Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  18.12.2014  06:00

Joan-Lluís Lluís: 'Catalunya ha de poder ser independent per dignitat'

Men?ame
 

L'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència?
―Si admetem que la dignitat col·lectiva és tan important com la dignitat individual, llavors Catalunya, per dignitat, ha de poder ser independent. La societat catalana ha donat prou senyals inequívocs de maduresa i de responsabilitat perquè vulgui, ara, poder decidir sense la tutela de cap estat que no sigui el propi. Són molts anys d'haver d'intentar fer sobreviure una identitat col·lectiva sempre amb el temor que, des de Madrid, arribi un nou episodi tempestuós que ho arrabassi tot.

Catalunya, interconnectada amb la resta de països del món i, principalment, amb els de la Unió Europea, no necessita cap amo i mereix viure sense el perill constant de noves ofensives (siguin militars, polítiques o jurídiques) vingudes d'Espanya. El paradigma d'aquesta dignitat és, per mi, la llengua catalana. Els sociolingüistes saben que, amb la globalització política i econòmica, sols les llengües que tenen un estat que els vagi a favor podran esperar sobreviure. Sense aquest estat, el dret legítim dels catalans de tenir una llengua plenament normalitzada no és garantit, sinó tot al contrari.

I, més enllà d'això, si penso que Catalunya ha de ser independent és, molt simplement, perquè aquesta independència depèn només de la voluntat popular, expressada democràticament i pacíficament. Si una majoria de catalans vol la independència, ningú no hauria d'atribuir-se la prerrogativa de negar-la.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―Pot semblar una mica presumptuós predir quina seria l'aportació al món d'una Catalunya independent. També és difícil d'anticipar, però a mi m'agradaria bastant ser un ciutadà qualsevol d'algun país democràtic que mai no ha sentit a parlar de Catalunya i que, tot d'una, la veiés aparèixer al mapa. Tindria, crec, molta curiositat per saber més coses d'aquest país, i veuria com la seva prosperitat li permetria de fer aportacions específiques en molts camps. Així, per exemple, en el camp de la literatura catalana avui dia la situació no és plenament normalitzada pel que fa a les traduccions. Hi ha, en certs països, una mena de recel, potser de mandra, a l'hora de valorar la literatura catalana pel que és ―una literatura europea antiga, moderna i normalitzada― i no pel que sembla que és a qui ignora tot de Catalunya ―una literatura només regional.

Amb la independència, els lectors curiosos d'arreu del món veuran com el nombre d'obres traduïdes del català creix notablement i tindran a l'abast, doncs, autors importants que avui són molt sovint ignorats. I el que es pot dir de la literatura és extrapolable a una gran quantitat d'àmbits diferents: culturals, econòmics, esportius, etc. Sense cap mena de dubte, valdrà la pena de veure-ho.