Com serà la refundació de Convergència?

  • L'acord amb ERC impulsa la renovació del partit del president Mas abans de les eleccions del 27 de setembre

VilaWeb
VilaWeb
Pere Cardús i Cardellach
21.01.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una de les conseqüències de l’acord entre el president Artur Mas i Oriol Junqueras per a fer les eleccions avançades el 27 de setembre és la necessària refundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Haver convocat les eleccions al març amb candidatures separades obligava el partit a fer una renovació a corre-cuita amb un resultat més que incert. Mas havia proposat una fórmula electoral que apartava els partits i oferia la possibilitat d’un canvi de dalt a baix de la representació sobiranista al parlament. Mentrestant, els partits –especialment CDC– tenien l’oportunitat de renovar-se allunyats dels focus i sense la rigidesa de la responsabilitat de governar. El fracàs de la proposta de Mas, per la negativa d’ERC, força ara la refundació convergent per encarar les eleccions en més bones condicions. És a dir, amb l’acord per a fer eleccions al setembre i separats, ERC ha propiciat la catarsi convergent i la reinvenció del partit del president. La gran disputa política a Catalunya es juga en l’espai del centre-esquerra. La punxada del PSC ha obert el camí a ERC per a ocupar aquesta posició. I CDC no hi vol renunciar.

Per tant, d’una estratègia d’hibernació induïda –proposada per Mas– CDC ha passat a un procés de refundació –empès per l’acord amb Junqueras– amb un termini de poc més de set mesos. Convergència ja ha marcat el tret de sortida: al febrer es farà un consell nacional per esbossar els eixos de la renovació i establir el calendari del congrés. El congrés podria fer-se entre les municipals del maig i les plebiscitàries del setembre. Però segons les fonts del partit consultades per VilaWeb aquest procés podria tenir unes quantes etapes. Queda clar, això sí, que si el congrés no es fa al juliol s’avançaran les línies principals de la refundació abans de les eleccions parlamentàries. Aquest cap de setmana passat, la direcció del partit ja va apuntar els tres eixos principals de la refundació: nacional, social i ètic. La nova CDC tindrà un programa independentista i una orientació política més social i treballarà per la ‘tolerància zero’ de la corrupció.

Falten set mesos i mig per a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre i, entremig, es faran les municipals, que seran un primer test per a la refundació. L’avenç i la concreció programàtica del procés sobiranista poden obrir un conflicte paral·lel amb Unió, que ha de decidir si s’afegeix al bloc independentista o s’hi oposa. Com influirà aquest possible conflicte amb els socis en la refundació de CDC? Farà el mateix camí Convergència si es trenca la federació, vigent des del 1987?

Quins aspectes es canviaran?

Una vegada repensat el partit amb els tres objectius esmentats més amunt, caldrà transformar la teoria en mesures concretes que la posin a la pràctica. Quins mecanismes establirà CDC per impulsar la ‘tolerància zero’ de la corrupció? Què diferenciarà la CDC amb mentalitat d’estat del partit del peix al cove? Quines seran les noves polítiques de la formació per a prioritzar la preservació o reconstrucció de l’estat del benestar?

Actualització dels valors fundacionals. CDC es va fundar el 1974 sobre unes bases que no enllaçaven directament amb una ideologia preconcebuda, sinó que traçaven un vincle amb allò que s’identificava com el tarannà majoritari del país. En resum: un país amb molt pes de la societat civil; la cultura de l’esforç; la societat del benestar; meritocràcia; lideratge de la classe mitjana; ascensor social… La idea de refundació que tenen els actuals responsables del partit pretén actualitzar aquests valors i tornar a connectar amb l’esperit majoritari dels ciutadans.

Parets de vidre. La formació sobiranista vol impulsar mecanismes de transparència que fins ara no tenia. Retre comptes dins el partit ha de ser una pràctica habitual que pot ajudar a detectar possibles pràctiques irregulars. El coordinador general del partit, Josep Rull, explica a VilaWeb que en els últims consells nacionals s’han començat a implantar. Per exemple, al consell nacional de dissabte es va explicar el pressupost del partit per al 2015 amb pèls i senyals. CDC ha de deixar enrere pràctiques de poder intern allunyades del control dels militants i dels mitjans de comunicació. Rull defensa que Convergència ha de tenir parets de vidre, que deixin veure l’interior.

