09.01.2015 - 10:49
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret a ERC que estigui tenint una ‘mentalitat autonòmica o regional’ quan s’està parlant d’assolir la independència. ‘Dóna la sensació que encara estem més instal·lats en veure com es reparteix un poder autonòmic en regressió, disputar-se les engrunes del poder autonòmic, que no pas el que és la llibertat i l’estat per a un país’, s’ha queixat durant la inauguració de l’últim acte de commemoració del Tricentenari. Mas també ha aprofitat per valorar l’aute del TSJC d’admissió de les querelles pel 9-N i ha lamentat que l’estat actuï a cop de ‘querelles i tribunals’ en lloc de per la via de la negociació i del diàleg.
‘No es pot aspirar a la llibertat i al fet de disposar d’un estat per a Catalunya amb mentalitat autonòmica o regional, i noto que hi ha més aquesta mentalitat de poder autonòmic o regional que no pas d’aspiració a l’autèntica llibertat’, ha etzibat Mas a ERC. El president, que ha endurit el to els últims dies, ha afegit que si hi hagués una mentalitat nova, un canvi de xip, no hi hauria ‘la confusió i les incerteses’ actuals, i ha lamentat que ‘alguns que fins i tot a primera vista no haurien de tenir encara aquesta mentalitat de repartir-se un poder autonòmic en regressió’, estiguin demostrant just el contrari.
Mas ha inaugurat aquest divendres la jornada ‘Catalunya en el món 3.0. Síntesi i palanques de futur’, el darrer acte commemoratiu del Tricentenari, que ha comptat amb la participació i assistència d’experts de diversos àmbits, el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el titular de Cultura, Ferran Mascarell. I precisament, el president ha subratllat que no es podia quedar a seguir la jornada perquè ‘se li ha girat feina’ i té ‘obligacions urgents’ per intentar ‘trobar algun camí per veure si entre tots plegats són capaços d’abordar el futur’.
Els periodistes l’han abordat a la sortida de l’acte preguntant-li si aquests últims comentaris significaven que tenia previst veure’s amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, aquest mateix divendres, cosa que ell ha negat. ‘No, avui no, avui podeu no fer guàrdia a la plaça de Sant Jaume, perquè veig que esteu instal·lats ja cada dia’, els ha dit. En demanar-li què volia dir quan parlava d”obligacions urgents’ que no li permetien quedar-se, ha respost que tenia ‘moltes coses a fer sobre el procés i sobre altres coses’.
Mas també ha aprofitat l’acte per referir-se a l’aute del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admetent a tràmit les querelles contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. De la mateixa manera que ha insistit que ‘no es pot abordar el futur, la llibertat i l’estat propi amb la mentalitat autonòmica i regional que alguns semblen exhibir’, ha remarcat que tampoc l’Estat pot respondre als governants que compleixen els seus programes electorals a cop de querella. ‘Igual que aquí tenim aquesta mentalitat molt estrictament autonòmica i regional, a l’Estat predomina molt sovint el fet de la querella i dels tribunals quan del que es tracta és de tenir la de la negociació política i el diàleg entre institucions’, s’ha queixat. Ni una mentalitat ni l’altra, ha conclòs Mas, ‘serviran per construir bé les properes dècades’.
‘Érem, som i serem’
El president ha elogiat el lema del Tricentenari ‘érem, som i serem’, i ha constatat el que li ha costat a Catalunya mantenir-se com a nació en els últims segles. I si ho ha fet, ha continuat, ha estat gràcies a la llengua, a l’actitud davant del treball, la capacitat d’iniciativa, el talent individual, la capacitat d’integració de gent que ve de fora i la capacitat de projecció exterior.
Pel que fa al present, ha reivindicat que ‘mai com ara Catalunya havia esdevingut un subjecte de naturalesa política en el conjunt d’Europa i del món’. Si abans ho era Barcelona, ha dit, els darrers anys s’ha aconseguit situar també el país sencer.
I finalment, quant al futur, ha reconegut que hi ha interrogants, però ha opinat que Catalunya ‘pot aspirar a jugar en la Champions dels països del món’, com ho fan altres estats de la mateixa dimensió que tindria el català. Però per fer-ho, ha insistit, cal tenir instruments d’estat, en lloc d’una ‘capacitat de decisió autonòmica i regional, i a més en regressió’. Al seu parer, plantejar això no és dividir, com diuen alguns, sinó ‘sumar d’una altra manera’.
