Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  03.11.2014  11:13

Autor/s: Tudi Torró

Desficacis!

Men?ame
 

Fa un any, per aquestes dates, el curs escolar havia començat com s‘esperava, amb precarietat, manifestacions, concentracions, queixes i malestar dels docents i de les famílies davant les retallades econòmiques i ideològiques cada vegada més evidents; tanmateix, si  alguna actuació va reeixir per sobre de totes les manifestacions de rebuig i de plantar cara a tots els desficacis amb que ens amenaçaven i continuen amenaçant-nos els governs de dreta de les distintes autonomies, comandats pel govern de l’Estat, va ser la vaga indefinida dels ensenyants de les Illes Balears. Qui es podia imaginar l’èxit multitudinari, la implicació i el suport que li va donar tota la comunitat educativa i la ciutadania en general? Va ser una aposta arriscada, valenta, sense precedents, on es van sumar, fent-se cada vegada més forts, més units, amb un únic clam,  les famílies, la societat, tots a una, amb caixa de resistència inclosa, amb artistes i gent del món de la cultura al seu costat per evitar que la necessitat econòmica fóra un entrebanc per tornar a les aules sense haver aconseguit el seu propòsit, perquè el “Govern” no puguera comprar el silenci.

La societat de les illes va dir prou, demostrant que estava al costat de la cultura, de l’educació, fent-la visible, valorant el paper fonamental dels mestres, creient allò que deia Nelson Mandela: 'L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món'. I la seua lluita va tenir èxit per la força que dóna la lluita justa. Ara, ja sabem que la justícia els ha donat la raó, perquè no es tractava només de  protestar per les retallades econòmiques, es tractava de defensar la nostra cultura, la nostra llengua, de posar una mica de seny... i la gota que va fer vessar el got, el Decret de trilingüisme, el TIL, 'l’invent' d’uns polítics que no volen ni els interessa l’escola pública, que fan 'experiments lingüístics' sense recursos, sense formació prèvia del professorat, sense saber realment  quins són els objectius, només interessats a fer populisme pensant que tindran al seu costat les famílies mostrant-los el 'parany' del plurilingüisme. No va ser així i les famílies, acompanyant els mestres, donaren una lliçó de com s’ha de lluitar contra la incultura, la perversió, l’adoctrinament i el populisme.

I nosaltres? Sí, els valencians, on som? Quan gran part de la comunitat educativa de les Illes Balears lluitava contra el Decret de Plurilingüisme que consolidava el TIL (Tractament Integrat de LLengües), al País Valencià ja començava el segon curs d’aplicació del nostre propi Decret de Plurilingüisme, amb el seu TIL particular. La Generalitat Valenciana era, una vegada més, pionera en aquest desficaci, però les veus que clamaven en contra no arribaren enlloc, i els nostres disciplinats mestres l’aplicaren sense recursos i sense que la societat valenciana alçara un dit en contra... Per això, com som tan ben manats, la Conselleria d’Educació amenaça de nou, obri un nou front contra el valencià sota l’empara d’una Ordre que desenvoluparà el fatídic Decret de Plurilingüisme, una Ordre que, sense estar publicada ni consensuada, la consellera Català presenta abans de sortir i ens avisa: 'els pares votaran quina llengua vehicular volen per als seus fills'. Més populisme... Això què significa? Significa manipular l’aprenentatge plurilingüe qüestionant l’ensenyament en valencià, significa desestabilitzar els centres educatius creant enfrontaments innecessaris i fent impossible l’organització pedagògica, significa desorientar les famílies i el professorat... En definitiva més llenya contra l’escola pública i en valencià. Quan dirà prou la societat valenciana?