Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  07.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Joan Rigol: 'El govern té voluntat de complir al màxim el seu compromís'

Entrevista al president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, que es reuneix avui per parlar de la fase final del procés participatiu del 9-N

Men?ame
 

El Pacte Nacional pel Dret de Decidir es reuneix a les onze del matí a petició del president de la Generalitat, Artur Mas, després de l'ordre de suspensió del procés participatiu del 9-N pel Tribunal Constitucional espanyol. Aquesta setmana hom ha especulat sobre la possibilitat que el govern traslladés l'empara institucional de la votació sobre la independència al Pacte Nacional, que presideix l'ex-president del parlament Joan Rigol. N'hem parlat amb Rigol mateix, que es mostra decidit a fer qualsevol cosa que li sol·liciti Mas. Com a destacat dirigent d'Unió, també li hem demanat què farà el partit quan sigui el moment de definir-se sobre la independència si es convoquen les eleccions plebiscitàries.

Esteu disposat a assumir l'execució final del procés participatiu si ho demana el govern?
—Estic disposat a ajudar el president de la Generalitat en tot allò que em demani. Per tant, aquesta és una resposta absolutament personal perquè no puc parlar en nom de la seixantena d'institucions que hi ha al Pacte Nacional. Si el govern ho volgués, s'hauria de presentar a la reunió del Pacte i ja us puc dir que la meva disponibilitat és total i absoluta. Lògicament.

N'heu parlat amb el president? Us ha presentat aquesta hipòtesi?
—Els diàlegs que tenim el president i jo m'agradaria deixar-los en el marc de la discreció. Però sí que sé la voluntat del govern de complir al màxim el seu compromís i de fer-ho no d'una manera absolutament il·legal. Crec que el govern té previst de seguir el procés fins el 9 de novembre tenint en compte que ja està pràcticament tot engegat.

Les entitats adherides al pacte acceptarien d'assumir aquesta funció? Us han fet arribar la seva opinió?
—He rebut preguntes d'algunes entitats. Sempre les he interpretades com una disponibilitat d'aquestes entitats.

El Pacte Nacional pel Dret de Decidir no té funcionaris, ni treballadors propis. Com ho farà si ha d'ocupar-se del 9-N?
—Oferiríem una empara jurídica i institucional d'un ens que és el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Com que ja és tot programat i fet, tan sols ens caldria prestar l'empara jurídica d'aquest últim tram.

El Pacte no és un organisme dependent del govern i del parlament?
—Va ser creat pel govern, però no en depèn. No resta sota el govern. És una institució que aplega societat civil i tots els grups polítics favorables a la consulta. La realitat és aquesta i no pot incórrer en els supòsits prohibits per la providència del Tribunal Constitucional espanyol.

Si no cal assumir el control del procés participatiu, quina funció farà el Pacte el diumenge?
—La reunió que fem avui té per objectiu fer una crida a la participació i a un refermament mutu del procés. També volem recordar que l'esperit del 9-N ha de ser el del civisme, la democràcia i una actitud militant davant la consciència de catalanitat. Fonamentalment, és això. El president va demanar que es convoqués perquè volia mantenir fins a l'últim moment aquest punt de trobada que podia necessitar per diverses raons. Però sembla que, amb la normalitat actual, es demana al Pacte que faci aquesta crida i doni sentit d'unitat davant el 9-N.

El Pacte es mantindrà actiu després del 9-N?
—Serà actiu fins el dia que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur d'una manera vinculant.

Sou una de les cares més reconegudes d'Unió. El partit encara manté la indefinició sobre la independència. Abans de les eleccions plebiscitàries, s'haurà de decantar per una opció concreta. Com anirà això?
—Serà una decisió que haurà de prendre el consell nacional, que és el màxim organisme entre congressos. Suposo que serà en aquest àmbit on es debatrà i es prendrà la decisió. Es discutirà de la manera com ho hem fet sempre. A Unió hi ha un ventall de posicions entre la confederació i la independència, tenint sempre present que per ser confederats primer cal ser independents. Si no fos així, la confederació perdria sentit. De fet, en la declaració fundacional d'Unió hi ha la reivindicació del dret d'autodeterminació.

A l'últim consell nacional es va evitar una votació sobre la segona part de la pregunta del 9-N. Si es fan les eleccions i cal definir-se en el programa, la independència s'haurà de posar a votació.
—Ara mateix tenim prou feina amb la situació de demà passat i pressuposar com ho farem més endavant queda una mica lluny. Però hi vaig amb tota tranquil·litat.

I quina és l'opinió majoritària dins el partit?
—A veure... no tinc prou elements de judici per a respondre-ho. Puc dir que jo, que sempre m'he manifestat públicament dient que votaria sí-sí, m'he trobat molt acompanyat entre les bases i al consell nacional del partit. És una apreciació molt personal.

Men?ame