12.11.2014 - 06:00
Diumenge, quan es va saber que la consulta havia arribat als dos milions de votants l’usuari de Twitter @JJMM9999 va penjar una fotografia d’un avió militar en ple vol. I el pilot portava una bandera estelada. Centenars de persones van repiular la fotografia, que s’ha convertit en viral. Molts usuaris es demanen si l’avió és de l’exèrcit espanyol i si el pilot ha rebut represàlies. Però VilaWeb ha comprovat que la fotografia és d’un F-15, avió que no fa servir l’exèrcit espanyol. Aquest model l’usen als EUA, a Israel, a l’Aràbia Saudita, a Corea del Sud i al Japó. Per això hem volgut conèixer amb detall aquesta curiosa història i hem entrevistat @JJMM9999.
—La fotografia és real? Hi ha una part que sembla manipulada…
—Sí, la fotografia és real. És un vol de pràctiques i la foto me la fa un altre pilot que volava al meu costat. Dos avions volaven en paral·lel i un fa la foto a l’altre. Tinc contactes i, escolta, és una fotografia que volia tenir. S’ha tapat la matrícula, això sí. És la part manipulada. I si t’hi fixes és un F-15, avió que es fa servir per fer classes als Estats Units, per exemple. Cadets i això. A Espanya, en canvi, es fa servir l’F-18. Que quedi clar: en cap cas no veuràs que hi posi ‘ejército español’. És la fotografia d’un avió militar amb una estelada.
—On es va fer? A Catalunya?
—No, no. Prefereixo no dir-te’n gaires coses. Com comprendràs, prefereixo no dir-ne gaires coses.
—Quina és la vostra relació amb l’exèrcit espanyol?
—És molt llarg d’explicar. Jo em vaig fer pilot militar a l’escola d’Osca, a Monflorite. El meu pare ja era pilot de caça. Republicà, de la lleva del biberó, era, i es va acabar fent del PSUC. Jo volia seguir els seus passos, perquè m’apassionava. Però aleshores, parlo de l’any 1972, l’únic camí era l’OJE, les joventuts feixistes d’aleshores. Era l’única manera d’entrar a l’exèrcit. Em vaig fer pilot amb ells i vaig haver de conviure amb el franquisme. He estat en actiu uns trenta-sis anys. Però ara ja no. Jo ara només faig col·laboracions amb ells, xerrades, reunions. Quan han arribat simuladors de vol, per exemple, em fan servir per la meva experiència. Però jo ja no em considero un militar.
—No teniu por de represàlies amb un perfil tan independentista que teniu a Twitter?
—Jo? No. Ja sóc gran per a tenir represàlies, ja no estic en actiu i no parles amb un cadet. A banda que els militars no són gaire usuaris ni de Facebook ni de Twitter. Ara els joves militars de carrera s’han focalitzat en l’OTAN i l’alta tecnologia. No és com abans. La gent està molt mesclada i hi ha gent que entra a l’exèrcit per la tecnologia. Una caserna militar no és Disneyland, això és clar, però et dic una cosa: la seu del PP fa més por que una caserna de l’exèrcit. Hi ha de tot.
—És a l’exèrcit on us vau fer independentista?
—Tot allò que veia em clavava hòsties: la història del meu pare, etc. I les idees se’m van refermar. Tot allò em va fer prendre posició aleshores. L’estelada la tenia amagadeta i ara, en canvi, les veus penjades pel carrer! Jo vaig néixer a Barcelona, el meu pare és nascut a Barcelona i la meva mare, andalusa. A casa érem castellanoparlants. Per cert, ma mare, andalusa, em deia: ‘Parla en català amb els amics. Per què has de parlar castellà?’ Ha ha! Jo fins a dotze anys no el parlava, i sóc dels que anava al col·legi i em deien: ‘No diguis res de ton pare!’ Anava amb aquesta por. Jo em faig dir andalús perquè aquest va ser el meu ambient familiar: avis, mare, etc.
—Veurem la independència?
—Només tinc un dubte: quan. Perquè no tinc cap dubte que la veurem. Això és imparable. Només falta saber quan. He estat tant per Espanya que sé que és impossible que ho entenguin. Parlar amb ells d’això és impossible. No ho entenen. És superior a ells. Confio veure-ho seguríssim. Ho veurem.
