05.02.2015 - 09:00
En un context de crisi econòmica i social, en moltes ocasions els mitjans de comunicació han fet difusió d’un seguit de dades i informes que indiquen que la pobresa infantil no para d’augmentar a casa nostra. Les xifres han sobresortit per damunt de l’explicació del tema en profunditat; no s’han analitzat les causes ni arrels del problema i, sobretot, no s’ha explicat què significa per als nens i nenes. I és que quan parlem de pobresa tots tenim al cap una definició molt estandarditzada i no acostumem a ser conscients que també afecta, i molt especialment, uns dels col·lectius més vulnerables de la societat: els infants. Així doncs, què és exactament la pobresa infantil i quines repercussions té?
La multidimensionalitat de la pobresa infantil
Tal com assenyala Margarita Marí-Klose, professora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona, la pobresa infantil significa una privació de recursos materials i no materials, i afecta clarament al benestar dels nens i nenes: “És una situació atzarosa que pot tenir repercussions per a la resta de la vida dels infants; i és important recordar que es tracta d’una loteria, un infant no tria la família on neix”.
La pobresa infantil afecta als infants de maneres molt diferents. Per entendre-ho és útil parcialitzar el problema i veure els impactes que té en les diverses vessants quotidianes. L’investigador Jonathan Bradshaw es va basar precisament en això per identificar diferents elements –de salut, de qualitat dels vincles socials i educatius, i fins i tot de benestar subjectiu– que, sumats a la privació material, permetessin crear un indicador de benestar infantil. “En el fons, és d’això del que parlem quan ens referim a la pobresa infantil”, comenta Marí-Klose.
Pobresa energètica
Quan es parla de pobresa energètica, la primera idea que ens ve al cap és la necessitat de mantenir la llar a una temperatura adequada, especialment durant els mesos més freds. Però aquest concepte té moltes altres implicacions: també es necessita energia per cuinar, fer funcionar els electrodomèstics o connectar-se a Internet.
Albert Sales, professor d’Estructura Social de la Universitat Pompeu Fabra recorda que moltes de les persones que assisteixen als menjadors socials “preferirien cuinar-se el menjar a casa, però si els han tallat el gas o l’electricitat, com representa que ho han de fer?”, es pregunta. Cal tenir present, doncs, que el concepte de pobresa energètica està molt lligat amb altres cares de la pobresa, com l’alimentària.
Pobresa alimentària
La pobresa alimentària en els nens i nenes és especialment greu ja que, com que es troben en edat de creixement, són més vulnerables que els adults. Albert Sales és partidari de parlar de malnutrició més que no pas de desnutrició: “Pot ser que els infants de famílies en situació de pobresa no tinguin una dieta adequada, però això no vol dir que no tinguin res per menjar”. Ara bé, les famílies en situació de pobresa prenen decisions quotidianes que afecten l’alimentació dels seus fills de manera negativa. “Per exemple, recorren molt sovint a envasats i processats industrials”, comenta Sales.
Malgrat tot, els experts adverteixen d’una excessiva focalització en aquest tema: “Em fa certa recança centralitzar el problema de la pobresa infantil en l’alimentació; molts esforços de l’Administració Pública i d’organismes no governamentals han anat en aquest sentit, ja que les sensibilitats es veuen especialment ferides quan s’invoca el tema del menjar”, explica Marí-Klose. La Doctora en Sociologia creu que “es presta poca atenció a tractar altres mancances dels infants en situació de pobresa, com els dèficits cognitius”. En la mateixa línia, Sales explica que quan es fan actuacions extraordinàries, com els recaptes d’aliments, s’oblida que l’alimentació és una necessitat que s’ha de cobrir cada dia.
Una de les actuacions per pal·liar la pobresa alimentària entre els infants que més s’ha potenciat des de l’Administració han estat les beques menjador, que es veuen com una garantia per tal que els infants facin almenys un àpat complet al dia. Tot i això, segons explica Josep Puig, que és mestre des de fa 32 anys, “hi ha famílies que no poden acabar de completar-la”. I és que normalment cal afegir diàriament uns 2 euros, i en alguns casos, les famílies que no ho poden pagar prefereixen que el seu fill mengi qualsevol cosa a casa.
Però totes les intervencions, en el fons, tenen un punt d’estigmatització que és gairebé inevitable. Per exemple, al Regne Unit es va posar en marxa una iniciativa que consistia en repartir bosses d’esmorzar als estudiants pobres. Els alumnes, però, preferien no agafar-les abans que etiquetar-se davant dels seus companys.
Pobresa d’oci
Normalment, tendim a simplificar i a fixar-nos només en aquelles mancances relacionades amb les necessitats bàsiques de subsistència com són la llar i l’alimentació. Però per a Albert Sales, també hi ha altres necessitats importants que no es tenen en compte, com les de lleure. I més encara quan ens referim a nens i nenes.
