11.12.2014 - 06:00
A Alfred Bosch li queden pocs mesos al congrés espanyol, i ara enfoca la seva activitat política a les eleccions municipals del mes de maig vinent, com a cap de llista d’ERC. Avui presentarà la candidatura en un acte a dos quarts de set a les Cotxeres de Sants, acompanyat d’Oriol Junqueras. En aquesta entrevista parla de Junqueras i de Mas, i de com desencallar el procés. Admet que la situació actual pot fer perdre actius als republicans entre l’electorat independentista convençut, però creu que han de ser coherents i es considerarà satisfet si, en canvi, aconsegueixen sumar més indecisos al sí.
—Veieu inevitables les eleccions avançades per a decidir sobre la independència?
—És més que possible. Si el president de la Generalitat les convoca n’hi haurà.
—Diu que només ho farà si hi ha un mínim acord entre els partits per la independència.
—Això ja és la interpretació que fa ell. Nosaltres li preguem, si us plau, que respongui al clamor del 9-N, de tota aquella gent que va votar i que espera que es pugui tornar a votar, en una situació que ningú no discuteixi, de legalitat, d’assistència en massa a les urnes i de reconeixement internacional. Unes eleccions en què anem a votar tots, els qui volem la independència i els qui no la volen. No crec que puguem esperar més de dos mesos o tres perquè la gent pugui ratificar el pronunciament del 9-N.
—Mas va proposar un full de ruta per a fer això. Junqueras en va proposar un altre. I sembla que ens hem encallat. Com ho desencallem?
—Nosaltres tenim conviccions, molt fermes, que ens mouen a actuar des de la unitat però tenint en compte la pluralitat i la diversitat del país. I ens ha anat prou bé. Per tant, s’ha de continuar per aquesta via, no podem buscar una suma que no sumi, amb gent no s’hi senti representada. La suma ha de sumar. I aquesta diversitat s’ha de reflectir en la fórmula que ens porti a aquestes eleccions. A partir d’aquí, parlem-ne tant com calgui, i la manera de desencallar les coses és amb el diàleg i parlant molt. Com que sabem que hi ha un gran anhel de culminar el procés i de continuar endavant estem convençuts que l’acord és possible i hi treballarem tant com calgui, fins a l’extenuació.
—Perquè hi hagi un acord uns i altres han d’estar disposats a cedir en alguna cosa. En què esteu disposats a cedir vosaltres.
—Crec que la generositat l’hem de tenir envers el país, i no entre forces polítiques. Hem de tenir en compte tota aquella gent que pensa que la independència ha de servir per a millorar, que ha de ser una independència social, que ha de servir per a combatre la corrupció, per a fer un país més net. Aquesta gent ha de ser tinguda en compte. Perquè, si no, ens equivocaríem i seríem poc generosos amb el país. Nosaltres no acabem de veure clara una aposta només pels convençuts i pels qui de totes passades volen la independència. Hem d’abastar més gent, que potser ho veuen d’una altra manera. Tenir en compte que el país és plural i que és divers ja és una mostra de generositat. A partir d’aquí hem de bastir una unitat i hem de fer tots els esforços. Oriol Junqueras ja anirà explicant com es concreta i en què aquesta altra capacitat de sacrifici per part d’un partit.
—Pel que dieu, sembla que espereu que sigui Convergència que cedeixi en el punt de la llista unitària.
—No, això ja anirà sortint, se n’anirà parlant. Segur que es troba una fórmula que al final acaba essent feliç per a tothom. Segur que hi és, aquesta fórmula. Demanem a Mas que convoqui, que fixi una data i que la gent tingui la tranquil·litat de saber que ens posarem d’acord i que aviat anirà a votar, que entrarem a la primavera amb un país més lliure, que haurà decidit el seu futur. Voldríem que el president entengués la independència com un objectiu propi, i no condicionat a allò que facin els altres, que sortís i digués vull les eleccions tal dia, amb independència de què facin els altres. Fent-ho des de la convicció. M’agradaria veure un president de Catalunya convençut que s’han de fer eleccions i a partir d’aquí tot serà més fàcil.
—Fins ara no l’heu vist convençut que vulgui realment la independència?
—Fins ara hem vist un president de Catalunya que condiciona el procés a allò que digui o deixi de dir algun altre partit. Seria bo que demostrés que realment el procés anirà endavant, que ell ho vol, que pensa que aquestes eleccions són bones i responen a allò que s’havia proposat. Li prego que convoqui, que no pateixi, que quan hagi fet aquest pas serà molt més fàcil posar-se d’acord.
