Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  18.11.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Paul Preston: 'Hi ha rebuig pel comportament tan antidemocràtic de Madrid'

Entrevista a un dels grans hispanistes i signant del manifest 'Let Catalans vote'

Men?ame
 

Paul Preston (1946) és un dels grans hispanistes britànics. Doctor en història per la Universitat d'Oxford, ha escrit llibres canònics sobre l'Espanya del segle XX: des de la biografia de Franco a una història de la guerra del 1936, passant per un estudi sobre la repressió posterior ('L'holocaust espanyol'). També ha biografiat Juan Carlos I i Santiago Carrillo. Preston, que sap parlar català i és admirador de l'obra de l'historiador Hilari Raguer i de les novel·les d'Antoni Vives, ha estat una de les personalitats estrangeres que van signar el manifest 'Let Catalans Vote', al costat de Noam Chomsky i Ken Loach. La setmana passada va presentar la traducció a l'anglès de 'Incerta glòria', la gran novel·la sobre la guerra escrita per Joan Sales. L'acte es va fer a la Biblioteca Britànica de Londres. Minuts abans, Preston va atendre VilaWeb. Portava una insígnia de la bandera republicana espanyola a la solapa i va parlar de la situació política actual, i de la novel·la.

Vegeu l'entrevista amb Paul Preston:

Heu signat el manifest 'Let Catalans vote'. Per què?
—Jo crec que la gent té el dret de decidir sobre el propi futur. Jo ho he fet com a manera d'expressar la meva solidaritat democràtica amb la gent que vol votar. Tots els qui volen votar. S'ha de decidir després d'un debat civilitzat. Fins que no hi hagi el permís per a votar no podrà haver-hi un debat civilitzat.

La premsa anglosaxona és molt crítica amb Rajoy.
—És que el comportament de Madrid a tothom li sembla antidemocràtic. Fins que Madrid no reconegui la necessitat d'una votació, l'opinió pública, en general… hi ha rebuig pel comportament tan antidemocràtic, tan estret de mires, de Madrid.

The Economist diu a Rajoy: deixi votar als catalans i ja l'ajudarem a guanyar.
—Llevat de la part que diu després —ajudarem Rajoy—, sí, aquesta és la meva posició. Una de les coses que estimulen l'independentisme és la situació econòmica. Però també el comportament de Madrid. Mentre Rajoy negui el vot és evident que l'independentisme creixerà. Per tant, s'hauria de començar amb una votació legal. Una votació legal tindria allò que no hi ha hagut fins ara: un debat civilitzat com a la Gran Bretanya. I amb tot això es podria fer una votació ben pensada. El problema és que a hores d'ara serà sempre una votació contra Madrid, per raons que jo entenc perfectament. És a dir: en certa manera la culpa de tot és del PP.

Com creieu que reaccionarà Rajoy, a les crítiques de la premsa internacional?
—Jo no sé si presten més atenció als mitjans com ara la Cope, Libertad Digital i els de la ultradreta que al Times, o al New York Times. Sincerament, no ho sé.

Com veieu Espanya?
—Malament. Molt malament. Ara, prou problema tinc a analitzar el passat per a voler analitzar el futur...

Quina la solució té Espanya?
—Per a mi l'única solució d'Espanya, pensant en les condicions econòmiques, en el context europeu, és un federalisme asimètric que doni molt de poder a Catalunya. Però crec (no ho sé, sóc historiador, no futuròleg!) que la independència total serà molt difícil. Potser d'aquí a molts anys, però no ho sé.

Presenteu la novel·la 'Incerta glòria', de Joan sales, traduïda a l'anglès per Peter Bush. Què n'opineu com a historiador?
—Qualsevol novel·la és difícil que sigui útil per a un historiador, perquè no és cap eina de feina. Pot donar ambient. Hi ha coses que pot fer un novel·lista i no pot fer un historiador. I viceversa. Per exemple, la part emocional, l'experiència de la gent petita, per dir-ho així. Això és una cosa que pot fer molt bé el novel·lista. Però això que s'ha dit que no es pot entendre la guerra civil espanyola sense haver llegit 'Incerta glòria'…voldria dir que jo he perdut quaranta anys de la meva vida.

Ara a Catalunya la novel·la té molt d'èxit. Però durant anys es va criticar perquè era considerada de dretes. Ho creieu? I si és de dretes, què?
—Per mi és una gran novel·la. Qualsevol novel·la, com qualsevol llibre d'història, o article periodístic, és una cosa que es fa a través d'un filtre ètic, etc. Com a historiador jo diria que sóc més aviat de la República i antifranquista. Però això no vol dir que no reconegui que hi havia bons i dolents a tots dos bàndols. I això a la novel·la es veu. No la veig propagandística. Passa que, tornant a allò d'abans —dels qui creuen que sense haver llegit aquest llibre no es pot entendre la guerra civil—, aquí no hi ha la repressió feixista.

El llibre serà ben rebut al Regne Unit? Què creieu?
Espero que sí. Però vull recordar que al mercat anglès es publiquen més de 130.000 títols l'any. Perquè qualsevol novel·la hi tingui èxit depèn molt de les ressenyes. A hores d'ara aquesta traducció ja ha tingut dues ressenyes molt importants i molt favorables: al suplement literari del Times, i al Literature Review. Però no crec que sigui 'bestseller'. Com deien de la versió francesa, podria tenir un 'succès d'estime'.

Men?ame