Segons Josep Puig, la desigualtat en l’oci “es veu clarament quan parlem d’activitats extraescolars o complementàries, on els nens amb famílies en situació de pobresa no hi tenen accés”. El mestre explica que s’ha trobat casos de nens que, quan arriba el moment d’anar de colònies, diuen que “a mi no m’hi deixen anar”. Darrere d’aquesta frase s’hi amaga la mancança econòmica dels seus pares, que no els ho poden pagar.
Impacte en l’educació i el desenvolupament cognitiu
“Els nens que a casa seva van com poden no vénen de la mateixa manera que els altres, ja que solen estar en condicions físiques i psíquiques precàries”, explica Josep Puig. A la pràctica, això vol dir des d’anar a l’escola sense haver esmorzat fins al fet de no tenir un entorn de treball adequat a casa, i tot plegat acaba repercutint en el rendiment acadèmic dels alumnes. I és que les mancances quotidianes “acaben passant factura també a l’escola”.
En aquest sentit, Sales destaca que “no és el mateix estar en una llar més o menys estable –on hi hagi un cert consum de producte cultural i unes pautes a l’hora de mirar la televisió– que estar en una llar amb una situació de provisionalitat constant”. A més, en aquests contextos, els pares dediquen molt menys temps als seus fills. Segons Sales “hi ha infants que necessiten que els seus pares els donin un cop de mà amb els deures, però ells no tenen ni les eines, ni el temps, ni tampoc els ànims perquè estan destrossats psicològicament per la situació de pobresa en què es troben”.
Per sort, hi ha barris on es fan els tallers de reforç de manera altruista des d’entitats com el Casal dels Infants. Carles Villanueva, voluntari d’un d’aquets tallers des del 2008, en remarca la importància: “Joves que només han vist barris complicats i marginals descobreixen una altra forma de vida i d’enfocar les coses. Veus casos de canvis brutals”, relata. I és que sovint aquests nens i joves troben en voluntaris com el Carles aquell suport que els manca a casa per part dels seus pares.
Josep Puig comenta que, malgrat tot, hi ha nens que se sobreposen a les situacions de falta de recursos, i això els dóna un plus de maduresa i d’esforç. És el cas de dos bessons que van passar-se tot el curs sense llibres, però els demanaven als seus companys durant l’estona del migdia per poder copiar els enunciats dels exercicis. “Tots dos van acabar traient bones notes, i és que la necessitat obliga”, explica Puig.
Altres conseqüències
Segons els experts, quan una família està en situació de pobresa també es produeix un deteriorament de les relacions entre pares i fills. Sales explica que els pares tendeixen a consentir massa l’infant en alguns moments, mentre que en altres ocasions el renyen sense motius aparents. Marí-Klose ho corrobora: “els pares en situació de pobresa acostumen a recórrer més al càstig que a altres formes de disciplina”.
També hi ha impactes i conseqüències en l’àmbit de la salut, ja que els nens en situació de pobresa que tenen dificultats cognitives o algun tipus de trastorn de conducta (com el TDAH) no gaudeixen de les mateixes oportunitats per redreçar el seu problema. La falta de recursos pot arribar a afectar a la medicació que s’hagin de prendre –en els casos en què la família no pot pagar la part no subvencionada dels medicaments– i hi ha alguns estudis que apunten que la pobresa té efectes fins i tot durant el període de gestació.
Els experts assenyalen que tot plegat té un afecte acumulatiu, de manera que tots els dèficits que es pateixen al llarg de la infància repercuteixen en la resta de la trajectòria vital d’aquella persona.
La pobresa: injustícia social, ineficiència econòmica
Segons Marí-Klose, quan es donen situacions de pobresa i de privació en la infància no només es tracta d’una situació injusta socialment –que provoca escletxes en la societat– sinó que a més “tenim una factura social que hem de pagar entre tots”. Això vol dir que perd capital humà, i segurament en un futur caldrà pagar més prestacions socials, hi haurà menys cotitzacions, i el sistema sanitari haurà de tractar problemes de salut associats a les carències que es donen des de la infància.
Els experts esperen que la visió dels costos de la pobresa infantil acabi tenint pes perquè els governs i la societat en general s’hi impliquin, i es faci alguna cosa per solucionar-ho des de l’arrel. “Ja que el missatge de la justícia social no ha quallat, esperem que el de la ineficiència econòmica sí que ho faci”, sentencia Marí-Klose, que recorda que “els nens no voten i, per tant, no poden exigir ni castigar a les urnes la falta d’atenció en les seves necessitats”.
I és que la reproducció crònica de la pobresa infantil és un greu problema de futur que afecta l’equitat de manera pràctica, i cal posar-hi remei. Els nens i nenes d’avui seran els adults de demà, i és per això que “pobresa” no hauria de rimar amb “infantesa”.
