Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.01.2015  18:00

Autor/s: Xènia Serrat i Josep Casulleras Nualart

Juristes vinculats a l'ANC proposen una llei d'independència per a després del 27-S

Enllesteixen un esborrany de constitució provisional

Men?ame
 

Tant el jutge Santiago Vidal com un grup de catedràtics de dret internacional són a punt de presentar sengles propostes de constitució catalana. Ara, què passarà fins que no entri en vigor la constitució? El Consell Assessor de la Transició Nacional va detectar la necessitat d'una llei constitucional provisional que regulés la transició de l'ordenament jurídic espanyol al català i que preparés el terreny per al procés constituent. Doncs bé, un grup de juristes de la sectorial de l'ANC Juristes per la Independència, amb l'assessorament extern d'experts, enllesteix una proposta de llei amb aquest objectiu: una proposta de llei d'independència que presentarà també dissabte.

'Tot es va construint poc a poc', diu el secretari general de la sectorial de juristes de l'ANC, Eduard Jacquet, en declaracions a VilaWeb. Aquest equip de juristes es coordina amb el jutge Santiago Vidal i el grup de catedràtics encapçalat per Oriol Vidal Aparicio per tal que hi hagi cohesió, consens i punts comuns en l'elaboració del redactat constitucional i aquesta proposta de text legislatiu previ a la constitució. El text és provisional, obert a esmenes i a un procés de modificació i de perfeccionament. Els juristes que l'han elaborat l'han notificat al secretariat de l'ANC, que en té coneixement però que no l'ha assumit com a propi perquè no l'ha arribat a sotmetre a votació.

Tant l'equip de Santiago Vidal com el d'Oriol Vidal redacten propostes de constitució permanent, que entrarien en vigor després d'haver seguit el procés democràtic corresponent.

Per una altra banda, hi ha aquest full de ruta per al període previ. Seria una llei d'independència que equivaldria a una mena de constitució provisional. És a dir, quan el parlament hagi fet una declaració solemne en favor del nou estat independent, cosa que s'esdevindria després del 27-S si hi ha una majoria absoluta independentista, aquest text podria entrar en vigor en aquella nova legislatura, fins que s'aprovés la constitució permanent. Fora d'aquesta llei d'independència, diu Jacquet, s'hauran d'aprovar més normes bàsiques de caràcter transitori.

El Dia de la Independència

Segons l'esborrany de proposta d'aquests juristes, el projecte de llei per la independència de Catalunya es tramitaria com a projecte de llei, bé com a norma transitòria amb la previsió d'un 'Dia de la Independència', bé juntament amb la declaració d'independència de Catalunya. Des de l'endemà de les plebiscitàries fins a la declaració d'independència hi hauria un període previ de transició, durant el qual s'haurien d'acabar de construir les estructures d'estat per a la Catalunya independent i s'hauria de negociar el reconeixement internacional del nou estat; un període que pot variar; per exemple, Mas va calcular que fóra de divuit mesos, en la seva proposta de full de ruta inicial. 

La proposta de llei amb què treballen defineix el Dia de la Independència. Diu que s'haurà d'especificar mitjançant una resolució del Parlament de Catalunya: 'Des del Dia de la Independència, el parlament català té plenes competències per a elaborar, modificar i derogar les lleis de Catalunya. I el govern català assumeix tota la responsabilitat pel que fa al govern de Catalunya.'

Preparant el terreny per a la constitució permanent

Aquesta proposta de llei també diu que el parlament, 'tan aviat com sigui possible després del Dia de la Independència, declari per llei l'establiment d'un estat independent i la creació d'una comissió constitucional (o convenció constituent) de caràcter independent, a la qual es confiarà la missió d'elaborar un projecte de constitució escrita en nom del poble de Catalunya'.

Afegeix que les lleis de l'ordenament jurídic espanyol, vigents a Catalunya abans del Dia de la Independència, continuarien en vigor fins que no fossin derogades o modificades pel parlament.

Procés participatiu

El secretari de la sectorial de juristes de l'ANC explica que és necessari que hi hagi un vehicle comú en el qual tothom pugui anar participant i que meni a l'aprovació d'una constitució permanent. És per aquest motiu que destaca la importància d'aquesta 'convenció constituent', que garanteixi el principi de participació ciutadana, una proposta que justament acaba de néixer a iniciativa del Grup Promotor per la Convenció Constitucional.

La ciutadania

El text apunta també algunes propostes sobre aspectes clau de la construcció de l'estat català. Per exemple, pel que fa a la ciutadania catalana, el grup de juristes proposa que la tingui tothom qui, abans de la independència, ja tenia la ciutadania espanyola i residia habitualment a Catalunya o hi era nascut. També preveu que pugui cobrir tots els ciutadans espanyols residents a Catalunya i tots els ciutadans espanyols que hagin nascut a Catalunya i visquin fora del Principat. Hi ha més grups de gent que, segons la proposta, són habilitats per a reclamar la ciutadania catalana: els que hagin viscut a Catalunya, en el moment de la independència o després, si qualsevol dels seus pares reuneix els requisits fixats per la llei; i també qualsevol persona, independentment d'on hagi nascut, que tingui vincles per descendència amb algú altre que tingui la ciutadania.

La llengua

Pel que fa a la llengua, aquest esborrany de llei constitucional provisional no parla d'oficialitat, sinó que defineix que l'idioma de Catalunya és el català i el de l'Aran, l'aranès, en ambdós casos 'sense perjudici del castellà'. I a l'administració i a l'escola la llengua obligatòria serà el català, però igualment 'sense perjudici de la utilització del castellà per a les persones que encara no entenguin el català'.

El grup de juristes encarregat d'elaborar la proposta de llei d'independència ha deixat la proposta oberta, i dissabte acudirà a la presentació de la proposta de constitució que farà el jutge Vidal a l'Ateneu Barcelonès per tal d'explicar la importància de la seva tasca i en què consisteix el text que ha preparat. 'Creiem que és necessari de fer pedagogia', diu Jacquet.

Men?ame