L’oposició no pot acorralar Mas

  • El president de la Generalitat repeteix que va assabentar-se de la fortuna dels Pujol el dia mateix de la confessió

VilaWeb
Redacció
10.02.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la Generalitat, Artur Mas, va comparèixer ahir a la tarda, durant 4 hores i 45 minuts, a la comissió d’investigació sobre frau fiscal i corrupció política. Es va sotmetre a les preguntes dels portaveus de tots els grups parlamentaris i no va deixar-ne cap sense resposta. Es va desmarcar del cas Pujol, del cas de les ITV i del cas Palau. Va dir que la confessió de Pujol havia estat una qüestió personal i privada de l’ex-president que en cap cas no l’afectava a ell, ni CDC, ni CiU, ni el govern. ‘La confessió que va fer era i és una qüestió personal seva i de la seva família, i no va més enllà’, va dir.

Mas va comparèixer en un moment d’enrariment en les relacions entre CiU i ERC –els republicans van forçar la seva compareixença a la comissió–, però el to de les intervencions va ser correcte en tot moment, tant per part del president com per part d’ERC i de la resta de formacions que van formular preguntes. L’única nota de contrast fou la de la presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va emprar un to molt agressiu i, fins i tot, va arribar a demanar la dimissió del president.

Heus ací el vídeo de la intervenció inicial d’Artur Mas:

Compareixença del president Mas a la comissió sobre frau fiscal i corrupció from VilaWeb on Vimeo.

En la intervenció final, Artur Mas va suggerir als partits que, amb vista al futur, li facin les preguntes en privat perquè és ‘molt més útil’ si ‘realment busquen la veritat’. Mas es va dirigir als grups: ‘Perquè en una altra ocasió no em truca algú, em ve a veure i em fa preguntes? Mai ningú no m’ha preguntat res.’ D’una altra banda, va lamentar que encara ara ningú no s’hagués fet responsable de les informacions periodístiques que es van publicar sobre ell durant la campanya de les eleccions al Parlament del 2012. ‘Potser algú, en defensa de l’estat de dret, hauria hagut d’intervenir’, va reflexionar.

Heus ací alguns fragments de la declaració inicial del president:

‘Faig notar que torno a donar explicacions de moltes coses que suposo que sortiran. No és la primera vegada. D’explicacions n’he donat moltes aquí. Coses de les quals ja s’ha parlat en moltes ocasions. He fet una repassada sintètica de les explicacions que jo he donat en aquesta mateixa legislatura sobre corrupció. N’he parlat 21 vegades en les sessions de control al parlament. També vaig demanar comparèixer en sessió plenària per donar compte de les cimeres que es van fer sobre corrupció amb diversos agents polítics i socials. Vaig proposar 51 mesures concretes per a millorar la transparència del funcionament de les administracions públiques catalanes, en general, i la Generalitat, en particular. També vaig comparèixer en relació amb l’anomenat cas Palau el juliol de 2013 a la comissió d’afers institucionals.’

‘Primer vull parlar de la meva opinió sobre casos que són als tribunals i que són qüestions que es tracten en aquesta comissió. Després parlaré dels principals programes i mesures que té el nostre govern a favor de la transparència en les administracions públiques de Catalunya.’

‘Comencem amb la confessió de l’ex-president Jordi Pujol el 25 de juliol de l’any passat. Aquell dia, CDC tenia previst d’anunciar la renovació dels òrgans de direcció després de la renúncia al càrrec de secretari general d’Oriol Pujol. I així ho vam fer. Ell ja havia plegat d’algunes de les seves responsabilitats quan va ser encausat en un cas judicial. Però el juliol de 2014 va plegar de tot.’

