11.02.2015 - 13:14
Els diputats d’Unió al congrés espanyol sospesen de no fer més reunions de grup amb Convergència, segons que ha explicat Josep Sánchez-Llibre, mà dreta de Duran i Lleida. Ahir els diputats de CDC es van abstenir en la votació sobre el pacte del PP i el PSOEC contra el gihadisme, que preveu la cadena perpètua, mentre que els diputats d’Unió hi van votar a favor. Un vot discrepant que ha creat tensió en les relacions entre CDC i UDC i ha desembocat en un bescanvi d’acusacions.
Josep Antoni Duran i Lleida deia aquest matí al congrés espanyol que se sentia desautoritzat pels diputats de CDC, que, segons ell, anava ‘contra allò que s’havia decidit’. Per Duran és un fet greu, que no havia passat mai. ‘És la primera vegada que un portaveu és desautoritzat.’ I ha reblat: ‘No hi havia cap necessitat, motiu ni excusa que fossin legítims per fer això que s’ha fet.’
Unió assegura que a la reunió del comitè executiu nacional de CiU s’havia acordat el vot a favor de la presa en consideració de la proposició de llei, i que, per tant, CDC va trencar deliberadament la disciplina de grup despenjant-se del sentit de vot marcat no únicament per ell, sinó per la federació. ‘Fins al punt que el portaveu adjunt de CDC, Pere Macias, va trucar des de Colòmbia, on és aquests dies, per dir al senyor Jané (CDC) que havien de votar que sí. Per tant, em sento desautoritzat jo i hauria de sentir-se desautoritzat el comitè executiu de CiU’, ha dit.
CDC nega haver desacreditat Duran
En canvi, CDC nega que hi hagués cap acord dins de la federació i diuen que l’abstenció era el vot més coherent i no veuen que hi hagi hagut cap desautorització a Duran i Lleida. Expliquen que en la reunió del comitè executiu nacional de la federació no es va marcar explícitament el sentit del vot. Sí que es va constatar que UDC i el portaveu del grup, Josep Antoni Duran i Lleida, es decantaven per un vot afirmatiu; una posició que els representants de CDC atribueixen a un compromís personal de Duran. En aquella reunió ja es van constatar les diferències. Els diputats de CDC consideren que, en el context polític actual, no té sentit un vot afirmatiu a la presa en consideració quan els escons de la federació no són necessaris i una abstenció ja permet, a parer d’ells, la tramitació de la llei.
Segons les mateixes fonts l’origen de la discrepància és que hi ha ‘lectures diferents’ sobre la situació i el context polític i l’estratègia a seguir a Madrid, i recorden que en un moment en què el president de la Generalitat i dos consellers són objectes de querella pel 9-N, no és justificat un vot afirmatiu a una iniciativa del govern de Rajoy.
Segons que expliquen, durant la tarda hi hagué telefonades encreuades amb intervenció, des de Colòmbia, de Pere Macias, portaveu adjunt de CiU i diputat de CDC i Jordi Jané, vice-president quart del congrés i també diputat de CDC. Finalment van ser els òrgans de direcció de CDC, i concretament el secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, qui va marcar la posició d’abstenció dels diputats de Convergència al congrés. Ho va comunicar per telèfon a Josep Sánchez-Llibre, portaveu adjunt i mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida.
El secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha dit que el vot diferenciat de CDC ‘encara serà més greu’ si es confirma que fou Rull qui va donar l’ordre.
Sánchez-Llibre: ‘Una desautorització del grup de CiU’
Ha estat Sánchez-Llibre qui ha explicat aquest migdia que Unió podria decidir de no fer més reunions del grup parlamentari al congrés espanyol. ‘Hi ha un gran dubte sobre si val la pena de fer reunions del grup parlamentari perquè hem vist que el resultat és totalment negatiu’, ha dit. Sánchez-Llibre ha retret als diputats de Convergència de no haver acatat decisions preses pel grup parlamentari i ratificades pels dos portaveus adjunts: Pere Macias (CDC) i ell mateix, que van ordenar als representants de CDC que es votés afirmativament a la presa en consideració de la proposició de llei.
Per Sánchez-Llibre, això ‘ja no és una desautorització al comitè executiu de CiU ni una desautorització al president del grup parlamentari’, sinó també ‘una desautorització important del grup parlamentari de CiU’. I ha concretat: ‘A la reunió d’ahir Pere Macias i jo vam acordar de votar favorablement la presa en consideració a les vuit del vespre i a les nou van canviar el vot.’
Duran i Lleida ha dit que en parlaria amb el president de CDC, de la federació i de la Generalitat, Artur Mas, i que no promouria accions disciplinàries contra els diputats de CDC que van votar contra el criteri que havia marcat ell. ‘Sempre parlo amb el president’, ha dit.
Així mateix, ha desmentit que tingués cap compromís personal amb el PP per votar a favor de la presa en consideració del projecte de llei. ‘Això són ganes d’orientar la nostra posició cap a un determinat sentit.’ Ha admès que hi va haver un acostament del govern espanyol, a través del seu portaveu, i també de Pedro Sánchez per mirar de sumar CiU al pacte antigihadista: ‘Però els vaig dir que no, per la senzilla raó que ens conviden quan ja s’ha cuinat tot.’
Segons Duran, en aquella conversa els va voler transmetre també un missatge: ‘Sempre hem estat contra el terrorisme i mai l’hem utilitzat com una qüestió de partit, i per tant sense cap problema nosaltres permetrem que aquest pacte es pugui discutir’, ha explicat. Això, ha dit, no significa que UDC necessàriament estigui d’acord amb la pena de presó permanent revisable, perquè el fons de la qüestió s’ha de debatre encara, i serà aleshores quan CiU haurà de marcar posició.
