La contaminació de l’aire, el càncer de les ciutats

Respirar aire fresc a la vall d’una muntanya després d’una tempesta és una sensació única i reconfortant. Respirar aire a Barcelona no dóna vida, te la treu. Segons un informe publicat per l’OMS l’octubre del 2013, la pol·lució provoca càncer de pulmó. Altres estudis han donat suport a l’afirmació i amplien el ventall d’efectes nocius de la contaminació per a la ciutadania: partícules com les PM 2,5, el diòxid de nitrogen o l’ozó provoquen malalties pulmonars, cardiovasculars i fins i tot cerebrals. Concretament a Barcelona, els nivells de contaminació a l’aire s’han reduït des dels anys 90 fins l’actualitat, però encara queda molt camí per fer.

Què és exactament el que respirem i és perjudicial per a la salut?

Segons el doctor i director científic del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Jordi Sunyer, recentment guardonat amb el premi John Goldsmith, considerat el Nobel de la recerca ambiental, la contaminació és el problema més greu al qual ens enfrontem. “Es necessiten molts recursos, acords entre les administracions i el suport ciutadà, i no es donen cap de les tres condicions.”

Malalties atribuibles a la contaminació

Una partícula de pols mesura mig mil·límetre i no passa del nas o la faringe. En canvi, “una partícula de 2,5 micres (una mil·lèsima part d’un mil·límetre) entra al fons de l’arbre respiratori i crea una inflamació sistèmica a tot el cos. No només pot crear problemes respiratoris, sinó cardiovasculars i cerebrals (un ictus, per exemple). Els cotxes dièsel són els principals emissors d’aquestes partícules”, afirma Jordi Sunyer. Es dóna la fatal circumstància que els nivells legals de l’emissió de gasos dels vehicles dièsel a Europa són el doble que a Estats units o Àsia per la pressió que va fer en el seu moment el lobby de l’automòbil. El problema s’accentua quan la densitat del trànsit és molt elevada. A Barcelona arriba als 6000 cotxes per quilòmetre quadrat, mentre que a Oslo és de 800, a Londres de 1300 i a Madrid de 2100.

Altres elements perjudicials són el Diòxid de Nitrogen (NO₂), on les fonts principals són els processos de combustió dels motors (un 92%) i la calefacció. Té efectes nocius en l’asma, els sistemes bronquials i provoca alveolitis i insuficiències respiratòries. L’actual directriu de l’OMS sobre els valors recomanats és de 40 micrograms per metre cúbic de mitjana anual per al NO₂. Segons dades de la Generalitat, a Barcelona i municipis com Terrassa o Sabadell es va superar amb escreix aquesta barrera el 2013.

Nivell de NO₂ l’any 2013

Possibles sancions a Catalunya per la mala qualitat de l’aire

En relació a les partícules esmentades, la Comissió Europea té oberts dos expedients informatius. El primer ve derivat de l’emissió de les partícules PM10 (quatre cops més gran que les PM 2,5 però també perjudicials) entre 2005 i 2007 i el segon amb la superació del diòxid de nitrogen des de 2010. La Unió Europea va trobar insuficient el pla presentat el 2011 pel Govern i per aquest motiu se n’ha elaborat un altre més ambiciós considerant les evidències en la relació de la contaminació i els problemes de la salut; el doctor Sunyer senyala un estudi realitzat a 500 ciutats de Estats Units, que indica que amb la disminució de les partícules més tòxiques per la seva mida, les PM 2,5,  s’allarga, de mitjana, mig any l’esperança de vida.

Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, remarca que les condicions climàtiques dels països del sud d’Europa ja són pitjors que les del nord com perquè la Comissió Europea no sigui més estricta amb els primers. “El poc vent fa que la contaminació no es dispersi; els edificis alts provoquen que les partícules no circulin i la pluja, que hauria d’ajudar a netejar els carrers i evitar que suressin a l’aire, tampoc és gaire present”. La solució, doncs, sembla trobar-se en el transport públic. “En definitiva, treure cotxes i posar arbres”.

Barcelona en concret gaudeix d’un servei d’autobusos exemplar, amb filtres que redueixen l’emissió de partícules, busos híbrids, etc. Però, tal i com apunta Xavier Querol, a la ciutat comtal només hi ha 6000 bicicletes, mentre que a tota Alemanya n’hi ha 1 milió. “Nosaltres optem per un transport públic REC: Ràpid, Econòmic i Confortable. A Suècia, per exemple, els abonaments mensuals de transport desgraven l’IRPF a final d’any; és un incentiu per utilitzar-lo”.

Els problemes per la salut són evidents i des de diferents institucions s’està anunciant el perill que suposa respirar aire contaminat. La Generalitat finalment ha presentat el Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire, però, és suficient? Tindran cabuda mesures radicals i prohibitòries com la del tabac? La Directora General del departament de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, reconeix que ni tan sols el pla s’està aplicant.