‘El mateix dia que va fer la confessió, Jordi Pujol em va venir a veure a les 8 del matí a la seu de Convergència a petició seva. Em va fer saber el contingut de la seva confessió. Ho vaig saber aleshores. No abans. Com que s’han dit tantes coses… No li vaig demanar que no ho fes públic. Li vaig demanar que en lloc de fer-ho públic aquell matí, ho fes a la tarda. L’ex-president Jordi Pujol hi va accedir. A partir d’aquí, la seqüència dels fets és coneguda. Vaig prendre decisions molt ràpides com a president. Ja vaig dir que no eren gens agradables. Vostès les coneixen perfectament. Les vaig acordar amb ell mateix. Va deixar de tenir l’oficina d’ex-president, així com les remuneracions econòmiques. A més, els puc dir avui sense entrar en detalls que les setmanes següents altres organismes de l’administració de la Generalitat van actuar. Ho va fer l’agència tributària de la Generalitat en defensa de l’interès públic.’

‘La confessió que va fer Jordi Pujol era i és una qüestió personal seva i de la seva família. I no va més enllà. S’han fet afirmacions i elucubracions de tota mena… Però la confessió és una cosa seva i de la seva família. Per tant, no té res a veure ni amb CDC, ni amb CiU, ni amb el govern, ni amb mi. És una qüestió que es mou en l’esfera privada de l’ex-president.’

El cas de les ITV

‘Una altra qüestió en curs judicial és la de les ITV. Ja ve d’antic. Ja fa molt temps que s’arrossega en l’àmbit judicial. Estem pendents de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de coses que ja vénen del 2010, abans del meu govern. L’actual govern ha intentat resoldre el gran embolic jurídic d’aquest àmbit de concessions. Em consta que ho havien intentat governs anteriors. La nostra actuació ha estat absolutament pulcra i correcta. El govern mai no ha fet cas de suposades influències i comentaris i s’ha acabat resolent en sentit contrari d’aquestes. A mesura que es vagin sabent les sentències, anirem veient quina és l’opinió dels tribunals sobre aquest afer.’

‘No hi hagut deslocalitzacions sinó relocalitzacions. Dels tres casos que s’analitzen, el de Sony, jo el vaig viure com a cap de l’oposició en l’època del president Montilla. Sony ens va informar de què podia passar. I se’ns va demanar discreció i “fair play”. I no vam fer mullader ni vam convertir-ho en tema controvèrsia política. Es tractava de preservar llocs de treball. I hem fet això mateix al govern, en el cas de Yamaha, Sharp, Nissan… En alguns casos hi he hagut d’intervenir directament.’

‘Puc identificar en aquesta sala cares de persones que no són de CiU que m’han demanat que intervingués com a president en algun afer de possible deslocalització. Quan a un govern se li demana que intervingui per intentar protegir o salvar una empresa, el president ha de partir de la base que la persona que li demana allò ho fa amb total bona fe. Jo no he pensat mai que al darrere de peticions d’aquesta mena hi hagués cap voluntat d’aprofitament personal. Perquè quan es demana es fa per bona fe.’

ERC: ‘President, el cas Pujol no és un afer privat’

El diputat d’ERC, Oriol Amorós, va ser el primer de la comissió de preguntar al president Mas. Després de l’episodi d’estira-i-arronsa entre CiU i ERC per aquesta compareixença, hi havia un cert interès a saber quin seria el to de les intervencions dels republicans. Amorós va ser força contundent i va marcar distància amb el president per exposar el compromís d’ERC amb la construcció d’un futur sense corrupció. D’entrada, va agrair la presència de Mas i la va comparar amb la negativa de Rajoy d’anar al congrés espanyol a donar explicacions. A continuació, va retreure a Mas que digués que l’afer del cas Pujol era una qüestió de l’àmbit privat i personal de l’ex-president.

En la rèplica, Mas va insistir en allò que havia dit en la seva intervenció inicial, que la confessió de Jordi Pujol es restringia a un àmbit personal de l’ex-president: ‘Les conseqüències són públiques, però no les causes. La causa d’aquesta confessió no té a veure amb un partit, ni amb un govern ni amb mi. Una altra cosa són les conseqüències.’

