Maria Barbal: ‘Vull la independència per justícia. Els franquistes i els seus hereus encara campen amb el cap ben alt’

VilaWeb
Redacció
12.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptora Maria Barbal respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de ledició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

Per a què voleu la independència de Catalunya? En què milloraria el vostre sector amb eines d’estat?
―Jo pertanyo a la generació que neix dins la postguerra. L’escassa memòria de les víctimes de guerra, dels represaliats, espoliats i bandejats està pendent. Els franquistes i els seus hereus encara campen amb el cap ben alt sense haver donat cap explicació; en canvi, no paren de donar-nos lliçons sobre legalitat. 

El 1975, quan la dictadura espanyola es descompon i es camina cap a la democràcia, neixen les meves esperances. Quasi quaranta anys més tard, després dels governs espanyols successius, tant els que s’han anomenat d’esquerra com els que no ho són ni se’n diuen, em queda molt clar que tots han estat, com a mínim, sords i incrèduls al fet diferencial català. Ja van començar a repartir autonomies a tort i a dret per esborrar la nostra peculiaritat. Tant en transició com en democràcia hem continuat havent de demanar perdó pel fet de ser catalans. Mentre afirmaven cofois que érem espanyols per tots els conceptes, han procurat escatimar-nos la presència dins l’estat en tant que professionals, en especial, pel que fa a cultura vehiculada en llengua catalana. I encara ens hem hagut de sentir que era a Catalunya on es discriminava algú per raons de llengua. Han procurat destruir els nostres lligams tan antics amb València i Balears. Intents desvergonyits de fragmentar la llengua, prohibició dels mitjans en català d’una àrea a una altra. Llavors, doncs, l’esperança fa temps que s’ha fos i no desitjo de cap manera continuar sota cap govern espanyol per molt democràtic que es defineixi. Hi ha qüestions prèvies no resoltes i sense cap voluntat de resoldre. 

Jo no em plantejo la independència en termes útils. Penso que, sens dubte, amb eines d’estat podria millorar la difusió i el paper de la literatura catalana dins de Catalunya i arreu, però no m’empeny l’espera de cap gratificació en el meu camp, sinó un profund instint de justícia per al meu poble.

Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―Catalunya pot aportar la seva experiència com a lloc d’acollida d’immigració, el respecte recíproc de cultures que s’han fos amb les seves aportacions en la catalana per la voluntat de viure junts, la seva tradició escolar de primera qualitat, que qualla en temps de la Segona República i que va ser estroncada tants anys, però que es manté viva.  Uns moviments socials en defensa dels més febles, que sovint han substituït les mancances econòmiques en una autonomia precària. Un nivell sanitari excel·lent, ara en perill com la investigació. Un periodisme de primera línia. Una cultura musical, teatral i literària que ha donat noms excepcionals i en continua donant. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any