06.11.2014 - 10:16
“L’Església és molt masclista”, diu la Maria Rosa Masramon, monja i directora de la residència barcelonina Elisabets. “Crec que la dona hauria d’estar en igualtat de condicions que l’home dins l’Església; a la vida normal és així”. La jerarquia catòlica segueix essent monopolitzada per homes, i per tant, les dones encara hi tenen poc a dir. L’any 1976, el Papa Pau VI va publicar el document Inter Insignores on deia que ‘només un baró, per indigne que sigui, pot ser icona del rostre de Crist’.
Déu va crear el primer home a la seva imatge i semblança, segons el Gènesi. Després, el va adormir i li va treure una costella, a partir de la qual va crear la primera dona. Així doncs per l’Església catòlica, des del principi, la dona ha estat subordinada a l’home. Però aquesta visió arcaica cada vegada queda més enrere, i avui en dia la imatge que tenim de les monges està evolucionant i transformant la figura femenina de referència dins el món eclesiàstic. Malgrat tot, aquests canvis encara són molt lleus, i portes enfora, l’Església segueix enrocada en la mateixa posició que ha tingut durant milers d’anys.
Una monja davant la basílica de Sant Pere al Vaticà. FOTO: Aina Soley
Si teníem una imatge tradicional de les monges com a persones submises i obedients convé que l’actualitzem, perquè la nostra societat s’ha modernitzat i els convents no en són l’excepció. I és que a la societat cada vegada hi ha més del que s’anomenen “monges mediàtiques”. El passat mes de març, un vídeo va aconseguir 50 milions de visites al Youtube en poques hores. Es tractava de Sor Cristina, la guanyadora del programa musical “The Voice” a Itàlia, que va causar una gran sorpresa entre públic i jurat en cantar una versió de la cançó “No one”, d’Alicia Keys.
Als Països Catalans fa poc es va formar un partit polític, Procés Constituent, encapçalat per la Teresa Forcades, una monja benedictina que avui en dia recorre el món duent a terme conferències i diversos actes. A les xarxes socials hi trobem a Sor Lucía Caram, una monja contemplativa que té més de 150.000 seguidors a twitter. Al Raval hi viu la Victòria Molins, autora del llibre en què es va inspirar la pel•lícula Camino. Fa temps que no porta hàbit i viu a un pis compartit al Raval, on es volca a ajudar als més desafavorits. “Estem en un moment privilegiat” explica aquesta última, “en què la dona està adquirint una sèrie de llocs que no tenia abans, fins i tot dins de l’Església.”
Però aquest procés és un tema que encara està sobre la taula en moltes comunitats, de moltes organitzacions feministes i de dones d’Església, però que encara no té cap mena de resolució operativa, segons l’Ernestina Ródenas, presidenta del Col•lectiu de Dones en l’Església. “Abans es deia que l’Església anava dos segles de retràs, ara no sé si va dos o en aquest aspecte ens vam quedar cinc cents anys enrere, en el Concili de Trent.”
Encara queda un llarg camí per recórrer al catolicisme. L’Església anglicana des del passat juliol ja permet que les dones puguin ser ordenades bisbe. Aquí, en canvi, les monges no poden ni ser fer-se capellà. “M’hauria agradat ser sacerdot, en tinc vocació”, confessa la Maria Rosa, que espera que algun dia les dones puguin aspirar a aquesta posició. “Tinc esperança total que algun dia arribarà, però serà tard. Jo no crec que ho pugui veure”
“Recordo un moment terrible en què va venir l’anterior Papa, Benet XVI, a la Sagrada Família i mentre oficiava missa estava envoltat de capellans i bisbes, van entrar quatre mongetes a netejar” rememora la Victòria Molins. Es va alegrar del xoc que va produir aquesta visió a la gent: “Una imatge val més que mil paraules, ens va fer veure que les dones dins de l’Església servien per guarnir l’altar, endreçar… I no és aquest el paper de la dona, i menys el de la monja.”
“Si les dones es plantegessin fer una vaga de totes les activitats que tenim, fins i tot d’anar a missa, l’Església es desplomava” afirma l’Ernestina Ródenas. “Perquè som majoria i som les que estem cobrint tots els fronts.” I és que la majoria d’elles veu un canvi dins l’Església com quelcom llunyà. “Jo no crec que ho arribi a veure”, opina la Maria Rosa Masramon, “però no s’ha de perdre mai l’esperança”.
De totes maneres, la Mercè Solé, autora del llibre “Veïnes i monges”, es mostra més optimista respecte el futur de la dona dins l’Església, que està “cada cop més envellida i amb menys capellans. I arriba un moment en què hi ha d’haver un nou plantejament de la distribució de feines eclesials perquè sinó, senzillament, no serà possible.”
Des del nomenament del nou papa, Francesc I, sembla ser que l’Església respira aires de renovació, i malgrat que ha defensat i augmentat la presència i la feina femenina dins el cristianisme, les dones ara per ara no poden optar a posicions de poder. Avui en dia encara és impensable que una dona pugui arribar a ser bisbe catòlic, o fins i tot papa. Podria ser perquè per alguns sectors dins l’Església, elles encara carreguen amb el pes d’haver mossegat primer la poma. O potser és perquè la societat catòlica no està preparada per passar del ‘papa’ a la ‘mama’.