Iceta demana explicacions sobre el compte del pare de Mas a Liechtenstein

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va demanar a Mas si sabia l’existència del compte del seu pare a Liechtenstein, si n’era beneficiari, i si hi va participar. Iceta també va demanar pel coneixement de Mas dels negocis de Lluís Prenafeta, ex-secretari del govern de Jordi Pujol. També va preguntar si no es faria responsable polític del finançament irregular investigat en el cas Palau, essent com era secretari general de CDC. I li va demanar encara si no tenia coneixement dels comptes de la família Pujol a l’estranger. Li va retreure que digués que no estava assabentat de cap de les maniobres de la família Pujol essent com era un home de màxima de confiança de l’ex-president.

Mas va replicar: ‘Totes les qüestions amb repercussions judicials que ha comentat es troben en situacions processals diferents. Ha començat parlant del meu pare. Ell ja va ser investigat en el seu moment. I aquella causa va ser arxivada al cap de poc temps. No sé a què treu cap la seva pregunta. Si vostè pregunta per mi —perquè el meu pare es va morir fa tres anys i no es pot defensar— li he de dir que jo no he tingut mai ni un sol compte fora de Catalunya. Ni jo ni la meva dona. No li puc dir més. Això és el que m’afecta a mi. Quan el meu pare va morir, es van pagar els impostos corresponents a les herències rebudes. No vam rebre ni un sol cèntim d’euro d’aquell compte del meu pare. L’hereva va ser la meva mare, a qui desitjo molts anys de vida.’

‘Respecte al senyor Lluís Prenafeta. Mai no m’he amagat de les meves relacions. Ja ho vaig dir de l’ex-president Pujol, que va ser el meu pare polític. Jo li continuo reconeixent moltes coses i molt positives. Seria més fàcil de desentendre’m de segons qui. Però no ho he fet. És cert que vaig anar a treballar al sector privat després d’haver passat per l’administració pública. Però no vaig anar a una empresa del senyor Prenafeta, sinó d’un cosí seu. Jo no em puc sentir responsable de si el senyor Prenafeta, en la seva vida privada, ha fet una cosa o una altra. A mi la gent no em ve com si fos un confessionari a explicar irregularitats.’

‘Estic convençut que el cas del finançament irregular de Convergència acabarà demostrant que no hi va haver res. Tinc confiança en la gent afectada. Jo mateix vaig ordenar que es tornessin tots els convenis de la fundació de CDC.’

‘Respecte de l’última cosa que m’ha demanat, li he de dir que jo no he fet gestions ni n’he conegut per beneficiar empreses determinades en les adjudicacions públiques. No hi ha hagut irregularitats en les adjudicacions de la Generalitat.’

Les acusacions de Sánchez-Camacho

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va protagonitzar una de les intervencions més agressives de la comissió. Va fer un seguit de preguntes: ‘Coneix l’origen de la fortuna de la família Pujol? Sap si aquests diners provenen de les comissions il·legals del 3%, el 4% o el 5%? Vostè no va preguntar al senyor Pujol si les informacions publicades en algun diari abans de la confessió de Jordi Pujol eren certes? Vostè té comptes a l’estranger? Per què apareix el seu DNI en comptes a Liechtenstein? Vostè ha fet la seva vida privada i pública al costat de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Ha fet el seu camí darrere de gent que ha acabat encausada. Vostè es reunia amb Millet a Menorca per parlar de les comissions? Vostè era secretari general de CDC, però diu que mai no va saber res dels 6,6 milions que diuen el jutge i el fiscal que va rebre el partit en forma de comissions…’

En la rèplica, Mas també va ser dur: ‘Vostè, senyora Camacho, ha fet el discurs que necessitava per a arrencar alguns titulars als mitjans espanyols. Jo no he vingut forçat, com ha dit vostè. Jo em vaig posar a disposició des del primer moment i quan es va votar la meva compareixença, he tardat molt poc a venir aquí. He tardat poc. No com vostè.’

