Un grup de tatuadors proposa de desvincular l’esvàstica del nazisme

  • Recorden que té un origen mil·lenari i que els nazis se'n van apoderar

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
13.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si heu viatjat per l’Índia o heu visitat ruïnes greco-romanes, probablement us heu sorprès de veure ací i allà esvàstiques en edificis religiosos, en mosaics o ceràmiques. L’antiguitat d’aquest símbol va molt més enllà: la primera esvàstica documentada és de fa quinze mil anys. Com també l’ús, va més enllà: se’n troben en la cultura japonesa, entre els pobles americans… En tots els casos amb significats relacionats amb la bona fortuna o el benestar (que és el que vol dir ‘esvàstica’ en sànscrit). Però la fortuna del símbol va canviar dràsticament a la dècada del 1930, per culpa d’Adolf Hitler.

Fins que els nazis no van apropiar-se l’esvàstica com a emblema per a mirar d’entroncar el poble germànic amb una suposada raça ària protoíndia, el símbol era àmpliament usat també a occident. Steven Heller, al llibre ‘Swastika: Symbol Beyond Redemption?‘, demostra amb moltes imatges que s’hi va adoptar de manera entusiasta com a motiu arquitectònic, publicitari i de disseny: el feien servir la Coca-Cola, Carlsberg, els Boy Scouts i fins i tot les forces aèries nord-americana i britànica fins el 1939.

L’adopció de l’esvàstica pel nazisme va convertir-la automàticament, sobretot als països occidentals, en un emblema lligat directament a l’horror feixista i l’holocaust.

Però no tothom hi està d’acord, que els nazis hagin segrestat l’esvàstica. L’artista i poeta canadenc ManWoman va dedicar una bona part de la vida a mirar de retornar-hi el significat autèntic, de fortuna. Per aconseguir el seu objectiu, que qualificava de místic, es va tatuar quasi dues-centes creus gammades pel cos i va publicar un llibre, ‘Gentle Swastika. Reclaiming the Innocence‘.

Quan ManWoman es va morir, el 13 de novembre de 2012, la seva tasca de recuperació de l’esvàstica no es va aturar. En el primer aniversari de la seva mort, un grup de tatuadors va decidir de reivindicar l’antic símbol, amb el seu sentit originari, a través de la campanya Learn to Love the Swastika, durant la qual es van tatuar esvàstiques de franc ‘per a educar la gent sobre el seu origen i significat reals’.

Avui se’n fa la segona edició amb la participació de centres de tatuatges de tot el món, entre els quals n’hi ha de Barcelona, Eivissa, Móra d’Ebre, Palma, Perpinyà i Tarragona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any