Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  27.10.2014  06:00

Tot allò que Iceta ignora sobre les eleccions alemanyes del 1933

Cap historiador no qualificaria de plebiscitàries aquelles eleccions

Men?ame
 

Tot l'enrenou que va originar ahir Miquel Iceta quan digué que les eleccions plebiscitàries que es puguin fer a Catalunya li recordaven les eleccions del 1933 a Alemanya amaga una completa ignorància sobre què van ser aquells comicis i sobre el resultat. La confusió de dates i un article molt intencionat de Rafael Jorba a 'La Vanguardia' podrien ser la clau d'un error monumental que ha enutjat bona part del país.

Les eleccions del 1933 no van tenir caràcter plebiscitari

El 5 de març de 1933 es van fer eleccions a Alemanya. Hitler ja n'era el canceller i aquella votació es presentà com un assalt al parlament per a aconseguir la majoria absoluta. Però va fracassar. El partit nazi, oficialment Partit Nacional-Socialista Obrer Alemany, va aconseguir el 43% dels vots i un nombre insuficient d'escons per a governar tot sol. De manera que va haver de pactar un govern de coalició amb els seus aliats. 

Si les eleccions haguessin estat de caràcter plebiscitari, no s'haurien presentat solament per guanyar el govern, sinó que haurien tingut un objectiu extraordinari. I els partits partidaris d'aquest canvi extraordinari haurien acudit junts en una mateixa llista, cosa que òbviament tampoc no va passar.

L'error de les dates i la visió de Rafael Jorba

Una possible explicació d'aquesta errada tan grossa la va donar el PSC mateix ahir al vespre, quan, vist l'enrenou organitzat, emeté un comunicat en què Miquel Iceta citava com a font d'autoritat un article del periodista Rafael Jorba escrit a La Vanguardia. 

En aquell article, titulat 'Plebiscits en democràcia', Jorba repassava alguns processos electorals i els comparava amb la proposta catalana. Però en feia una selecció esbiaixada, agafant únicament aquells processos que li interessaven, amb l'objectiu de crear una imatge segons la qual la proposta dels partits catalans era antidemocràtica. I es rabejava d'una manera especial en el nazisme.

Jorba esmenta les votacions alemanyes del 19 d'agost de 1934 i del 10 d'abril de 1938, sla primera de les quals és és un referèndum —i no pas unes eleccions— i sense aclarir que la segona, tot i que formalment es presenta com unes eleccions, no ho és, car no hi ha tria possible: només s'hi podia votar al Partit Nacional-Socialista Obrer Alemany.

Una tria poc innocent: eludeix el 14 d'abril de 1931

Curiosament, Jorba i Iceta passen per alt i amaguen processos electorals de caràcter plebiscitari que tindrien una significació popular positiva, molt en concret les eleccions del 12 d'abril de 1931, que dos dies més tard portaren la república catalana i espanyola. Aquells comicis són el precedent més clar de la proposta d'eleccions plebiscitàries actual, per la manera com es van presentar. La premsa de l'època es referí constantment a aquelles eleccions anomenant-les 'plebiscit' i el líder socialista Indalecio Prieto va fer famós l'eslògan 'amb el rei o contra el rei' a l'hora de demanar el vot en unes eleccions que al capdavall només eren municipals.

En aquelles eleccions del 1931 sí que hi va haver un acord de partits diversos per a presentar-se amb el punt en comú de liquidar la monarquia i els votants van ser convocats a acudir a les urnes no per a triar el seu batlle sinó per a fer fora el rei d'Espanya. 

Més informació:

Rebombori per les declaracions d'Iceta comparant les plebiscitàries amb l'Alemanya nazi

—Editorial: 'Quan Iceta tria Hitler'

Men?ame