10.12.2014 - 06:00
L’escriptora i periodista Empar Moliner respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l‘edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.
―Per què i per a què voleu la independència?
—Per, un cop obtinguda, seure de nou al sofà i ser una descreguda, com tots els que viuen en un estat. Jo també vull dir allò que diuen ells: ‘Sóc ciutadana del món.’ Ser feminista, independentista o animalista és una actitud que parteix d’una desigualtat. Aspiro a la igualtat per no haver de ser res de res. Sempre he pres les meves decisions, he anat als bars sola i he triat què volia beure. No vull que triïn per mi, perquè el que em solen triar no m’agrada.
–Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―No és igual que tu retallis a casa meva que no que hi retalli jo. Jo em conec. Potser a casa meva és millor no retallar en fuet, que ens agrada molt i ens fa feliços, però en canvi podem retallar en llet condensada, que no ens agrada (tot i que ara, ens en fan prendre per força). La microgestió és eficaç. Amb un pressupost administrat per nosaltres, podem provar d’aconseguir una igualtat social superior. Per exemple, diria que no ens cal un exèrcit. Si Corea ens envaís perdríem, tinguéssim tancs o no en tinguéssim. Val la pena doncs invertir en cultura. Que l’atac ens agafi llegint.
