Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  12.01.2015  06:00

Rafel Simó: 'És un privilegi tenir l'oportunitat de construir un nou estat'

Men?ame
 

Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l'Institut de Ciències del Mar, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

Per què i per a què voleu la independència?

―D'entrada, crec en el dret d'autodeterminació dels pobles i el defenso, de la mateixa manera que crec en el dret de llibertat i igualtat d'oportunitats de les persones i el defenso. Voldria, doncs, iniciar un debat profund sobre la conveniència i les ganes de construir una Catalunya com a estat independent. En aquest debat, jo apostaria per la independència. 

Les meves raons són de naturalesa diversa, però totes conflueixen. D'una banda, les raons de sentiment: el sentiment de pertinença a una nació diferenciada, amb voluntat de ser i expressar-se lliurement com a tal. A més, les raons històriques i polítiques de greuge: l'estat espanyol no ha fet mai seva la nació catalana com a realitat cultural i política; més aviat hem rebut menyspreu o, a tot estirar, condescendència. Des de l'inici de la transició, l'encaix ha estat sempre complicat i ha grinyolat.

Finalment, les raons més il·lusionadores, les de futur: en un moment que al món es preveuen i es fan necessaris grans canvis de model en molts àmbits (el social, l'econòmic, l'energètic, el climàtic), és un privilegi i una grandíssima oportunitat la construcció d'un nou estat, amb una nova constitució i la possibilitat de debatre el model. La societat civil de Catalunya, durant tot el procés d'aquests anys, ha demostrat que no hi ha únicament emprenyament i reacció, hi ha també il·lusió i ganes de construir. En aquest sentit, l'oportunitat ens arriba en un moment molt dolç, malgrat la profunda crisi econòmica (o precisament ajudats per aquesta crisi).

Què pot aportar una Catalunya independent al món?

―La gent de Catalunya no és millor ni pitjor que la d'arreu. Però sí que tenim una trajectòria llarguíssima d'associacionisme i voluntariat, que s'ha reforçat últimament amb el procés. Això, juntament amb el fet que aquests últims segles no hem tingut cap posició de domini sobre cap altre poble ni nació, ni de privilegi geostratègic, ens permetria d'aportar al món una manera de fer il·lusionada, justa i pacífica, amb pocs llasts estratègics, que s'hauria de notar en les relacions amb els altres estats. A més, som un poble creatiu (tant en l'àmbit de les arts com en el de la recerca científica), que resulta atractiu per la barreja de tarannà, clima i paisatge. Això m'ho diuen molts científics de tot el món amb qui tracto. Hauríem d'aprofitar-ho per establir i enfortir llaços de cooperació en la construcció de coneixement i innovació en tots els àmbits, no pas per convertir-nos en un país de serveis.