Mecanismes de participació i obertura. CDC vol deixar de ser un partit clàssic amb sistema de presa de decisions reservat. Per Josep Rull, el partit ha d’obrir-se a la societat i a la participació en la presa de decisions. En aquest procés de refundació s’incorporaran les noves eines de democràcia electrònica, per activar mecanismes de participació interna i externa. Caldrà veure si aquests nous sistemes participatius implicaran també l’arribada de les primàries per a escollir candidats.

De la construcció nacional a la construcció de l’estat. La raó fundacional de Convergència ara fa quaranta anys va ser la voluntat de reforçar la nació. Després de la dictadura franquista, calia refer els pilars de la nació amb les estructures institucionals recuperades. Passat aquest temps, segons Josep Rull, ara és l’hora de construir l’estat català. Es pot dir que l’objectiu d’aquest canvi és passar de la CDC nacionalista a la CDC nacional en un estat independent.

Consolidar la renovació del món local. Rull explica que la renovació del partit va començar ja fa uns quants anys pel món local. A les eleccions del 2007 i del 2010, CDC va donar joc a candidats de perfil jove per impulsar noves formes polítiques als municipis. Rull considera que els joves batlles de CDC han promogut una nova manera d’entendre la gestió, amb polítiques de benestar potents i eficients homologades amb els millors exemples europeus. El problema, segons ell, és que això és molt ben valorat a l’àmbit local, però no és prou conegut nacionalment.

Canvi de nom i ‘restyling’. La refundació pot atènyer la imatge i la marca del partit. Rull remarca que això ha de ser una conseqüència de la resta de canvis. ‘Fer un canvi d’imatge o de nom sense haver renovat discurs, programa, formes i estructura no tindria gens de sentit i seria una operació destinada al fracàs’, diu. Sigui com vulgui, sembla que el canvi d’imatge i de nom és una possibilitat molt real que ja circula en alguns cercles del partit. Abans d’haver començat el període de canvi, el partit ja ha fet retocs en aquest camp. Per exemple, la imatge gràfica que acompanya les intervencions públiques dels dirigents ja no és el logotip de CDC amb la rialla d’aquests últims anys, sinó que s’ha adoptat l’expressió ‘Convergents’ amb les lletres ‘gent’ diferenciades pel color.

Raons per a la refundació

La refundació és motivada, principalment, pels casos de corrupció que han anat tacant la imatge del partit i, per damunt de tots, els casos Palau i l’escàndol de Jordi Pujol. De fet, quan es va fer el canvi de direcció al juliol, que va portar Josep Rull a agafar un timó que havia estat a mans d’Oriol Pujol, ja es va anunciar la voluntat de començar una renovació per deixar enrere la CDC del peix al cove i la família Pujol. Amb el pas dels anys, el partit havia anat fent un procés de renovació generacional, des dels fundadors dels anys setanta als adlàters de Mas que van acompanyar-lo en la successió de Pujol. Però d’això ja fa dotze anys.

A banda els casos de corrupció i l’escàndol de l’ex-president Pujol, CDC encara un procés d’independència sense haver enllestit la transformació en partit independentista. La filosofia d’autogovern per la via del peix al cove era la fórmula hegemònica interioritzada per la formació. Aquesta manera de veure la política la va fer miques la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra un estatut pactat per Mas –com a cap de l’oposició– a la Moncloa de Zapatero. Han passat quatre anys des d’aquella sentència i CDC ha fet un viratge evident cap a posicions obertament independentistes. Per tant, la refundació també exigeix assumir aquest objectiu fonamental i totes les conseqüències que se’n deriven.

Finalment, la refundació també ha de servir a CDC per a resituar-se en un mapa ideològic que s’ha mogut durant la crisi econòmica. La Convergència fundada per Pujol com un pal de paller de matriu ideològica àmplia va servir a l’ex-president per a impulsar una política que combinava el model socialdemòcrata nòrdic amb un conservadorisme en l’àmbit dels valors i en la preservació dels interessos de determinades capes del poder. Amb l’arribada de Mas i la retirada de Pujol, la cúpula del partit va evolucionar cap a posicions més liberals, que prioritzaven l’aprimament de l’administració pública, el valor de l’austeritat i l’eficiència econòmica. La crisi econòmica i el retorn a la Generalitat, amb la motxilla de les retallades i la defensa de l’austeritat, han deixat CDC una mica desplaçada de la centralitat ideològica. La batalla ha començat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any