‘Li repeteixo que jo no coneixia l’origen dels diners de la família Pujol. El dia que es va publicar informació a la premsa, el 7 de juliol, vaig preguntar a l’ex-president si era el tipus d’informació a què estàvem acostumats. I em va dir que ja me’n parlaria els dies següents. Quan em va explicar la seva confessió li vaig preguntar moltes vegades sobre l’origen dels diners. No una vegada, sinó moltes. A vostè li agradaria que hi hagués més per fer-me mal políticament. Però no hi ha més.’

‘Vostè reitera el fet de ser beneficiari de comptes a l’estranger. Jo no sóc responsable d’una cosa quan no n’he rebut ni un sol euro. Jo mai no he estat titular d’un compte a l’estranger. Ni jo ni la meva dona.’

‘Vostè m’acusa d’haver estat al costat de Prenafeta, Alavedra i Pujol. No vaig entrar en la política per aquestes persones. Per davant meu han passat milers de contractes i milions d’euros des que jo vaig entrar en la política. Em poden dir alguna cosa irregular que se’m pugui atribuir a mi directament? Em poden dir una sola irregularitat? No en poden dir ni una. Jo m’he de fer responsable de tot el que fessin els altres? Mai no se m’ha obert un procés judicial ni s’ha tingut indicis de res. Potser això hauria de ser objecte d’una mínima consideració.’

‘Em confesso culpable d’haver vist el senyor Millet. Oi que ningú no es va oposar que li lliuressin la medalla d’or? Oi que tothom corria a defensar les esmenes que demanava el senyor Millet per aconseguir recursos pel Palau de la Música? Jo estic convençut que no hi va haver finançament irregular a través del Palau de la Música.’

Herrera retreu a Mas la seva relació amb el nucli dels Pujol

Jordi Pujol Ferrusola va ser una de les persones amb qui més relació va tenir Artur Mas quan va començar a militar a CDC. Així ho va explicar el president de la Generalitat durant la seva compareixença. Mas va subratllar, però, que mai no havien tingut una ‘amistat íntima’. ‘A casa seva només hi he estat una vegada en tota la meva vida. I les parelles no hem sortit a sopar ni una sola vegada juntes’, va respondre al president del grup d’ICV-EUiA. Joan Herrera li havia traslladat dubtes pel fet que una persona ‘que ha estat a la sala de màquines de CDC, que ha tingut accés al nucli familiar dels Pujol i que és intel·ligent i capaç’ no sabés res dels negocis del ‘clan’.

Rivera qüestiona que Mas desconegués els suposats casos de corrupció

El president del grup parlamentari de Ciutadans, Albert Rivera, veu impossible que Mas desconegués presumptes casos de corrupció com el Palau, les ITV, el presumpte finançament irregular de CDC, o els diners a l’estranger de l’ex-president Pujol. ‘No crec que pugui al·legar la tesi d’Ana Mato, de la infanta o de Rajoy. La gent li pressuposa certa intel·ligència’, va etzibar. Mas li va replicar amb la imputació de l’ex-diputat de Ciutadans, Jordi Cañas. ‘Jo no ho sabia igual que vostè no devia saber coses de persones properes a vostè que es dedicaven a la política i devien cometre errors en l’àmbit privat.’ Va assegurar que ‘no tenia ni idea’ del patrimoni de la família Pujol.

La CUP suggereix a Mas que ‘reconsideri la continuïtat’

La diputada de la CUP Isabel Vallet va suggerir al president Mas que reconsiderés si havia de continuar al càrrec públic que exerceix i al de cap del seu partit si, tal com va assegurar, no coneixia els casos de suposada corrupció que planen sobre la Generalitat i CiU. Vallet també va reclamar al president que expliqués quines mesures pensava prendre si en el cas Palau es dictava alguna sentència condemnatòria que afectés CDC i els seus responsables. Mas va respondre que, si s’arriba a aquest cas, el seu partit ‘tornarà tots els diners que s’hagin pogut cobrar’. Amb tot, Mas va demanar d’esperar a veure el resultat del procés judicial obert.

 

Informació relacionada:

Mail Obert de Pere Cardús: Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant (29-01-2015)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any