07.01.2015 - 06:00
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.
―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
―Bàsicament perquè és un dret de qualsevol nació. Si la majoria dels ciutadans de Catalunya ho desitgem, és a dir, si exercim el nostre dret d’autodeterminació, i responem afirmativament a la pregunta sobre si volem la independència, arribarem a ser una nació amb estat propi. Serem un país normal, com els altres països del nostre entorn europeu. Volem la independència per a gestionar la nostra política, la nostra economia; sabent que ho farem amb els límits a la sobirania que implica formar part de les institucions comunitàries, però no més. En resum: volem deixar de ser dependents de l’estat espanyol; o també: volem tenir un estat que és l’instrument de la redistribució de la renda perquè som partidaris de la justícia de l’equitat; volem un estat perquè és la condició necessària per a tenir un estat del benestar que funcioni.
―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―Una Catalunya independent aportarà un nou color al mapa d’Europa i del món. Els europeus estem orgullosos de la nostra diversitat. Les llengües, cultures, cuines, paisatges… varien cada pocs quilòmetres. Aquesta riquesa ens fa interessants i atractius; els catalans, amb la nostra especificitat, som responsables de la nostra aportació a la diversitat. Si acceptéssim de difuminar-nos seria una mala jugada; per a nosaltres, és clar, però també per als nostres conciutadans europeus.
Avui tenim la sort que els colors es poden posar al mapa mitjançant el vot, com a conseqüència del bon ús dels mecanismes democràtics. Per això a en expressar a les urnes la nostra voluntat de ser. De ser com som, ni millors ni pitjors que els altres, simplement diferents.
En una Catalunya independent, faig meves les propostes del document ‘Qüestions d’Estat. Reflexions per al futur del país’, que apuntava que el català havia de ser la llengua d’ús institucional i la llengua pública comuna del nou estat, o bé tenir un reconeixement igualitari en tots els organismes internacionals; des del respecte al castellà i a la resta de llengües, a la diversitat lingüística. Els catalans hem de ser més poliglots. D’una altra banda, la cultura catalana ha de ser central en la construcció del país, ha de ser l’eix de l’obra d’estat, i la llengua catalana, la principal generadora de cultura.
