04.12.2014 - 20:38
El fi, per ells, justifica els mitjans. No en té l’exclusiva, certament, però n’és una especialista consumada. Ja hem vist que en el procés sobiranista del Principat de què són capaços de fer per tal de combatre’l. Han posat en marxa totes les clavegueres de l’Estat al seu servei, actuant fora de la legalitat i de l’ètica. El darrer exemple -hauria de dir el penúltim, perquè aviat en sortiran d’altres- és el de la creació d’una mena de brigada político-policial per a investigar eventuals corrupteles de polítics catalans.
A ca nostra l’actual govern del PP va denunciar el gerent de de Serveis Ferroviaris de Mallorca, Antoni Verger i el conseller de Mobilitat, Biel Vicens, de l’anterior govern (ambdós del PSM) per una presumpta irregularitat en una operació de compra de trens, fet que, per exemple, va comportar la renúncia a presentar-se a les properes eleccions del primer d’ells. Ara s’ha sabut que l’actual gerent de SFM, José Ramón Orta, va amagar un informe clau a l’expedient que va presentar al Jutjat, que exoneraria de responsabilitats als denunciats. Ni més ni manco. Ells que són els grans baluards de la legalitat.
Però a més de utilitzar contínuament el joc brut en la seva actuació política, trobam una altra gran característica en alguns dels personatges de la dreta, i és tenen una cara que delata la seva maldat, la seva perversió. Només de veure’ls intueixes que no són de fiar, que són capaços de qualsevol cosa. Així, qui no dubtaria de la honestedat i de la bondat de personatges com per exemple Francisco Granados, Juan Cotino, Esperanza Aguirre o aquest homonet, Orta? La brutor del seu joc és una translació de la brutor de la seva mirada.
