Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  15.01.2015  06:00

Joan Carles Gallego: 'Hi ha un conflicte polític real, derivat de les agressions de l'actual govern espanyol al model descentralitzat'

Men?ame
 

Joan Carles Gallego, secretari general del sindicat CCOO de Catalunya, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

―CCOO de Catalunya és un sindicat nacional i de classe i manté el caràcter internacionalista que identifica les organitzacions obreres. Volem fer avançar els drets laborals i socials ací i arreu del món i reforçar els llaços de solidaritat. Per tant, l'independentisme no és un signe d'identificació propi. Però avui a Catalunya hi ha un conflicte polític real, derivat de les agressions de l'actual govern espanyol al model descentralitzat, que envaeix competències i dóna un tracte fiscal injust a Catalunya. CCOO, com primer sindicat, estem arrelats a la realitat nacional de Catalunya i sempre hem considerat que més i millor autogovern permet de respondre amb més eficiència des de la proximitat als problemes dels treballadors i treballadores i afavorir la participació directa. Per això avui, davant el conflicte polític existent, som partidaris d'una solució política a partir de la lliure decisió de la ciutadania, que en qualsevol cas necessitarà també negociació i acords entre els governs. 

El sindicat no es pronuncia sobre quin ha de ser el model futur: mantenir l'status quo, el federalisme, confederació o la independència, ja que aquest que és un debat que en la societat té pluralitat de posicions i, per tant, també entre els treballadors i l'afiliació sindical. El nostre compromís és amb el dret de decidir i amb l'existència d'un debat obert, tolerant, respectuós de totes les posicions, en què també s'incorpori el debat social, ja que no hi ha drets nacionals al marge dels drets socials ni aquests poden ser subsidiaris d'aquells. En tot cas, en qualsevol hipòtesi de futur, el sindicat continuarà fent de sindicat, organitzant treballadors per lluitar pels seus drets. 

Què pot aportar una Catalunya independent al món? 

―El món és interrelacionat, global i liderat pel capitalisme financer sense regles ni controls. Hem de reforçar les estructures i institucions globals per governar democràticament les relacions econòmiques i socials, regulant-les i controlant-les, per combatre l'espiral de pobresa i desigualtat creixents i la violència mundial. En aquest món no es pot concebre una Catalunya independent al marge dels àmbits supranacionals, que acumularan competències polítiques per governar un món global i que hem d'exigir que garanteixin la democràcia i la participació ciutadana de què avui no disposen. Difícilment un nou estat pot aportar res de nou al món, perquè el que necessitem és precisament construir espais de govern global democràtics amb poder per a controlar l'actual lideratge del capital financer transnacional. 

Una altra qüestió és l'aportació al benestar de la ciutadania d'un nou estat, que disposi de les competències relacionades amb la qualitat de vida i la identitat cultural sobre les quals ha de poder exercir la sobirania plena. La proximitat al problema ha de permetre d'aplicar polítiques més eficients en la resolució dels problemes de la gent. Això es pot fer amb o un model o un altre –mantenint l'status quo, federalisme, independència–, segons les opcions polítiques que liderin, perquè no és igual una independència liderada per polítiques neoliberals que un federalisme amb unes polítiques progressistes, o mantenir l'status quo sotmesos al dictat de l'austeritat pressupostària o la independència fent polítiques d'estímul a l'activitat econòmica i l'ocupació de qualitat. Seran les polítiques concretes que es facin allò que transformarà la realitat. En un model independent o en un altre, caldrà també atendre la solidaritat interterritorial, sigui en l'àmbit de l'actual estat espanyol, envers les regions més pobres, sigui en l'àmbit supranacional, envers els estats més pobres.