Quina influència tindrà Podem en el procés sobiranista català?

  • La formació està disposada a presentar-se a unes eleccions plebiscitàries

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
28.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si aquests mesos vinents hi ha unes eleccions avançades a Catalunya amb caràcter plebiscitari és molt probable que Podem s’hi presenti. Ho va deixar entendre ahir en declaracions a CatalunyaPlural.cat la portaveu de Podem Barcelona, que va admetre que el debat sobiranista causava tensió interna. Els sondatges d’aquests mesos indiquen que la formació, que té encara una estructura incipient al Principat, podria obtenir una representació significativa al parlament. Quina influència podria tenir Podem en el procés sobiranista?

Les enquestes indiquen que cal tenir en compte Podem en el repartiment dels 135 escons del Parlament de Catalunya. L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió publicada a començament d’octubre arran del debat de política general atribuïa a la formació de Pablo Iglesias un 3,9% dels vots, és a dir, que superaria el 2,9% d’intenció de vot de la CUP.

Un mes abans El Mundo publicava una enquesta que indicava que Podem seria la quarta força més votada al parlament, amb un 12,4% dels vots. I el mes de juny passat El Periódico en publicava una altra que atribuïa a Podem entre 9 diputats i 10 i un 8,5% dels vots, amb què quasi atraparia ICV-EUiA, que n’obtindria entre 10 i 11. Segons aquest sondatge Podem es beneficiava directament de la davallada del PSC i, en menor mesura, de la d’ICV-EUiA.

Quin perfil té el votant de Podem? Efectivament, una majoria són ex-votants del PSC, segons l’enquesta del CEO. Aquest estudi ens ofereix algunes dades més interessants. Per exemple, el 67,7% dels enquestats que declaraven que votarien Podem deien ser favorables al 9-N, i un 22,6% s’hi oposava. El 71% se sentien tant catalans com espanyols, i el 16,1% més catalans que espanyols. Un 6,5%, només catalans. Es pot concloure també que el vot de Podem se circumscriu gairebé exclusivament a l’àrea metropolitana de Barcelona: dels que declaraven que votarien Podem, un 83,9% són de la circumscripció de Barcelona.

Tensió pel debat sobiranista

Ara mateix hi ha uns vuitanta cercles de Podem al Principat, i el que sembla més consolidat i més actiu és justament Podem Barcelona. Segons la informació que publicava ahir CatalunyaPlural.cat, hi ha una certa tensió dins Podem Barcelona sobre el procés sobiranista. ‘Hi ha pluralitat de posicions entre els membres més actius, amb molts matisos, que són un reflex de la complexitat i la diversitat que tenim a la societat catalana’, diu la portaveu de Podem Barcelona, Bea Rilova. Però el diari també esmentava el portaveu d’un corrent crític, Enric Martínez Herrera, segons el qual dissabte hi va haver un acte de la formació amb alguns moments de tensió; tibantor entre el sector més sobiranista, que seria l’oficial, i un altre d’antisobiranista, que seria el crític representat per ell.

Aquesta tensió interna es produeix en un moment de profund debat a Podem de tot l’estat espanyol, amb un procés de participació que ja ha permès de validar el model d’organització proposat per Pablo Iglesias —amb un secretari general amb lideratge fort— i que farà que entre el 10 i el 14 de novembre s’elegeixin els noms dels qui ocuparan els càrrecs dirigents.

Posició sobre la DUI

Enmig d’aquest debat, Íñigo Errejón un dels portaveus de Podem a l’estat espanyol i actual mà dreta de Pablo Iglesias, explicava en una entrevista a VilaWeb aquest cap de setmana que no era clara la posició que podria tenir Podem al parlament català en la votació d’una declaració d’independència: ‘Qüestionem el caràcter plebiscitari d’unes eleccions. És obvi que seran unes eleccions marcades per la qüestió nacional, però també per moltes més coses. I hi ha determinats socis que nosaltres no volem tenir en aquest recorregut. No supeditarem la qüestió social a la qüestió nacional, com si fossin dues coses que s’han de triar. Hi ha autèntics pocavergonyes responsables de l’empobriment dels ciutadans de Catalunya amb qui no anirem de bracet, diguin què diguin sobre el dret de decidir.’

I afegia, encara: ‘Sobre unes hipotètiques eleccions en què el Parlament de Catalunya tingués com a primer acte la signatura d’un decret d’independència unilateral, ja ho discutirem. Però em temo que seria una cosa simbòlica per a negociar en millors condicions. És la votació d’un parlament que construeix la independència d’un país? Doncs no. Per més que hi hagi una majoria de parlamentaris que votin a favor de la declaració d’independència, l’endemà es continuaria sota control jurídic i administratiu de l’estat espanyol. La declaració seria simbòlica; legítima, però no seria l’acte que permetria d’assolir la independència.’

La posició d’Errejón sobre el dret de decidir és que els catalans haurien de tenir tot el dret de decidir en un referèndum com l’escocès el seu futur polític, però trobava que era molt difícil de poder-lo fer amb garanties de manera unilateral. ‘Em sembla que serà més fàcil que el poble català exerceixi el seu dret de decidir si hi ha un canvi en la correlació de forces amb l’estat. Això vol dir que obliguem ningú a esperar-se? No, no, que cadascú faci el camí que li sembli més útil’, deia en l’entrevista.

El representant del sector de Podem que proposava un model de partit diferent del de Pablo Iglesias és Pablo Echenique. Echenique ha tingut una posició contundent en defensa del dret de decidir: defensava en declaracions de fa pocs mesos la desobediència civil en cas que el Tribunal Constitucional espanyol suspengués la consulta. I ja deia aleshores que al Cercle de Barcelona hi havia opinions favorables i contràries a la independència. Si efectivament hi ha eleccions avançades, dins Podem el debat es precipitarà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any