Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  23.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

La inviabilitat d'allargar la legislatura fins el 2016

Si el president Mas no convoca eleccions, necessitarà el suport d'un PSC cada cop més petit

Men?ame
 

El president Artur Mas està pràcticament obligat a convocar eleccions avançades a principi del 2015. D'entrada, pel compromís que va adquirir en la convocatòria del procés participatiu del 9-N que substituïa la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. Si el 9-N no podia ser la consulta definitiva, caldria avançar eleccions per obtenir el mandat democràtic sobre el futur polític de Catalunya. Però, a banda d'aquest compromís, Mas tindrà molt complicat d'allargar la legislatura per una raó d'aritmètica parlamentària. ERC no donarà suport al govern si no es convoquen les eleccions a principi del 2015. I la sortida de Marina Geli i Núria Ventura del grup socialista deixarà CiU i PSC amb una mínima majoria parlamentària. Per primer cop des del 30 de març de 1980, en les primeres eleccions al Parlament després del franquisme, aquests dos partits superaran la majoria absoluta de la cambra per un sol diputat.

El PSC va obtenir 20 escons el 25 de novembre de 2012. CiU en va obtenir 50. La majoria parlamentària està en 68 diputats dels 135 que té la cambra. El 18 de setembre d'enguany, Joan Ignasi Elena (dirigent d'Avancem) va abandonar el grup parlamentari socialista per passar a ser diputat no-adscrit. Pocs dies després, Elena decidia abandonar el parlament i el PSC recuperava el seu escó.

Ara són les diputades Marina Geli i Núria Ventura les que han anunciat que abandonen el PSC per fundar un nou partit --amb el Moviment Catalunya i la NECat d'Ernest Maragall--. De moment, es queden al grup socialista a l'expectativa de la convocatòria d'eleccions avançades. Però, si no es convoquen eleccions a principi d'any, les dues diputades abandonaran el grup sense deixar l'escó. I això deixaria el PSC amb 18 diputats. Per tant, els 50 de CiU més els 18 del PSC arribarien tot just als 68 necessaris per garantir la majoria parlamentària. Una majoria massa ajustada que es pot perdre amb qualsevol nova baixa entre els crítics socialistes o per l'absència de qualsevol diputat.

La suma de CiU i PSC al parlament ha estat aclaparadora des de la fi del franquisme. El 1980 tenien 76 diputats (43 de CiU i 33 del PSC); el 1984, en tenien 113 (72 + 41); el 1988, 111 (69 + 42); el 1992, 110 (70 + 40); el 1995, 94 (60 + 34); el 1999, 106 (56 + 50); el 2003, 88 (46 + 42); el 2006, 85 (48 + 37); el 2010, 90 (62 + 28); i el 2012, 70 (40 + 20). Per tant, aquesta legislatura ha estat la que més ha castigat la possible sociovergència. Però la sortida de Ventura i Geli deixaria Iceta sense la possibilitat de fer aquest paper de pista d'aterratge per a CiU que sembla cercar.

Tanmateix, Convergència ja va dir que no pensava allargar la legislatura amb el suport del PSC abans que s'anunciés la possible pèrdua de les dues diputades socialistes. El coordinador general convergent, Josep Rull, va dir que no ho farien perquè 'voldria dir renunciar a la independència'. 'I això no ho farem', sentenciava Rull.

A tota aquesta fragilitat parlamentària, cal afegir la dificultat d'aguantar el govern sense majoria estable amb un estat espanyol en contra. L'estratègia de l'escanyament financer que ja fa anys que aplica l'estat contra Catalunya serà encara més forta en un context de trencament institucional marcat pel 9-N i el procés d'independència.

Men?ame