07.02.2015 - 06:00
El PSC s’aplega avui al Palau de Congressos de Barcelona en un acte amb històrics del partit i simpatitzants amb la mirada posada al ‘congrés obert’ de final d’any. Amb aquesta trobada, els socialistes enceten un procés per a ‘escoltar’ la ciutadania que pretén posar les bases del seu projecte polític, el qual vol ‘enfortir’. Conscients dels ‘errors’ del passat –com la gestió de la crisi econòmica, la resposta al conflicte territorial o l’existència de casos de corrupció–, el PSC vol posar en valor els ‘encerts’ i la seva experiència per redefinir el seu programari i situar-se com la força de referència del ‘socialisme democràtic, catalanista i federalista’.
L’acte és encapçalat pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i és obert a militants i simpatitzants. També hi participen membres de la societat civil, segons que explicava la portaveu del partit, Esther Niubò.
L’objectiu del procés congressual que ara enceten és redefinir el projecte polític del partit per tal d”enfortir-lo’ i de ‘construir una alternativa progressista a Catalunya’.
‘Errors’ del passat, ‘lliçó apresa’
El PSC admet haver comès ‘errors’, dels quals diuen ‘haver-ne après la lliçó’. D’una banda, reconeixen ‘haver trigat massa a percebre la gravetat’ de la crisi econòmica, haver tingut una posició ‘acrítica’ amb els valors neoliberals o haver caigut ‘en el tancament’ intern. També es refereixen a la corrupció política per no haver estat ‘prou alerta’ amb els ‘cigrons negres’ que ‘corrompien el seu compromís de servei públic’. I al conflicte territorial: ‘no hem pogut articular degudament i encapçalar el catalanisme d’esquerra des del socialisme democràtic, catalanista i federalista’, segons asseguren.
Davant d’aquesta autocrítica, els socialistes catalans volen posar en valor la seva tradició, experiència i el que qualifiquen d”encerts’, com ara -diu el document- l’aposta federal, els governs tripartits o el desenvolupament de l’estat del benestar. En aquesta línia, el PSC vol sustentar el nou projecte polític en la resposta social a la crisi econòmica, un ‘gir europeista’, una ‘revitalització de la democràcia’, amb més transparència de les administracions públiques, i un nou acord entre Catalunya i l’estat espanyol en un marc federal.
El nou marc territorial pel qual aposten ‘ha de comportar el ple reconeixement de la nació catalana’ i la redefinició de l’Estat com a ‘realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüe’, també ‘obert a la lliure associació entre els territoris que ho vulguin’.
