Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  15.01.2015  06:00

Autor/s: Bernat Puigtobella

Surt de casa, sense complexos

Men?ame
 

Surtdecasa.cat és un digital cultural de proximitat, fundat per tres persones inquietes de Tortosa, les periodistes Neus Barberà i Anna Zaera, i l’informàtic Robert Roig. Van arrencar l’octubre del 2010, aviat farà cinc anys, i avui ja compten amb sis edicions, més una setena -Girona- que segurament sortirà al febrer. És un digital de vocació local i abast comarcal, però que creix amb una visió de país, apostant per un periodisme fresc i desacomplexat. Aquest dijous 15 de febrer a les 19.30h es presenten al públic barceloní amb una festa oberta a tothom a l’Arts Santa Mònica.

—Surt de casa és un digital de cultura de proximitat fundat a les Terres de l’Ebre l’any 2010. Com se us va acudir crear una publicació tan específica, amb un target tan acotat per un territori i un àmbit com la cultura, que sempre ha estat la germaneta pobra del periodisme? 

— La veritat és que va ser una aposta valenta però que va coincidir amb una transició en el món del periodisme.Surtdecasa.cat va néixer amb la doble funció de ser una agenda cultural exhaustiva i que, per tant, fos una referència a l’hora de trobar totes aquelles activitats culturals que tenien lloc a les quatre comarques, i també un espai on fer un periodisme humà de proximitat, que és l’altra de les voluntats del mitjà. Estem convençudes que perquè els territoris tinguin una bona autoestima cal reflectir també totes aquelles iniciatives creatives que hi tenen lloc. Al cap i a la fi, aquest és el nostre patrimoni humà.

—Quin concepte de cultura voleu encomanar a la gent?

SdC: A Surtdecasa.cat entenem la cultura com un concepte ampli que inclou tot el conjunt d’activitats creatives que tenen lloc en un territori, així com també tots aquells discursos “humanistes” que poden aportar llum i sabers als nostres lectors. Per això, no ens limitem a entrevistar actors, músics o escriptors, sinó que moltes vegades també parlem amb pagesos, artesans, cuiners, inventors… Creiem que el periodisme local també pot ser universal.

 A quin públic us dirigiu? Qui llegeix el vostre digital?

— Ens dirigim a un públic general que evidentment té inquietuds per allò que passa prop de casa seva i que molts cops no troba en els mitjans generalistes, acostumats a seguir el dictat de la immediatesa.

—Amb molt poc temps us heu escampat per tot el territori i avui ja heu obert noves capçaleres de Surtdecasa al Penedès, Vallès Occidental, Empordà, Ponent, etc i teniu previst obrir-ne de noves a Girona. Com s’ha produït aquest creixement?

— L’expansió de Surtdecasa.cat no ha estat premeditada, sinó més aviat fruit d’aprofitar les oportunitats que han generat les noves tecnologies, i també una crisi econòmica que ha obligat molts periodistes joves a plantejar-se emprendre projectes propis. Del contacte amb periodistes d’altres territoris que tenien la intenció de fer un mitjà similar a Surtdecasa.cat va sorgir la possibilitat de sumar esforços. Vam pensar que sota una mateixa marca, tots podríem ser més forts.


— Quin criteri seguiu a l’hora de valorar candidats a obrir noves delegacions de Surtdecasa? Quin perfil busqueu i quines condicions els poseu?

— El perfil de les persones que integren els equips de Surtdecasa.cat és similar. La majoria som periodistes inquiets, d’edats compreses entre 23 i 34 anys, amb interès per la cultura i que, després d’estudiar a la ciutat, hem decidit tornar a viure als nostres llocs d’origen.  Normalment som equips de tres persones, que ens dediquem a fer els continguts, la difusió per xarxes, i també a buscar possibles anunciants. Cada delegació té la seva idiosincràcia, però tots compartim la filosofia que volem mostrar la cultura de proximitat i fer periodisme de carrer. Diuen que el New York Times és un diari local, no?

—Com heu repartit el territori? Terres de l’Ebre cobreix quatre comarques i en canvi la franquícia del Vallès Occidental només una… I el Penedès, tres. De què depèn? De la densitat de població? 

— El criteri a l’hora d’establir els límits geogràfics d’una delegació respon a unes quantes variables. La identitat, entesa com el sentiment de pertinença de les persones a aquella àrea geogràfica o el fet de compartir un imaginari comú, és la més important. Després també intentem fer-la coincidir amb límits administratius i que el volum de població i d’activitat cultural pugui ser assumida per l’equip de periodistes de l’edició.

—Si feu Surtdecasa a Barcelona ho haureu d’apamar per barris, no?

—Aquesta és una idea que s’adaptaria bastant a la manera com s’ha construït el projecte a Catalunya, sempre des de sota. Entenem que la descentralització passa per fer un periodisme de proximitat i integrat en les identitats de cada nucli de població, i en un lloc tan gran com Barcelona, potser també fa falta escoltar el batec dels barris.

—Quin criteri seguiu per tal que la diversificació de la capçalera en franquícies no us impedeixi mantenir una línia editorial i una unitat d’estil? 

Aquest és un repte que anem assumint sobre la marxa. Tot i que cada equip territorial té el seu propi criteri a l’hora de seleccionar els continguts, tenim un llibre d’estil que marca el criteri a seguir. Cada cop més volem apostar pel gènere de l’entrevista, per descobrir persones i projectes de proximitat i per fer un periodisme artesanal i honest.

—El vostre finançament és la publicitat. Ho fieu tot als bàners o també teniu acords per fer continguts patrocinats? 

—Surtdecasa.cat va néixer amb la finalitat de poder servir d’altaveu de la cultura als territoris. En aquest sentit, ens financem a través dels serveis de difusió cultural que oferim als ajuntaments i organismes públics i, al mateix temps, d’aquelles empreses que veuen en Surtdecasa un públic potencial per als seus productes o serveis. Això sí, sempre prioritzem l’interès del contingut, abans que el benefici econòmic. No volem decebre la confiança que l’usuari ha posat en nosaltres i en el nostre criteri.

—Per convocar la festa que celebreu aquest dijous a l’Arts Santa Mònica, heu donat a conèixer un nou domini, molt enginyós i ple de possibilitats: www.surtdebarna.cat, que podria ben bé ser l’altra cara de la moneda. Heu valorat les possibilitats comunicatives d’aquest domini? 

— De moment, és la pàgina web de la festa del dijous 15 de gener al Santa Mònica, però és veritat que és un domini que té moltes possibilitats. La idea és que Surtdecasa.cat, a part de ser un mitjà local, també faci la funció de mitjà nacional, i informi també als urbanites sobre què poden fer en cap de setmana o a les vacances, perquè siguin conscients que hi ha molta vida més enllà de la ciutat!

—Què es trobaran els fans i lectors que vinguin a la celebració de l’Arts Santa Mònica?

—És trobaran una celebració amb molt d’encant al Claustre del Santa Mònica, on hi haurà música i dansa contemporània amb l’actuació del conjunt Ensemble Topogràfic; l’actuació del DJ Diego Armando del segell Bankrobber i també una degustació de productes de cadascun dels territoris on hi ha delegacions de Surtdecasa.cat.

Men?ame