Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  28.01.2015  00:00

Autor/s: Redacció / EP

Una exposició col·lectiva homenatja Evarist Navarro

L'artista de Castelló de Rugat es va morir el 22 d'octubre passat

Men?ame
 

El Col·legi Major Rector Peset inaugura aquest dimecres a les 20.00 una exposició col·lectiva que Cazadoras Asociados dedica a la memòria d'Evarist Navarro, ideòleg i principal impulsor d'aquest grup d'artistes. La mostra romandrà oberta al públic fins al 31 de gener a la Sala de la Muralla.

En l’exposició hi participen els membres del grup: Ximo Amigó, Julio Bosc, Calo Carratalá, Enrique Carrazoni, Toni Domènech, Antonio Girbés, Jarr, José Morea, Guillermo Peiró Roggen, Manolo Rey Fueyo, Pepe Romero, Manuel Sáez, Bia Santos, Sebastián Nicolau, Rubén Tortosa, Lukas Ulmi i Joan Verdú, a qui s’hi han afegit Carmen Calvo i Miquel Navarro.

Cadascun dels artistes participants hi aporten, a través del seu propi llenguatge estètic, el seu reconeixement a l'artista i a la persona, amb referències explícites en alguns casos, o de manera més indirecta en altres. L'exposició també inclou l'últim treball d'Evarist Navarro, una pintura a l'oli que l'artista va realitzar estant ja greument malalt.

Evarist Navarro (Castelló de Rugat, 1959-2014) es va llicenciar en Belles arts a la Universitat de Barcelona, on entre els seus professors hi havia Santos Torroella i Hernández Pijoan. En tornar a València es va doctorar en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, on hi va ser professor del departament d'escultura.

Com a creador va formar part de la generació d'artistes l'obra de les quals va ocupar un lloc destacat durant el període de renovació de l'escultura en la dècada dels vuitanta. En aquest període inicial de la seua trajectòria artística, la seua investigació es va estendre a materials tan diversos com el plàstic industrial o el ferro colat.

En la dècada dels noranta, la seua producció es transformaria radicalment en allunyar-se de les tendències generacionals i decantar-se cap a una investigació més personal, en l'exploració formal de la qual va adoptar el fang com a matèria primera i suport per a les obres.