17.01.2015 - 06:00
‘Fixem-nos en l’ampolla de vi: sembla que realment sigui buida. S’hi destaca el cul de l’ampolla que s’endinsa dins el vidre, com un volcà: evoca la vitalitat de la terra, el ressorgir de la vida. Converteix el vi en un element que expressa la fertilitat, una terra viva, com un volcà en erupció. Després, en primer terme, apareix un cuc o una serp bigotuda d’ull vermell, una bèstia que es belluga i remou la terra i contribueix a fer-la viva, i així també l’insecte que pol·linitza una flor i una altra. I en aquest context, l’ampolla de vi no és natura morta sinó natura viva.’
Qui parla és Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Per ella, aquesta obra, ‘L’ampolla de vi’, evoca Mont-roig des del surrealisme. Miró la va pintar el 1924. En aquell temps, passava els hiverns a París i els estius a Mont-roig del Camp, on la seva família tenia un mas. Aquell mateix any, a París, es publicava el ‘Manifest surrealista’.
En el catàleg raonat de la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’obra ‘L’ampolla de vi’ del 1924 va acompanyada d’aquest text:
«L’any 1920 Miró s’instal·la a París, on entra en contacte amb l’avantguarda artística i literària del moment. Quatre anys després es publica el “Manifeste du Surréalisme”, text fundacional del grup del mateix nom, del qual Miró formà part. L’ampolla de vi evidencia la importància que els surrealistes concediren al subconscient i dóna una idea de les possibilitats artístiques que oferia l’aplicació dels mètodes automàtics del grup, basats en la imaginació i les associacions lliures.»
Des d’aquest context, Rosa Maria Malet continua explicant: ‘Sempre hem dit que Joan Miró és un artista molt vinculat a la terra. I és aquesta autenticitat amb els vincles d’allò que li és propi que el fa personal i recognoscible a tot el món. Aquesta peça, “L’ampolla de vi”, és molt significativa perquè resumeix els elements quotidians, aparentment banals, que per Miró són importants.’
‘En l’etapa anterior, figurativa, Miró va pintar el paisatge de Mont-roig: “La casa de la palmera”, “La Masia”, “Terra llaurada”… I també va pintar “Vinyes i oliveres”, que era el paisatge que veia des de la finestra de la seva habitació. Miró a Mont-roig viu immergit en un paisatge de vinyes i d’oliveres, d’ametllers i de més cultius mediterranis.’
‘I aquest interès per la terra i per les collites no l’abandonarà. Així ho reflecteixen algunes anotacions que trobem en els quaderns de treball de l’artista, que entre esbossos i dibuixos preparatoris feia anotacions com ara: “Posar-me en contacte amb el masover”, o bé “Preguntar per la collita”… En èpoques difícils, després de la guerra civil, per exemple, quan no era fàcil de ser artista i viure només de l’art, quan costava de trobar teles per a pintar o era difícil de vendre un quatre, la vinya devia ser una bona ajuda.’
‘I cal destacar que a l’obra, a baix a mà dreta, hi ha una dedicatòria: “Als meus pares”. I com n’és d’important, doncs, aquesta pintura, que, en un moment en què es qüestiona el llenguatge pictòric, evoca Mont-roig, que és on va decidir de ser pintor, tot i l’oposició del pare, i que és un vincle amb el paisatge i amb la terra que ja no deixarà mai. “L’ampolla de vi” és el surrealisme evocant Mont-roig.’
