08.11.2014 - 19:06
El procés participatiu de demà ha despertat l’interès dels mitjans internacionals. Aquest fet queda demostrat en la gran quantitat de periodistes acreditats per a cobrir la jornada del 9-N. Segons l’organització, són vuit-cents professionals de dos-cents mitjans (la meitat internacionals), una dada important si es té en compte que al referèndum del 18 de setembre a Escòcia el nombre de professionals acreditats va ésser d’uns cinc-cents cinquanta.
També es destaquen les diverses procedències dels acreditats, de països llunyans com Tailàndia, Rússia, el Canadà i el Japó. La base d’operacions per a aquests professionals és el pavelló d’Italià de Fira de Barcelona, just davant les fonts de Montjuïc de Barcelona.
Des del País Basc, Maria José i Oiane Pérez envien cròniques per a Radio Euskadi. Asseguren que ‘s’ha fet molt de seguiment’ al procés participatiu perquè sorgeix la hipòtesi que es pugui fer també un 9-N a la basca. Malgrat això, consideren que, ara per ara, aquesta possibilitat és llunyana. ‘No sé si ara mateix tindria tant de suport social com a Catalunya. La societat està més dividida’, indica Pérez. Una reflexió semblant, tot i que es visqui en unes circumstàncies diferents, és la que es plantegen des de Lapònia o Sami, com en diuen a Noruega. Una comunitat de poc més d’un milió d’habitants, amb llengua i cultura pròpies, però dividida entre quatre estats: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia. Des del fred ha viatjat a Barcelona Stein Storger Svala, del diari ‘Ságat’. ‘Som una nació sense estat i hi ha interès per moviments polítics i ciutadans com és el cas del que fareu aquest diumenge’, explica.
El periodista nòrdic veu encara una utopia que a Lapònia puguin ni tant sols organitzar un procés participatiu com el del 9-N, i ha estat especialment crític amb l’actitud del govern espanyol. ‘És una tradició espanyola aquesta posició des de Madrid’, ha dit en to enigmàtic. Preguntat sobre què volia dir exactament, Stein Storger Svala comenta que ‘basant-se en fets històrics, Espanya té tradició de ser un país colonialista’, ha comentat. ‘Discutir la manera de cedir més llibertats no és un tema que els agrada de tractar a Madrid. És la meva impressió’, ha conclòs.
Similituds són també les que traça l’Ewe Serzysko, de la publicació Kultura Libertaria Weekly, de Polònia. ‘Allà tenim força informació sobre què passa a Catalunya; ens mereix molta atenció’, explica a l’ACN. Serzysco afegeix que el seu és, possiblement, un dels països d’Europa que més assabentats estan de l’actualitat catalana. ‘Per circumstàncies que hem viscut, ens sentim identificats’, assenyala. Tant és així, que comenta que, en una ràdio on treballava abans, la corresponsal a l’estat espanyol estava establerta a Barcelona, i no pas a Madrid.
Aquesta periodista polonesa, interessada en temes internacionals i en processos de participació com el de Catalunya i Escòcia, destaca el fet inusual que es materialitzarà demà. I ho analitza en positiu: ‘Amb tanta gent participant, l’atmosfera és increïble’, diu, recordant l’acte de final de campanya de ‘Ara és l’hora’, a Montjuïc. Per contra, deplora l’actitud del govern espanyol. Defineix com a molt dolenta i no gaire democràtica la seva gestió: ‘Condemnaria qualsevol posició contra el dret d’expressar-se.’
La ‘TV3’ de Tailàndia
I des de Tailàndia han arribat a Barcelona un càmera i un redactor de la TV3 tailandesa. Tot i la llunyania, hi ha interès pel moviment ciutadà que ha envoltat el 9-N. ‘Havia de ser un referèndum i ara ho han canviat’, ha analitzat. ‘Però he vingut aquí, no sols per a cobrir la notícia del 9-N en si, sinó per a explicar a la nostra audiència més sobre Catalunya’, afegeix. ‘Es coneix Barcelona, però no tant Catalunya.’
Informació relacionada:
Dossier actualitzat: El procés d’independència, dia a dia, a la premsa internacional
