05.12.2014 - 11:51
A l’Estat espanyol, hi ha més de seixanta ciutats que compten amb el distintiu de Ciutat Amiga de la Infància que atorga UNICEF. Una d’aquestes localitats és Avilés (Astúries), i el treball que ha desenvolupat per donar visibilitat als nens i nenes i resoldre les seves necessitats li ha valgut un reconeixement oficial. Entre els canvis que s’han implantat al municipi, destaca l’anomenat Consell de la Infància, un òrgan que pretén fomentar la participació directa dels nens i nenes en la gestió d’un espai on, també ells, viuen. La regidora de Benestar Social d’Avilés, Yolanda Alonso, ens explica en aquesta entrevista la tasca desenvolupada per la localitat per millorar el benestar de la infància.
Yolanda Alonso Fernández, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament d’Avilés, a Astúries, va participar fa unes setmanes en les jornades de la Fundació Roger Torné Infància, Salut i Ciutat, en què va explicar la transformació del seu municipi. Ho va fer subratllant un enfocament transversal que entén la salut més enllà del sanitari, i que abasta la qualitat de vida, la implicació ciutadana i la igualtat d’oportunitats, tres conceptes clau també des de la perspectiva dels nens, nenes i joves adolescents. Fa uns dies, va recollir el Premi Unicef com a Ciutat Amiga de la Infància, juntament amb Alcobendas i Belmonte de Miranda.
En la seva intervenció a la Jornada va subratllar de manera molt clara que el de salut és un concepte necessàriament transversal
En efecte, la salut no és només un concepte sanitari, té a veure amb qualitat de vida, i per tant també amb el benestar. S’evidencia una connexió amb allò físic, però també amb l’emocional i finalment amb el social. Totes les persones han de tenir l’oportunitat, també si són nens, nenes o adolescents, de desenvolupar el seu projecte de vida en les millors condicions. I aquí és on les administracions i entitats del tercer sector, reconeixent aquest enfocament transversal, ens hem de trobar per assegurar aquest benestar a la ciutadania.
Per abordar el repte, Avilés va situar aquesta transversalitat en el cor de la seva organització administrativa creant la Regidoria de Benestar Social, que suma la gestió de la salut, l’educació, els serveis socials o l’ocupació.
Sumem diferents serveis que abans funcionaven com a compartiments estancs en una àrea de govern que implica un treball molt més integral i coordinat, i que situa les persones, ciutadanes i ciutadans, al centre de les polítiques. En el cas de la infància, el col·lectiu més vulnerable a la crisi, aquest accent en l’atenció a la persona és clau.
Benestar és una paraula que sona bé, però això no sempre és suficient. Com la dotem de contingut?
Quan parlem de benestar hem de parlar de polítiques que evitin l’exclusió. Els nens viuen en famílies, on pot haver-hi, i hi ha cada vegada més, situacions cronificades d’atur o precarietat. Aquests nens veuen la seva salut afectada, també la seva qualitat de vida, les seves oportunitats futures. Per raons com aquestes és important que una àrea de Benestar Social coordini també les polítiques municipals d’ocupació, habitatge o educació.
Quin balanç fa de la feina de l’àrea?
No ha estat fàcil el recorregut. El nostre enfocament estava clar i era sempre en positiu: sumar capacitats. Però hem hagut de gestionar egos i inèrcies de molt temps; però, estem satisfets d’haver posat l’enfocament en la ciutadania a la qual pretenem servir millor. Quan s’inicia aquest procés ens trobàvem que una mateixa persona o família estava sent atesa per Serveis Socials o per Ocupació; la família era la mateixa, però els serveis no estaven prou connectats. És molt important treballar cap a un enfocament integral. Hem aconseguit un espai estable de coordinació, però aquesta visió transversal no només l’entenem de forma interna, sinó que ha d’orientar també la nostra connexió comunitària amb la ciutadania, amb les associacions, amb els barris.
I des del punt de vista dels nens i nenes?
Els nostres eixos són garantir igualtat d’oportunitats per a la infància, prevenir situacions d’exclusió i generar una dinàmica de participació. En definitiva, volem fer una societat més igualitària, i per això hem de fomentar en la nostra infància les seves capacitats crítiques, els seus coneixements i els seus valors perquè participin de veritat. Molts adults entenem els processos participatius com el lloc en què canalitzem les nostres exigències, però és molt més que això. Participar és treballar conjuntament per canviar les coses. Això és el que intentem a Avilés amb el nostre Consell de la Infància.
Donem molta importància al temps lliure i a l’ocupació de l’oci a través de la pràctica esportiva i cultural. En col·laboració amb els centres educatius, insistim en l’accés a la cultura. Per a nosaltres això és de gran importància, ja que el nostre enfocament de la salut infantil té a veure amb la qualitat de vida i les oportunitats de present i futur dels nostres nens i nenes. Altres programes en marxa amb els que volem millorar la salut infantil són la mediació familiar, el reforç d’hàbits saludables d’alimentació, la prevenció de l’absentisme, el reforç de l’èxit escolar o els projectes intergeneracionals.
Un dels temes que va assenyalar en la seva intervenció a Barcelona va ser la implicació del Consell de la Infància en el disseny urbanístic. Suposa un enfocament original.
La participació moltes vegades s’entén com el que volem fer, la informació d’alguna cosa que en realitat ja està decidit. I hem de canviar aquest enfocament. Ens plantegem fer-ho en el cas de la reforma d’un dels parcs més cèntrics d’Avilés. La comissió d’Urbanisme del Consell de la Infància es va reunir amb el regidor d’Urbanisme i els arquitectes municipals per parlar del disseny de l’espai. Les seves aportacions van ser incorporades. Vam veure que els seus suggeriments no només no eren impossibles, sinó que eren senzills, d’un gran sentit comú. Com a principals usuaris d’aquests espais tenen molt a aportar. No es tracta d’incrementar els pressupostos sinó de canviar la mirada, la forma com abordem la transformació dels nostres municipis.
La ciutadania no vol ser espectadora
Els nous moviments ciutadans són un símptoma d’aquests canvis de fons. La ciutadania vol estar en tots els processos i en això no ens hem d’oblidar dels nostres nens i nenes, adolescents i joves. El model de governança és necessàriament diferent. Se’ns presenten uns anys de canvi. En la meva intervenció a la Jornada deia que Avilés té una mida que ens permet establir xarxes de cooperació. Això és bàsic. La nostra ciutat ha passat ja per diferents situacions de crisi i atur, i vam aconseguir superar una importantíssima reconversió industrial. El talent i la formació de la gent jove, la seva implicació solidària i ciutadana seran elements claus en la sortida d’aquesta crisi.
Perquè tot això, com recorda, ho estan impulsant en un dolorós context de crisi
La crisi té efectes clars en la salut, en el benestar de les persones i les famílies. Treballar amb la complexitat de les situacions que avui viuen moltes famílies (atur, dificultats per afrontar les despeses de l’habitatge, conciliació dels temps) requereix de les Administracions actituds compromeses i creatives. Per posar un exemple, cal pensar en pautes d’alimentació amb la infància que siguin saludables i econòmiques alhora.
El marc legal en què ara ens movem els municipis, cada vegada més rígid, està dificultant en gran mesura les respostes des de la proximitat, el coneixement i el compromís amb el territori que ens caracteritzen com a Administració local. Com donarem resposta als reptes socials que afecten la nostra infància, si els municipis perdem competències? Urgeix llavors respondre d’una manera compromesa i valenta a aquest interrogant, perquè els i les menors són agents claus en la transformació i cohesió social dels nostres territoris.
