L’euro arriba a Lituània amb el suport de la meitat de la població

  • L'adopció de la moneda comunitària és obligatòria per als estats membres adherits des de la seva creació, com ja han fet Letònia, Estònia i Eslovàquia

VilaWeb
ACN
01.01.2015 - 09:56

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Lituània es converteix aquest 1 de gener en el 19è país de l’Eurozona, amb la seva població dividida respecte si el canvi comportarà o no resultats positius per al país. Segons una enquesta de l’Eurobaròmetre, menys de la meitat dels lituans creuen que l’euro serà positiu per a ells, tot i que la majoria creuen que estan preparats per assumir aquest repte. De fet, no hi ha cap altra opció; tots els països que han entrat a la Unió Europea des de la creació de l’euro estan obligats a adoptar-lo. Els principals recels envers la moneda comunitària apunten al desequilibri de ritmes de creixement: si bé l’euro està estancat, Lituània és una de les economies europees que més ràpidament està creixent.

Com la resta de països que s’han adherit a la Unió Europea des de la creació de l’euro, Lituània està obligada a adoptar-lo (una vegada complerts determinats criteris) i des del 2008 ja hi han estat ajustant la que fins ara era la seva moneda, el litas. L’Eurocambra i el Consell de la UE van donar el seu últim vistiplau a l’adopció de l’euro per part de Lituània el passat mes de juliol i van establir que la referència de canvi seria d’un euro per cada 3,45 litas. Lituània segueix així el camí de Letònia, que ha adoptat l’euro aquest passat 2014, Estònia (que ho va fer al 2011) i Eslovàquia (al 2009).

És més, Lituània ja va protagonitzar un primer intent d’introduir la moneda comuna el 2007, però llavors va ser rebutjada perquè la seva economia no es trobava en sintonia amb la de l’Eurozona. Si es té en compte que l’economia de la Zona Euro segueix estancada i que, per contra, el PIB de Lituània segueix un ritme de creixement del 4,3%, aquest desajust segueix essent evident. Des de l’inici de la crisi, Lituània (que havia arribat a registrar un 18% d’atur, amb una població de 3 milions d’habitants) ha adoptat un perfil marcat per l’austeritat i entre el 2009 i el 2013, va aconseguir reduir el deure públic del 9,3% del seu PIB al 2,6%, més que cap altre estat membre.

Aquest factor afecta, segurament, els resultats d’una enquesta de l’Eurobaròmetre del passat mes de setembre. Segons aquest estudi, un 48% dels lituans creu que les conseqüències d’adoptar l’euro seran negatives pel seu país. En canvi, només un 44% pensa que la introducció de la moneda comunitària seria positiva per a Lituània, tot i que aquest percentatge ha augmentat en comparació amb l’abril del 2013, quan només un 35% veia favorable l’euro.

Tot i així, el 90% dels lituans assegura que personalment s’adaptarà a l’euro, mentre que el 51% creu que el seu país està preparat per un canvi i més de dos terços dels enquestats, un 70%, creuen estar ben informats sobre el funcionament de la moneda comunitària, segons els resultats de l’Eurobaròmetre.

Criteris a favor i en contra de l’euro

Autoritats com el president del banc central de Lituània, Vitas Vasiliauskas, o el seu ministre de finances, Rimantas Sadzius, creuen que l’euro els ajudarà a aconseguir préstecs més barats, que caurien un 0,8% segons les prediccions de les institucions bancàries del país i a afavorir el creixement del PIB fins a un 1,3%. A més, d’acord amb Vasiliauskas, l’euro impulsarà el comerç, tenint en compte que Lituània ha estat fins ara el mercat més obert a l’exportació de l’Eurozona i que a partir de l’adopció de la moneda comunitària, no caldrà fer estimacions respecte les fluctuacions del litas.

D’altra banda, Lituània també formarà part del Mecanisme Comú de Supervisió i, de fet, les seves entitats de crèdit ja han participat en les avaluacions de resistència a l’Eurozona. A més, el Banc Central Europeu ja va anunciar que supervisaria directament les principals entitats lituanes.

Però un dels factors que més temen els detractors de l’euro és que la seva adopció podria afectar la competitivitat de Lituània i la seva política salarial. Lituània és un gran exportador, que aconsegueix ser competitiu gràcies a la seva mà d’obra barata, que concentra un terç de la productivitat de la Zona Euro. Però des del 1990, la seva població ha caigut fins un 20% i gran part dels seus treballadors, sobretot mà d’obra jove i qualificada, ha emigrat, deixant al país un alt percentatge de treballadors no qualificats.

D’altra banda, els sous han crescut un 5% aquest darrer any a Lituània -especialment pel que fa als treballadors més capacitats, que reben retribucions més elevades-, molt per sobre de la mitjana de l’Eurozona, que ronda l’1%. I si els sous continuen augmentant, també ho faran els preus, segons estimacions del Fons Monetari Internacional, que calcula que la inflació lituana superarà la de l’Eurozona en els propers anys. Això provocaria que els productes de Lituània fossin més cars i la seva població tem que es perdi, així, competitivitat, com va ser el cas de Grècia i Portugal durant la crisi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any