Francesca Llopis: ‘Si som independents deixarem de ser súbdits d’un estat centralista’

Francesca Llopis, artista visual, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

Jo no era independentista i sobretot no sóc nacionalista, però a causa de les circumstancies actuals, i des de ja fa temps, el meu pensament s’ha decantat per l’opció de la independència.

Crec que si som independents deixarem de ser súbdits d’un estat centralista on el poder ens situa a la perifèria de tota decisió.

He vist com es comporta l’estat espanyol amb la seva màquina centralista i la dificultat que tenim les autonomies per a prendre decisions o aconseguir canvis en les lleis. Els factors decisius, com ara la hisenda, són controlats exclusivament des dels ministeris i des del nostre govern no hi tenim res a fer.

He vist com des de l’estat central es promou la cultura afavorint econòmicament les activitats que s’esdevenen gairebé exclusivament a la capital d’Espanya.

He vist com tenir visibilitat i un mercat d’art solament és possible des de Madrid.

He vist com la investigació ha estat maltractada i ha obligat els nostres joves a abandonar el nostre entorn. Això significarà una misèria intel·lectual en el futur.

Crec que si som independents haurem d’assumir la nostra responsabilitat de país i sobre les decisions que el nostre govern emprengui per evitar aquest desastre.

Voldria la independència per a posar fi d’una vegada a la corrupció a què som sotmesos. Hauríem de fer net, molt especialment a Catalunya. Solament recuperant els diners que ens han robat podríem tenir una cultura excel·lent!

Voldria una nova constitució en què les lleis fessin costat als ciutadans i que poguessin ser revisades democràticament.

Voldria que fóssim una república!

Voldria deixar aquell ‘encara no’ del passat i viure un futur ‘ja està’.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món? 

―Crec que les fronteres no són necessàries. Hauríem de ser una confederació d’estats europeus, on les regions tinguessin el seu impuls econòmic i identitari.

Catalunya seria un país petit com n’hi ha tants, amb característiques especifiques, com ni ha tants, però el fet de ser un país mediterrani i en una localització especial podria esdevenir un motor refrescant per a aquesta cultura tan rica però en decadència a causa del predomini de l’Europa econòmicament opulenta.

Es difícil d’imaginar una Catalunya amb una cultura poderosa amb el govern actual, que fa tant com pot per aniquilar allò que es va construir durant els trenta anys anteriors amb un gran esforç de la ciutadania.

Però aquesta voluntat hi va ser i té sentit que amb un nou govern –que no intrigui amb l’especulació d’una quimera nacionalista en canvi de vendre’s a l’estat espanyol– pugui tornar a establir les bases de possibilitats i realitats per a la creació i producció de l’art contemporani.

És molt atractiva la situació de diversitat cultural que tenim, similar a tots els països d’Europa, per a desplegar un nou projecte de convivència i desenvolupament de cultura, on transitem i comuniquem amb els nostres veïns, sense complexos.

La independència és una oportunitat per a crear nous sistemes i pot ser començar de zero, tenint en compte que hi ha hagut un menys u.