03.11.2014 - 23:43
Si no fóra perquè sabem quina consideració els mereixem els valencians, diríem que són incomprensibles certes actituds i declaracions que es fan des de la política espanyola i els àmbits pròxims. I des de la política valenciana assimilada. Ja va passar quan s’intentà de fer veure que Bankia se n’anava en orris pel gran forat de Bancaixa: la culpa, deien, era dels valencians, amb un gran despelgament de mitjans de comunicació que es dedicaven a esbombar els casos de balafiament, finançaments dubtosos i obres destrellatades que corrien pels País Valencià. Uns casos que, sense deixar de ser certs i vergonyosos, no eren ni únics ni els més escandalosos.
Però feia l’efecte que calia apuntar en alguna direcció, i els valencians sempre tenim més números que ningú per a estar al bell mig de la diana. És cert que ací hi ha qui s’havia aplicat bé a fer mèrits (per això podien disparar-nos), i que tant com podíem, també des d’ací miràvem de denunciar els abusos. I era això que s’amplificava en un intent de tindre algú que fóra el dolent de a pel·lícula, encara que el mal estiguera escampat i, com hem vist, encarnissat a molts altres llocs.
No és la meua intenció llevar protagonisme al PP valencià en la cursa de lladrocini que s’ha viscut a tot l’estat. S’hi ha lluït, amb un esforç evident per a aconseguir un bon lloc en la classificació, però la indignació natural no hauria d’encegar-nos. I és ací quan cal tornar al cap primer de l’article, perquè resulta que aquest mateix dilluns arriba el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i entre aplaudiments dels seus diu que ve a València, ‘al paradigma de la corrupció’. Quan encara estan en portades de diaris i d’informatius les detencions de la setmana passada a Madrid; quan sembla demostrat que allà hi ha tot un entramat de caràcter mafiós de finançaments il·legals, comissions goloses i desballestament polític, a més de l’ús irregular, indecent i immoral d’aquelles famoses targes de Caja Madrid; quan tot això ho tenim davant dels nassos… encara insisteixen a assenyalar-nos amb el dit.
Per als espanyols, som l’ase dels colps. I quan Catalunya comence a fer el viatge que enceta diumenge, encara ens en tocaran més, de colps. De moment, el PP indígena ja està amenaçant d’impugnar la pròpia societat valenciana amb una ‘llei de símbols’ retrògrada i certament inquisitorial. Que siga inaplicable (i crec que inaprovable) només fa que demostrar la incapacitat que tenen per a entendre què és la democràcia. Però això, ja veus, a les espanyes sembla que no importa.