—Ell pot no veure clar de convocar-les si es fa d’una determinada manera.
—Com que el president de Catalunya està convençut que això va endavant, volem que les convoqui.
—Diu que no convocarà unes eleccions per veure quin partit guanya, sinó per fer el referèndum.
—Per què? No n’està prou convençut?
—N’està convençut d’una determinada manera, amb llista unitària.
—Aquestes eleccions no es poden convocar a partir del càlcul; s’han de convocar a partir de la convicció i de la confiança.
—ERC també fa el seu càlcul quan diu que sumaran més les llistes separades.
—Confiem en el poble de Catalunya i la seva diversitat i creiem que és a partir d’aquesta confiança en la diversitat i en la pluralitat que hem demostrat que aquestes eleccions funcionaran millor. Per tant, no calculem el nombre de vots, sinó que partim de la convicció que hem de votar. Aquestes són les nostres conviccions i les defensarem encara que potser no guanyem tants vots.
—Dieu que segur que hi ha una fórmula d’acord. Quina fórmula imagineu vós?
—No tinc la fórmula concreta ara mateix. Sé que se’n parla i se’n continuarà parlant. Però sens dubte ha d’incloure la unitat i la pluralitat. Allò que ens ha portat fins aquí és allò que ens ajudarà a avançar; saber que la realitat del país és diversa i que hi ha moments que és capaç d’arribar a acords de país.
—L’ANC també diu que la fórmula ha de ser la llista unitària.
—Ens encanta que l’ANC pressioni tothom, com fan, i que actuï com un grup eminentment democràtic i popular que vol que les coses avancin. És la funció de l’Assemblea i el que ha anat fent aquests últims anys. Ho ha fet de meravella i li demanem que ho continuï fent.
—Sembla que hi ha una certa crisi de confiança entre Convergència i ERC, i concretament entre Mas i Junqueras. Què ho fa?
—Jo ho qualificaria més aviat com una relació de tensió creativa. No és la primera vegada, n’hi ha hagut en diverses ocasions abans de l’anunci de data i pregunta del 12 de desembre del 2013. Nosaltres fem una funció d’estirar, d’empènyer. És la que ens ha tocat. No som la majoria, no som al govern ni tenim la presidència de la Generalitat i per tant ens toca fer aquest paper, aquesta funció d’empènyer el procés des del nostre punt de vista. I és evident que hi ha gent que no el comparteix. Però forma part de la nostra funció, fins ara. Potser un altre dia ens tocarà de fer-ne una altra.
—Penseu que la imatge actual de divisió descoratja l’independentisme?
—És possible que en aquest procés i amb la posició d’ERC baixem en les enquestes. Pot ser.
—N’hi ha que ja ho indiquen.
—Sí, però nosaltres n’estem molt convençuts, d’això que fem. Estem molt convençuts que introduir el factor de la pluralitat dins els acords unitaris és bo i és positiu. Potser haurem de suar els acords, serà una mica més complicat. Però creiem que això va en benefici del país en general i que ajudarà que la fórmula final sigui més àmplia i sumi més i tothom s’hi senti còmode.
—Voleu dir que hi ha gent que us penalitza com a responsables de la imatge de desunió actual?
—És possible que molta gent convençuda de la independència i que sens dubte acabarà votant un partit independentista digui que ara li sembla que ERC no ho fa bé. I que per això votaran un altre partit independentista. Doncs molt bé. Si creixem una mica menys, però en el procés ajudem a créixer el país en general ja ens està bé. Passi què passi no es perdrà cap vot independentista, si la fórmula és prou diversa. Mentre creixi el país, si nosaltres creixem una mica menys tampoc no em sembla malament.
—Si els indecisos veuen que els independentistes no s’entenen i que es barallen també poden veure amb més recel la independència.
