Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  17.12.2014  06:00

Imma Tubella: 'Em vaig fer independentista a l'escola perquè no entenia la prohibició de parlar en català'

Men?ame
 

Imma Tubella, catedràtica de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i doctora en ciències socials, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència?
―Vaig néixer en una família profundament catalanista que d'alguna manera havia estat víctima de la repressió franquista, però em vaig fer independentista militant a l'escola perquè no entenia la prohibició de parlar en català, no solament a la classe, sinó al pati, quan parlava i jugava amb les meves amigues. Si la part 'institucional' ja era difícil d'acceptar, encara era més indignant la repressió sobre la llibertat individual. Més d'una vegada m'havien dit, de manera no gaire simpàtica, que fes el favor de parlar 'en cristiano'. Jo em sentia catalana, estimava la meva llengua i la meva cultura i el caràcter obert i creatiu del meu país.

També era i sóc una enamorada de la cultura en llengua espanyola, però l'estat espanyol, governat per dretes o per esquerres, no m'ha ofert res de bo; al contrari, sempre he tingut la sensació que els catalans érem una realitat incòmoda que calia vigilar i sobretot, impedir i ridiculitzar les nostres ànsies de llibertat. Llibertat per a fer què? Llibertat per a ser nosaltres mateixos i per a construir un model de país que permeti de desenvolupar la nostra manera d'entendre la societat, oberta, equitativa, creativa i a la recerca del benestar comú. Aquest estat d'ànim compartit per una multitud transversal xoca amb una Espanya a la deriva que potser s'ha d'acabar d'enfonsar per fer un canvi de mentalitat que substitueixi la imposició pel diàleg. Però, en tot cas, són ells que ho han de fer; nosaltres ja ho hem intentat sense èxit des de fa segles i en vista de la impossibilitat fins i tot de ser escoltats, finalment ens hem desconnectat.

De tota manera, ens cal un rearmament moral a partir de valors que formaven part de la nostra identitat i que han estat el motor de l'èxit del nostre país, com ara la cultura del treball i de l'esforç, la paraula donada, la tolerància, la curiositat, l'obertura de mires i la lleialtat, que per múltiples raons han estat aigualits per miratges de vida fàcil com la cultura del subsidi i de la ganga. Jo vull un país abocat a crear, no a fer el viu. I aquest país només podrà ser si és independent.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―De moment, la revolució dels somriures, una manera de fer les coses positiva, transversal, optimista, incloent, tranquil·la, però contundent. Hem plantat cara a un estat autista i dominant i ho hem fet amb humor i creativitat, amb civisme i amb educació. Hem desobeït amb elegància i contundència.

També espero que la nostra revolta sigui una palanca de canvi per a un nou concepte d'Europa, avui moribund, dominat per uns estats que no estan disposats a cedir competències i que prefereixen mantenir les seves prerrogatives abans que construir una Europa forta. Forta però descentralitzada. L'Europa dels pobles, més propera a la que varen somiar els seus impulsors que no a allò que ha esdevingut.

Després de les darreres eleccions europees va quedat molt clar que Europa, si vol construir-se una veritable identitat, ha de començar refundant els estats i no impedir de crear-ne de nous. Amb les actuals estructures estatals no va enlloc, perquè s'han convertit en veritables focus de resistència que, malgrat els avenços en segons quines qüestions, més imposats per la força de les circumstàncies que pel veritable convenciment, donen avantposen els assumptes d'interès local als d'interès general.

A Europa cal un nou començament que permeti de construir una identitat continental basada en uns principis comuns i acordats de caràcter polític, social, cultural i econòmic que tinguin en compte les reivindicacions dels ciutadans. Catalunya i els petits estats hi tenen un paper molt important.