14.12.2014 - 20:00
El pintor i escultor Antoni Llena respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Podria dir: per fidelitat a artistes catalans com Pau Casals i Joan Miró, que també volien la independència del nostre país. O per solidaritat amb la gran majoria d’artistes catalans vius (quatre-cents deu, en aquest moment) que ara fan costat a més de tres mil associacions civils adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Però, per extensa que sigui la llista d’artistes catalans que en el curs la història han defensat la llibertat del seu poble, no és pas per sentiment corporatiu que em declaro independentista: ho sóc per convicció ètica i estètica. La meni qui la meni, es faci com es faci, no és honrat negar a una societat el dret de poder-se desenvolupar amb naturalitat. I és en la ‘naturalitat’ entesa i defensada com a llibertat que trobo el quid de la qüestió estètica.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—La defensa de la llengua pròpia és, segurament, l’aportació més gran que Catalunya pugui fer al món. Perdre una llengua és empetitir-ne la visió. A banda, el sector de la cultura podrà disposar de més recursos. Podrà esdevenir més visible. I amb una visibilitat acrescuda podrà projectar el conglomerat de sòlids valors nous (tantes cultures arribades de tot el món per a conviure amb nosaltres) amb la veu de la cultura local que, alhora, n’aprofitarà els ecos. És a dir, que es desplegarà, amb tota naturalitat, en una riquesa cultural productivament sofisticada.
