11.11.2014 - 06:00
Quin pas ve després del 9-N? El president de la Generalitat, Artur Mas, anunciarà avui els primers graons del seu full de ruta, començant per la tramesa d’una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li de pactar un referèndum oficial. Mas ja sap que li dirà que no i la resta de formacions sobiranistes diuen que insistir a dialogar amb l’estat és perdre el temps. Però el president vol cremar aquesta última fase, vol tenir el no definitiu, abans d’encarar l’envit de les eleccions plebiscitàries.
El coordinador general de CDC, Josep Rull, repetia que calia carregar-se de raons abans d’emprendre la via de la unilateralitat. Es farà, doncs, la petició a Rajoy, sabent que la resposta molt probablement serà un no rotund. I apuntava a unes eleccions plebiscitàries més que probables amb un esquema de llista unitària, ‘amb generositat i amplada de mires’ i amb participació de la societat civil en la candidatura per la independència. Per Rull, és més important el què i el com que no pas el quan d’aquestes eleccions. No sembla que CDC tingui pressa, de moment, per a avançar-les.
Unió no el veu gens clar, aquest avançament electoral. I, malgrat les declaracions de Rull, el comitè executiu nacional de CiU va decidir de refredar el debat sobre les plebiscitàries fins que no s’hagués superat la fase de la petició a Rajoy. CiU ara defensa de dialogar amb el govern espanyol per convocar una consulta. Això és el que la federació considera ‘fer les coses bé’. ‘La gent de CiU, el repte que tenim sobre la taula no implica ni tribunals ni desobediència, sinó continuar fent les coses bé, amb solidesa, fent cada pas amb fermesa, determinació, i entenent que la sortida al contenciós entre Catalunya i Espanya només pot ser política i democràtica’, va dir el secretari general de la federació, Ramon Espadaler.
‘Les coses bones no es fan esperar’
Però Esquerra té més pressa. ‘Ho hem intentat absolutament tot. Setze vegades hem anat al congrés espanyol a demanar autorització. No ens sembla que hi pugui cabre una dissetena vegada’, va dir la secretària general dels republicans, Marta Rovira. La solució per a vehicular la demanda independentista és, segons Rovira, unes ‘eleccions constituents’. El parlament constituent començaria les reformes legislatives necessàries per a fer la transició de l’un estat a l’altre. També caldria configurar un govern constituent ‘amb la màxima representació política possible’ que s’encarregués d’encapçalar la transició i obrir un procés perquè la ciutadania pogués escollir com vol que sigui aquest nou estat.
Per a arribar a aquest punt, continuen demanant unes eleccions avançades. ‘Les coses bones no s’han de fer esperar’, va dir Rovira ahir, però sense marcar cap límit temporal concret. ERC no decidirà si es decanta per una llista unitària amb més formacions independentistes o no fins que no vegi clar el mandat que en resultaria. Per ells, hauria de ser el de construir immediatament la independència. ‘Ara és el moment de començar trobades, reunions i reflexions que ens serveixin per a determinar el què’, va dir Rovira.
La CUP també demana eleccions avançades, que defineixin una nova majoria encarregada d’encapçalar un procés constituent. En parlava ahir el diputat Quim Arrufat, que deia que demanarien al president Mas d’obrir un període electoral per preparar unes eleccions que alteressin la majoria actual del parlament. Per Arrufat, ‘el govern espanyol ha perdut tota autoritat política sobre Catalunya’. No hi ha pacte possible amb Espanya, ‘ni acord ni transacció’ i, per tant, ‘s’ha de tirar pel dret’. I també ha perdut autoritat política el ‘règim constitucional del 1978, que no serveix de res, i el règim autonòmic’: han estat superats per la participació multitudinària d’aquest 9-N.
ICV-EUiA, en canvi, no parlava pas d’eleccions, ahir, sinó de la necessitat de fer un referèndum vinculant. Una demanda que va afegir a la d’un pressupost socialment just.
