Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.11.2014  09:09

Autor/s: Miriam Vázquez i Mireia Rom

Néixer bilingües, créixer multilingües

El primer any de vida és clau per adquirir els sons però la motivació i la immersió són factors fonamentals per aprendre una nova llengua.

Men?ame
 

Qui no ha pensat alguna vegada que tot seria més fàcil si tothom parlés el mateix idioma? La caiguda del mite de la Torre de Babel, juntament amb el fracàs de l’esperanto, sembla que no deixa altra opció: esforçar-se per aprendre com més llengües millor. Algunes societats com la catalana neixen amb avantatge, ja que des del principi s’aprenen dues llengües al mateix temps. Però, a més de l’idioma, quines implicacions té el fet de ser bilingüe?

El funcionament cerebral

“El cervell d’un monolingüe i el d’un bilingüe és pràcticament el mateix”, afirma Ferran Pons, doctor en Psicologia i membre del grup d’investigació APAL, especialitzat en l’adquisició del llenguatge en nadons. L’expert matisa que la diferència rau en què el cervell bilingüe desenvolupa unes capacitats d’atenció més altes que el cervell monolingüe.

Això es deu al fet que els parlants bilingües tenen més quantitat de matèria gris, tal com assegura Albert Costa, professor investigador ICREA, especialitzat en bilingüisme. Aquesta característica comporta que les connexions cerebrals siguin més eficients.

La importància dels primers mesos de vida

“Quan neix, un nadó pot percebre qualsevol so de qualsevol llengua, però en el primer any de vida s’especialitza en els sons de la seva llengua materna”, explica Pons. És per això que tenim accent quan parlem altres idiomes.

A diferència de la fonètica, la capacitat per aprendre paraules noves no s’atura mai, tal com subratlla Costa. A més, pel que fa al vocabulari, existeix una diferència fonamental entre uns i altres. Mentre que un monolingüe pot saber 100 paraules en una llengua, un bilingüe en sabrà 50 d’una i 50 de l’altra.

D’altra banda, la possibilitat de trigar més a l’hora de parlar és una por comuna entre els pares amb nens bilingües. És el cas de Mike Burdin i Glòria Gaspa, pares del Max, de 2 anys. Des que va néixer, cadascú li parla en la seva llengua materna: ell en anglès i ella en català. “Veig que els companys de la llar d’infants parlen una mica millor que ell, però no estem preocupats”, assegura Burdin. En aquest sentit, Costa explica que, encara que els nens bilingües poden tardar una mica més, les fites claus de l’aprenentatge s’assolen a nivells molt semblants.

Tampoc no hi ha perill a l’hora de confondre els dos idiomes. “Com més grans es fan, més control tenen sobre la llengua”, afirma Costa. A més, Pons afegeix que els nens són perfectament capaços de distingir les dues llengües, tot i que a vegades utilitzin paraules barrejades.

El pas per l’escola bressol

El cas del Max, però, no és el de la majoria de nens i nenes. Per aquesta raó, i davant l’interès de molts pares en què els seus fills aprenguin anglès de ben petits, han sorgit escoles bressol bilingües, com ara l’Escola Bressol Petits. No obstant això, la seva efectivitat genera controvèrsia. Tant Pons com Costa creuen que és fonamental que els professors siguin nadius. “Si no, s’estan ensenyant molt aviat els patrons incorrectes”, subratlla Costa. Laia Morales, la directora, no hi està d’acord. Considera que el que és rellevant és el que els professors tinguin un bon anglès i resta importància a l’accent. “Això són els dialectes de l’anglès”, opina.   

El problema principal, però, és quan els infants passen a l’escola infantil, ja que molts no continuen aquesta immersió lingüística. En aquest sentit, Morales reclama que a l’escola pública, almenys des de primària, hi hagi dos professors a l’aula, un que parli català i l’altre anglès. “Aquest sistema és efectiu, però al govern no li surt rendible. L’educació s’ha plantejat com un negoci”, denuncia.

Quina és, doncs, la manera de continuar aprenent l’idioma? Morales aconsella als pares establir un parell de dies a la setmana en què a casa es parli anglès. “És una forma que els nens perdin la por a parlar la llengua”, afirma. Pons, però, no creu que siguin un bon mètode, ja que faltarà el grau d’espontaneïtat i de joc que té la llengua materna.

Les escoles internacionals com a forma d'immersió

Una altra opció és estudiar en una escola internacional, tot i que la majoria són privades. Alguns d’aquests centres adopten el sistema educatiu del país d’origen, com el Liceu Francès, el Col·legi Alemany o la British School, tots tres presents als Països Catalans. En canvi, n’hi ha d’altres que segueixen el sistema educatiu català però en llengua estrangera, com l’Oak House School de Barcelona.

Els avantatges d’estudiar en una llengua forana són clars. “He après anglès sense cap esforç”, explica Clàudia Arqués, que va estudiar a Saint George's School de Fornells de la Selva (Girona). A més, Anne Jung-Wanders, directora del Col·legi Alemany de Barcelona, ressalta que els seus alumnes “estan preparats per estudiar i treballar a tot el món”.

No obstant això, Pons adverteix que el col·legi representa poques hores del conjunt del dia. Per això, afirma que la llengua que els nens parlen a l’escola no és necessàriament la que acaben adquirint. En aquest sentit, existeix una diferència entre els estudiants de pares nadius i els de pares catalans, com és el cas de Clara Carbó, que va estudiar al Liceu Francès de Barcelona. “Puc parlar francès perfectament, però sóc conscient que no arribaré mai a ser nadiua”, reconeix. De fet, una gran part dels alumnes prové de famílies en què almenys el pare o la mare és nadiu, cosa que facilita una immersió real.

Ara bé, hi ha el perill que aquests alumnes tinguin un nivell més baix de català que la resta d’estudiants? Tot i que Jung-Wanders assegura que no, Costa considera que tota immersió té un cost. “Els estudiants catalans, per exemple, no poden tenir el mateix nivell de castellà que els estudiants de Madrid”, argumenta.

En qualsevol cas, no ens hem d’obsessionar perquè els fills aprenguin llengües estrangeres. Segons Pons, és important que els pares no prioritzin l’aprenentatge d’una llengua per davant d’altres activitats cognitives, ja que el nen desenvoluparà una aversió a aquell idioma.

El repte d'aprendre una nova llengua en l’edat adulta

I si decidim aprendre una llengua de més grans? Cal tenir en compte que després de la pubertat perdem plasticitat del cervell. Això vol dir que haurem d’invertir motes més hores a estudiar un nou idioma. Però no està tot perdut, ja que allò que marcarà la diferència serà la motivació. “I no hi ha millor motivació que tenir un context social en el qual has d’utilitzar aquella llengua”, assegura Costa.

Una immersió molt forta en un altre idioma pot produir casos singulars. “Molts avis que van emigrar a Mèxic durant la guerra civil ara parlen un català perfecte amb accent mexicà”, comenta.

El bilingüisme en la vellesa

Parlar més d’un idioma també pot resultar un avantatge a l’hora de combatre malalties neurodegeneratives. Hi ha estudis que demostren que les persones bilingües desenvolupen Alzheimer uns anys més tard que les monolingües. En aquests casos, però, el bilingüisme no actua com a factor únic, sinó que representa un element més. “Aquelles persones que han tingut una vida més activa, a igualtat de dany cerebral, tenen més capacitat per afrontar la malaltia”, explica Costa. Per tant, és fonamental entrenar el cervell, ja sigui fent esport, conduint, cuidant les relacions socials o sent cada vegada més poliglots.

Men?ame