per vincular-nos molt més a Europa, a la Mediterrània, a la península i a l’estat espanyol, a l’Amèrica Llatina. Que la independència no sigui un refugi, sinó un nòdul per a obrir encara més la nostra interdependència amb el món sencer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any