12.11.2014 - 06:00
El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha enviat la carta a Mariano Rajoy per a demanar-li d’acordar un referèndum ‘definitiu i amb conseqüències polítiques vinculants’. Mas va admetre ahir que no confiava pas gaire que ho acceptés, tenint en compte que la primera resposta al 9-N havia estat als tribunals. I va revelar també que en la carta avisava Rajoy que si no era possible la consulta acordada quedaria un últim recurs per a fer ‘la consulta definitva’: les eleccions plebiscitàries. Mas demanà que no es confongués ‘l’objectiu amb l’instrument’, que serien les eleccions. I va anunciar una ronda de converses amb els partits pel dret de decidir, PSC inclòs.
Petició de referèndum a l’escocesa
En la carta, Mas diu a Rajoy que no negui l’evidència de la gran mobilització a Catalunya en favor del dret de decidir, ‘que no ignori la realitat’; li demana que es fixin les condicions d’un diàleg permanent i que s’acordi un referèndum vinculant a l’estil del d’Escòcia o els del Quebec.
Les plebiscitàries com a instrument, i no com a objectiu
Mas ha lamentat que es parli tant d’eleccions, perquè considera que algú les vol convertir en objectiu. Segons ell, serien l’últim instrument possible per a fer la consulta definitiva sobre la independència de Catalunya: ‘L’objectiu no són les eleccions, sinó la consulta definitiva. Potser no hi haurà més remei que fer servir les eleccions.’ Ha recordat el valor del 9-N per haver arribat fins aquí: ‘Aquests 2,3 milions de persones que van participar diumenge es van guanyar a pols una consulta definitiva. I fer-la en condicions.’
Quan tirarem pel dret?
Dilluns ERC recordava que ja s’havia demanat manta vegada al govern espanyol de fer un referèndum acordat, i que insistir-hi no serviria de res. Mas va explicar ahir el perquè d’aquesta insistència, el perquè de la carta: ‘Hem d’emetre un clar senyal d’abast internacional. Si hem d’acabar tirant pel dret serà perquè no hi haurà hagut una voluntat política a l’altre costat. Nosaltres ho faríem de manera acordada. Crec que ho vol gairebé tota la societat catalana. Tinc l’obligació de recordar a Espanya que ho volem fer així. Tinc l’obligació de dir que no hi renunciem. I hem de deixar oberta aquesta porta per si algú a l’altra banda s’hi acaba apuntant.’
‘No ens aturarem esperant el govern espanyol’
Ara, ahir també va dir que aquesta demanda no aturaria pas el procés: ‘No frenarem aquest procés en espera del govern espanyol.’ Simultàniament, i sense esperar la resposta de Rajoy, començarà converses amb els partits sobre la possibilitat de les plebiscitàries: ‘Un cop hagi escoltat tothom faré una proposta com a president. Vull tenir aquest temps de reflexió, que serà curt, d’uns quants dies, en què vull escoltar i contrastar opinions amb els partits. Vull fixar el meu full de ruta després d’haver escoltat tothom, després d’haver cercat els punts d’acord entre tots.’
El condicionant espanyol
El president veu el resultat del 9-N com ‘un mandat per a acabar el procés polític de Catalunya, amb totes les conseqüències’. De moment constata que l’impacte internacional és cada vegada més gran, malgrat el silenci dels governs d’uns altres estats, que majoritàriament hi passen de puntetes dient que és un afer intern espanyol. I troba que a Madrid ‘hi ha desconcert i empipament’.
Mas és escèptic sobre la resposta que pugui donar l’estat espanyol a la demanda del dret de decidir dels catalans, per més que hi hagi canvis de majoria a les corts espanyoles i de color polític a la Moncloa: ‘Fins que no vegi un acord transversal entre les grans forces polítiques espanyoles sobre com volen encarar el repte del dret de decidir he de pensar que hi haurà un cert blocatge.’
Reconeix, això sí, que serà bo que el PP no tingui majoria absoluta. ‘Però no podem pensar que sigui un camí de roses’, va afegir. I sobre això va recordar que de moment la resposta havia consistit en impediments i en recursos de la fiscalia.
