Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  05.02.2015  06:00

Carme Solé Vendrell: 'Crec que sóc independentista sobretot per romanticisme'

Men?ame
 

Carme Soler Vendrell, il·lustradora, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—La vull perquè crec que Catalunya hi sortiria guanyant i perquè en aquest moment històric té una massa crítica molt potent, que garanteix la creació d'un estat nou, lliure de les càrregues i les xacres que ens priven de prosperar, i que no permetrà que es continuï manipulant i utilitzant la política en benefici d'una minoria.

Crec que sóc independentista, en primer lloc, per romanticisme, per fidelitat als meus pares i als meus avis, perquè des de petita he hagut d'aguantar la manca de respecte envers la nostra llengua, la falta d'acceptació del català com a la llengua pròpia de Catalunya. Per mi, la impossibilitat d'una entesa amb Espanya és deguda bàsicament al fet que els poders i molt bona part de la ciutadania no volen recollir aquest principi. Per mi, el català és l'únic punt innegociable.

Moltes veus que em mereixen credibilitat de tots els àmbits em demostren que es podria construir un estat modèlic des de tots els punts de vista. No obstant això, aquí és on m'apareixen els dubtes. Els catalans tenim moltes virtuts, però també molts defectes. La talla dels nostres polítics en general no sembla que estigui a l'altura i el sistema s'hauria de canviar, basant-se en els principis del pensament republicà; caldria canviar tot allò que fa que la democràcia sigui poc equitativa. S'hauria de construir un estat al servei dels ciutadans, amb polítics que entenguessin la política com un servei, sense privilegis. Educació, cultura i sanitat haurien de ser els eixos principals de la nova Catalunya. Per lluitar per tot això val la pena de ser independentista. Serà més senzill batallar només amb nosaltres mateixos.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Catalunya pot aportar molt perquè és un país ple de talent i de persones de tots els àmbits de la societat preparades per a organitzar un país diferent, des de la ciència, la cultura, l'educació, les lleis...

Catalunya, en el decurs de la història, ha tingut institucions democràtiques avançades en el temps, que l'han conformat, gremis, agrupacions de tota mena i amb un gran sentit cooperatiu i solidari. Ha estat un país d'acollida i de mentalitat oberta.

Per poder aportar alguna cosa nova hem de canviar radicalment el funcionament de la política: l'estat i els polítics han d'estar al servei del poble, amb el convenciment que només un poble culte i responsable pot crear prosperitat i benestar i un present i un futur millors.

El meu sector només canviaria si la cultura es considerés com un dels eixos principals de l'estat, que es reconegués com a dret fonamental dels ciutadans i que els drets d'autor i de propietat intel·lectual fossin reconeguts i defensats per la constitució; si es reconegués l'art i els artistes de totes les disciplines com a creadors de benestar i de riquesa per a tothom i es potenciés la participació del públic i els estaments. Això requeriria una llei de mecenatge potent que ajudés a millorar la situació de l'art i dels artistes i posés la cultura a l'abast de tothom.