La veritable història truculenta de la Bella Dorment del bosc

  • El rondallaire Albert Estengre revela el conte primigeni, d'origen provençal · La versió que se n'explica avui als infants és retallada i edulcorada

VilaWeb
Redacció
24.12.2014 - 12:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El rondallaire Albert Estengre ha explicat enguany tres-cents contes catalans, en vídeo, per als lectors de VilaWeb. Són rondalles aptes per als infants, però en aquesta entrevista recorda que la majoria dels contes tradicionals no són sinó històries d’adults retallades i amb un llenguatge prou entenedor per a poder arribar a la mainada. Un exemple d’aquestes contalles esporgades dels conflictes que envolten el món dels grans és la Bella Dorment del bosc.

Estengre revela la veritable història truculenta de la Bella Dorment del bosc, una versió segurament no apta per a infants:

«El conte de la Bella Dorment del bosc que s’explica als infants ve d’un conte trobadoresc provençal que és una mica diferent. És més truculent. Comença amb la història de la princesa, que toca un fus que no havia de tocar i queda adormida. Segons la versió infantil, la Bella Dorment es desperta amb un príncep que li fa un petó d’amor, perquè només l’amor la pot despertar. En canvi, a les versions antigues, el príncep no és príncep, sinó que és el rei i ja és casat. Però aquest rei no té fills amb la seva esposa perquè la troba molt lletja i no l’estima. La troba tan lletja que sempre la defuig i no s’hi vol allitar. En canvi, se’n va al llit amb totes les altres dones que troba.

Un dia, el rei troba la princesa adormida al castell. Ell no l’estima, però li fa l’amor igualment. Com que li fa l’amor i no l’estima, la princesa no es desperta, perquè només un petó d’amor la pot despertar. Però la princesa es queda prenyada i, fruit d’això, té dos fills. Aleshores, és un dels fills que la desperta: un dels fills, en cercar la llet de la mare, li vol xuclar el pit, però li xucla el dit, molt fort. Tan fort que li arrenca l’estella que l’havia adormida. I, ve’t aquí que aquell amor de la criatura cap a la seva mare és el que la salva. Però, en realitat, l’amor no és sinó necessitat.

Aleshores, el rei hi torna i veu que ja té dos fills. La reina se n’assabenta i veu perillar el seu estatus. Ella vol que el rei torni a casa seva, però que sigui per ella, i se li acut de matar les criatures i aquella dona. No ho aconsegueix. Al final, el rei acaba casat amb la princesa.

Aquesta és la història que, quan expliquem per a canalla, senzillament la tallem i ens n’anem de dret al final, modificant-lo una mica»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any