—Aquests últims mesos he passejat per molts barris de Barcelona. Alguns són barris de gent que es considera oblidada, amb alts índexs de desocupació. I m’hi he trobat gent que em diu coses que no em dirien els nostres seguidors de tota la vida. Em diuen ‘si us fusioneu amb els de les retallades, si us abraceu amb els dels casos de corrupció’, i m’ho diuen en castellà, ‘no us tornaré a votar mai més de la vida’. Ens arriba gent que ens ha començat a votar, que ha començat a veure amb bons ulls la independència, però que ens diu: ‘Si us n’aneu amb l’establishment, s’ha acabat.’ Aquesta gent també l’hem d’escoltar i l’hem de tractar amb cura. Quants són? No ho sé. Poden ser molts. Una part de la nostra funció és ajudar molts indecisos a enfilar-se al carro de la república catalana que volem. Són els que probablement decidiran aquest procés. Ho veiem molt clar i hem pres aquesta decisió. Que això fa que certa gent és distanciï de nosaltres, bé, és una gent que estem convençuts que votarà algun partit independentista.
—Si no hi hagués eleccions avançades, estaríeu d’acord a fer servir les municipals com a plebiscitàries?
—Com deia Juli Cèsar, quan arribem a aquell riu parlarem d’aquell pont. Anem pas a pas. La nostra obligació és centrar-nos en aquestes eleccions de caire plebiscitari que han de respondre al pas que es va fer el 9-N. Espero que aquestes eleccions hi siguin i que no calgui ni parlar-ne.
—Us podríeu posar d’acord amb una proposta com la de la ‘via Claver’, de no presentar-vos a les pròximes eleccions espanyoles?
—La nostra missió a Madrid és perdre la feina com més aviat millor. Per tant, quan la cosa hagi madurat prou, que ningú en tingui cap dubte: demanarem la desconnexió. I la demanarem en política, per al congrés dels diputats. I la demanarem quan tinguem clar que això no vol dir regalar els escons a Madrid a partits unionistes. I és molt més important la ‘via Claver’ tributària, fiscal, econòmica: que deixem de pagar impostos al govern espanyol, que els paguem al nostre govern. I la ‘via Claver’ comunicativa: demanem als mitjans catalans que tinguin la mateixa representació a Madrid que la que puguin tenir a Lisboa.
—Què voleu dir exactament?
—No entendríem que els mitjans catalans parlessin de les eleccions espanyoles tot el dia. Els mitjans catalans heu de començar a proposar-vos de deixar de magnificar la feina que es fa a Madrid. Creiem en aquestes desconnexions si les tenim totes en compte. Els mitjans poden fer una tasca enorme en aquest sentit.
—Quins són ben bé les condicions que hi poseu?
—Que la situació fos prou madura per a fer-ho, és a dir, que tots els partits independentistes s’hi avinguessin, que tots els mitjans catalans ho veiessin clar; que tots junts féssim un pacte per a dir que donem la mateixa importància a les eleccions espanyoles que a les portugueses.
—Una de les condicions és que els mitjans de comunicació també ho assumeixin?
—Home, em sembla que hauríem d’avançar en tots els camps, perquè si no ens quedem coixos.
—Els mitjans explicarem què passa. I destacarem si els partits prenen el compromís de fer-ho. L’una cosa va abans que l’altra.
—Nosaltres serem la punta de llança. Cap problema. Ara, volem que darrere vingui tota la llança. Per anar bé.
—Quin missatge voleu donar als barcelonins com a candidat d’ERC?
—Volem assolir la Barcelona republicana, que volem que sigui capital, i que sigui capital del benestar, de la netedat, de la bona administració. I ho volem fer des de l’esquerra, i de l’esquerra que va per feina. No pas des del dogma, sinó des de la proposta, des de la capacitat de construir i de transformar positivament la ciutat.
—Quins partits preferiu de companys de viatge en un plenari que es preveu fragmentat?
—Tots els que puguin estar d’acord amb el nostre programa, o amb algunes parts. Anirem pactant de manera més estable o de manera més esporàdica. Ens presentem com l’alternativa a Xavier Trias i al govern de CiU. Les nostres propostes han de ser l’alternativa a la Barcelona que gestiona ara mateix Trias, que gestiona amb molts acords amb el PP: pel que fa a l’ampliació de centres comercials, a la Marina del Port Vell, a la regulació de les terrasses, del sector del turisme… Volem reorientar les polítiques a la ciutat de Barcelona. Amb moltes coses podríem coincidir amb ICV o amb Guanyem: per exemple, amb la regeneració democràtica, amb les polítiques socials i d’habitatge, la lluita contra la desocupació. Tenim molts punts de contacte i no hi veig gaire dificultat a l’hora d’entendre’ns-hi en certes qüestions. Amb algunes altres no seria tan fàcil.
