Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  01.02.2015  20:34

Autor/s: Tudi Torró

Bons desitjos!

Men?ame
 

Vam acabar el 2014 complint amb un dels compromisos més importants de la Conselleria d’Educació per aquest any: celebrar la consulta a les famílies sobre quina llengua volen pels seus fills a les escoles. El 19 de desembre, va ser la data triada, barrejada amb les nadales, els torrons, els festivals de Nadal, dies d’alegria i d’il·lusió pels alumnes, per a amargar la festa als centres públics. Això no ho podia consentir, calia estressar-los, malhumorar-los, desorientar-los... una vegada més. Calia enfrontar la comunitat educativa amb un nou despropòsit: consultar totes les famílies, de tots els centres públics, sobre un programa lingüístic inexistent: valencià/anglès o castellà/anglès. Sí, així com sona, sense cap vergonya. Volent fer passar la consulta com un procés democratitzador, insistint en una informació i publicitat prèvies, pràcticament inexistents, per falta de temps i d’oportunitat. Una vegada més, la manipulació estava servida. Ni era el moment adequat, ni calia tanta pressa, A més, a més, la consulta no és vinculant, només es prendrà amb compte, sempre i quan puga ser utilitzada pels seus propis interessos, els de la Consellera d’Educació, interessos que, com s’està demostrant dia a dia, van en contra del valencià. La normativa publicada està farcida d’inexactituds i contradiccions que ja s’han encarregat d’assenyalar nombroses entitats.

Jo, il·lusa de mi, vaig demanar als Reis d'Orient uns quants desitjos: que la consulta fracassara; que el recurs de paralització al TSJ, presentat per Escola Valenciana, prosperara; que la consellera, per una vegada, escoltara les veus que s’oposaven a aquest despropòsit: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els Sindicats, el professorat, les Federacions de Pares, ADIDE-PV (l’Associació d’Inspectors del País Valencià), les Universitats... Malauradament, com ja sabem, els 'Reixos' no ens poden portar tot el que demanem, per això, només em van concedir el primer desig: que la consulta fracassara.

Només el 2% de les famílies hi van participar, no sabem amb quins resultats. La consellera Català, no ho diu, no deuen haver-li agradat gens ni miqueta, però sent fidel a les seues maneres autocràtiques, continua endavant, com una aplanadora, contra el valencià. L’Administració Educativa ja ens han avisat que, en pocs dies, botant-se una altra vegada el termini de la normativa que ells mateixos han publicat, trauran instruccions i la informació de quina és la llengua base de cada centre públic. I jo em pregunte: en base a què? On queda l’autonomia de cada centre? On queda la voluntat de la comunitat educativa expressada a través dels consells escolars? Quina pressa tenen, si tots els centres ja van aprovar fa dos cursos els programes plurilingües? Per a què marejar tant al personal? Ja ho he dit abans, el valencià molesta al PP, porten dènou anys apostant per un fals bilingüisme i, com una gota malaia, fent forat, buidant de contingut, intentant substituir la nostra essència per un alien, l’anglès. Però ja se sap que 'qui mana, mana'. Esperem que en uns mesos deixen de manar i els qui agafen la responsabilitat de l’educació al País Valencià, s'afanyen a desmuntar totes les malifetes que, durant quasi vint anys, ha perpetrat un govern que està en contra dels interessos del poble valencià, i que només ha estat pels seus propis interessos. Demane a les forces polítiques que ens governaran que siguen honestos, generosos els uns amb els altres i que ens miren amb bons ulls. Que defensen una educació plural, partint de les nostres arrels, de la nostra llengua i la nostra cultura. Només així els xiquets d’avui tindran garantit un futur ric des de la diversitat, perquè 0sense arrels no es pot volar'.