Sergi Blázquez: ‘Amenaçar i insultar els catalans no pot sortir gratis’

  • Entrevista al president de l'associació Drets, que pretén actuar perquè la catalanofòbia sigui delicte

VilaWeb
Laura Ruiz i Trullols
29.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una dotzena d’advocats va presentar ahir Drets, una associació que té per objectiu denunciar i personar-se com a acusació popular en vista ‘dels atacs de catalanofòbia’. Volen actuar contra les amenaces i els insults que vulnerin ‘el respecte als drets fonamentals i llibertats dels catalans’. En aquesta entrevista el president de Drets, l’advocat Sergi Blázquez, explica que la intenció és posar remei a la manca d’empara d’aquests atacs. ‘Ara com ara els ciutadans catalans som orfes de qualsevol defensa —lamenta—. ‘Hi ha moltes coses que es diuen aquí que a països com Alemanya serien impossibles’.

Per què us proposeu d’actuar contra la catalonofòbia?

—Un grup d’amics advocats ho vam veure clar fa temps. Hi ha una necessitat: ens trobem amb atacs constants i cal aturar-los. Els darrers anys hi ha hagut moltes agressions i amenaces que poden ser tipificades de delicte d’odi i de discriminació, però la gran majoria no han tingut resposta. Ni per part de les institucions de l’estat, ni de cap jutge, ni de la fiscalia… Hi ha institucions que persegueixen tota mena de delictes. Per exemple, pels casos de corrupció hi ha la policia, la fiscalia, els partits polítics… En canvi, ara com ara els ciutadans catalans som orfes de qualsevol defensa. L’associació té la intenció de defensar la dignitat dels ciutadans catalans i sobretot dels nostres drets polítics. Amenaçar i insultar els catalans no pot sortir gratis.

Com treballareu?

—Som tots voluntaris, és una associació sense ànim de lucre. Fem una crida als companys de professió —advocats, juristes, procuradors, notaris—, perquè ens donin un cop de mà i s’incorporin al consell assessor. També demanem a la ciutadania que ens faci arribar les denúncies quan creguin que són víctimes. A partir d’aquí, nosaltres avaluarem la viabilitat jurídica de cada cas. No tenim ànim de lucre. Ara com ara no tenim finançament. Si en necessitem en cap cas, obrirem una campanya de micromecenatge.

I en quins casos actuareu?

—De moment ens hem personat com a acusació popular en la querella interposada pels trenta-tres jutges signants del manifest a favor del dret a decidir contra ‘La Razón’. Després de parlar amb alguns i amb la seva advocada, hem decidit d’intervenir-hi. L’acusació popular és una figura jurídica que preveu la legislació espanyola i que permet de ser part d’un procés quan s’actuï en nom dels principis de democràcia i legalitat. En alguns altres casos, directament presentarem una denúncia davant la fiscalia o bé interposarem querelles directament contra qui creguem que hagi comès un delicte.

En aquests dos darrers casos, perquè pugueu actuar, primer ho haurà de denunciar qui se senti ofès?

—Depèn de cada delicte: en els casos d’injúria i calúmnies sí que ho ha d’iniciar qui se senti ofès directament. Pel que fa als delictes públics, una entitat que s’erigeixi com a acusació popular és legitimada a actuar en defensa de principis generals com ara la democràcia o les finances públiques. Això farem.

Us proposem alguns exemples recents per a entendre en quins casos actuareu. El primer, les declaracions contra Artur Mas de l’ex-portaveu del govern d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, en un programa de televisió. ‘Li fa falta un afusellament; aleshores seria formidable.’

—Vull deixar clar que serà el consell assessor qui decidirà de comú acord si actuar en cada cas o no. En aquest cas, jo penso que les declaracions són constitutives de delicte i que es poden perseguir. Ara, hauria de ser la persona ofesa, en aquest cas el president, qui iniciés la denúncia. Nosaltres només podríem actuar si comptéssim amb el seu consentiment.

El jugador del Barça Gerard Piqué va rebre centenars d’insults després de publicar una foto a la V de l’Onze de Setembre. Podríeu querellar-vos? 

—És un cas idèntic a l’anterior. Només podríem fer-ho si ell ho permetés. No es tracta de delictes públics que afectin tot un col·lectiu, sinó una persona concreta. Ara, és clar que són denunciables. Va rebre moltes amenaces. En canvi, demà sí que presentarem una denúncia contra més d’un centenar de piulets en aquest sentit però que es dirigeixen a tots els catalans. Són missatges d’odi, racistes i xenòfobs com ara ‘els catalans s’han de morir’ o ‘es mereixen que els caigui una bomba atòmica’.

En aquest casos de missatges a Twitter, on és la línia entre la llibertat d’expressió i allò que es pot perseguir?

—Val a dir que, com passa sempre en el món del dret, es tracta d’interpretacions per part de totes les parts, tant de l’acusació com de la defensa. Així i tot, hi ha una sentència del Tribunal Suprem espanyol que estableix uns criteris en aquests casos i considera que aquesta mena d’amenaces es poden perseguir, perquè poden entrar en contradicció amb la llibertat d’expressió o fins i tot amb l’opinió pública. Totes les denuncies que fem segueixen aquest criteri. És cert que hi ha una diferència molt subtil: per a un jutge un piulet pot constituir un delicte i un altre no. Cal que filem molt prim amb els afers que duguem davant la fiscalia. 

Heu anunciat que denunciaríeu els discursos de les organitzacions d’extrema dreta del proppassat 12 d’octubre?

—Sí, ho farem aquests mesos vinents. Es tracta de manifestacions que constitueixen delictes d’odi i discriminació, de catalanofòbia i de xenofòbia. És un cas més greu d’allò que és habitual perquè les han fetes dirigent polítics en un entorn públic i amb publicitat, de manera que mitjans se n’han fet ressò. 

Diumenge Miquel Iceta, primer secretari del PSC, comparava unes possibles eleccions avançades amb el procés que va dur els nazis al poder. Ho denunciareu?

—Hem valorat què calia fer en aquest cas. Òbviament, rebutgem aquestes declaracions i pensem que podrien constituir un delicte d’apologia del genocidi i de banalització del nazisme. És cert que Iceta s’ha retractat, ha demanat disculpes i ha matisat les paraules. Hem d’acabar de decidir si actuarem o no…

Hi ha moltes queixes perquè l’apologia del nazisme no és prou perseguida a l’estat espanyol.

—Sí, hi ha moltes coses que es diuen aquí que a països com Alemanya serien impossibles. I no tan solament per les paraules. També hi ha símbols i manifestacions feixistes. Costa molt de perseguir un càrrec electe per manifestacions d’aquesta mena. Ara, no tingueu dubte que si trobem l’escletxa per on fer-ho, ho portarem endavant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any