Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  22.12.2014  06:00

Josep-Maria Terricabras: 'La nació catalana ha d'arribar a la seva plenitud'

Men?ame
 

Josep Maria Terricabras, filòsof i actualment eurodiputat d'ERC, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—La vull perquè penso que la nació catalana, que té mil anys d'antiguitat, ha d'arribar a la plenitud. I això vol dir capacitat d'autogovern i capacitat de decidir pel seu compte amb independència dels altres la seva forma de vida i les seves infrastructures. En aquest sentit, em sembla absolutament normal ser independentista. Tanmateix, també tinc ganes de deixar de ser-ho. La meva opció independentista és instrumental, perquè el poble pugui decidir sobre els seus afers amb la independència i dependència amb què ho fan els altres pobles del món. Sóc conscient que ara tots som interdependents.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Primer, m'agradaria posar èmfasi en totes les propostes constructives i de col·laboració que podríem aportar a Europa, perquè som un país més gran que Suècia i que Luxemburg i igual que Àustria i els Països Baixos. Europa cada dia entén més la importància de la nostra aportació: no únicament perquè aportem una mirada diferent sinó perquè col·laborem amb la mirada comuna. A Catalunya hi ha molt pocs antieuropeus, tenim una claríssima vocació europea, des de Carlemany! Advoco per uns estats units d'Europa, o si es vol, una Europa federal. Serà a través d'Europa que després de la independència podrem fer aportacions al món. De fet, em sembla que només podrà ésser dins d'Europa.

He fet vida acadèmica als Estats Units i a Alemanya i penso que individualment, ara com ara, tothom és lliure d'investigar allò que vol. Amb la independència els canvis en l'àmbit acadèmic serien sobretot en la política educativa. Ara depenem d'Espanya; en canvi, si fóssim lliures podríem decidir on van els diners per a la recerca i en què volem invertir.