Iñaki Gabilondo veu més a prop la separació de Catalunya d’Espanya

  • 'Només falta la foto que farà la volta al món, la d'una multitud a qui es nega el vot', diu el periodista

VilaWeb
Redacció
05.11.2014 - 19:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Ja som en el xoc de trens tantes vegades temut i anunciat’, comença dient el periodista Iñaki Gabilondo en el seu videobloc d’El País, referint-se al procés català i a la prohibició del 9-N. Gabilondo ja ha demostrat ara i adés un enfocament molt diferent d’aquest conflicte, en comparació amb el de la majoria dels analistes polítics als diaris espanyols. Aquesta vegada adverteix, fent servir la metàfora d’una parella, que la separació de Catalunya respecte d’Espanya és més a prop.

Heus ací la transcripció de l’anàlisi de Gabilondo:

«Mas desobeeix l’ordre de suspensió decretada pel Tribunal Constitucional. Això ja no pot empitjorar, sinó és que a algú se li acudeix de fer un ball de bastons diumenge.

L’única cosa que falta és la foto que farà la volta al món, la foto de la multitud a qui no es deixarà votar. Aquesta foto és la que Artur Mas interpretarà com un èxit perquè internacionalitzarà al problema.

Mentrestant, Mariano Rajoy observa l’assumpte com un triomf molt més sòlid, la victòria de la llei. Però jo penso que la història demostra que en casos d’aquesta naturalesa només la llei és insuficient, perquè obté victòries molt provisionals. I en aquest cas la política ha fracassat. I la prova és que totes les coses s’han enverinat més que no ho eren. Ja deveu haver observat que en el tema de Catalunya estic al marge dels problemes polítics, de si ERC guanya, si perd Mas, si guanya el PP, si guanya el PSOE… Estic més pendent de com van evolucionant els corrents dels dos pobles, el català i el de la resta d’Espanya, per veure quina manera hi ha de torna a encarrilar les coses. No exagero si dic que les coses s’han enverinat molt més; que aquella alegria festiva de les manifestacions, la gran cadena i la gran V es va tornant agra i que ara tot se situa en una posició d’un numantinisme diferent. Ara tenim davant un orgull ferit. I aquest és el fracàs de la política, que els pobles no s’han apropat, sinó que s’han allunyat més.

Ens fan por les paraules, però les hem de dir amb tota sinceritat. Per a moltíssims catalans en aquest moment Espanya només és un antagonista, un adversari, i per a bastants catalans és un enemic. I per a molts espanyols Catalunya és un antagonista, un adversari, i per a molts espanyols és un enemic.

Som més lluny de poder tornar agafar les coses i portar-les a un punt diferent. Tot allò que hi va haver de relacions afectives, de complicitats de cara al futur, s’esvaeix. De manera col·lectiva, els projectes de complicitat ja no existeixen. I, vistes les coses així, tenim davant un gran desastre, un gran fracàs, en què s’ha de passar factura molt severament a qui ha tingut les responsabilitats de l’acció i de la inacció.

Us convido a fer la següent reflexió sobre la metàfora d’una parella. Imagineu-vos que en una parella n’hi ha un que es vol separar i l’altre vol la unitat. Qui diríeu que guanya si aquesta parella és en la fase en què no es parlen i són als tribunals?»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any